Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Cromat d'argent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicCromat d'argent

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat químicaModifica el valor a Wikidata
Massa molecular329,73035998 DaModifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaAg₂CrO₄Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-][Cr](=O)(=O)[O-].[Ag+].[Ag+]Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3DModifica el valor a Wikidata

Elcromat d'argent és un compost iònic format per cations argent(1+),Ag+{\displaystyle {\ce {Ag+}}}, i anions cromat,CrO42{\displaystyle {\ce {CrO4^2-}}}, de fórmulaAg2CrO4{\displaystyle {\ce {Ag2CrO4}}}. Té color marró vermellós i s'empra com indicador en les volumetries de precipitació.

Història

[modifica]
Anells de Liesegang damunt gelatina

El cromat d'argent fou observat per primer cop pel químic francèsLouis Nicolas Vauquelin (1763-1829) el 1789 en el transcurs de la recerca que el dugué a descobrir elcrom.[1] El 1827 el químic anglèsE. F. Teschemacher obtingué cristalls deAg2CrO4{\displaystyle {\ce {Ag2CrO4}}} per reacció denitrat d'argent icromat de potassi i en pogué determinar els angles entre cares dels cristalls.[2] Robert Warington el 1839 analitzà la seva composició.[3] El 1896 el químic alemanyRaphael E. Liesegang (1869-1947) descobrí que si s'impregnava amb cromat de potassi un gel estès damunt d'un vidre i a continuació s'hi tirava una gota de dissolució de nitrat d'argent apareixia un precipitat de cromat d'argent en cercles concèntrics, partint del punt on es diposita la gota, i separats una distància regular, que foren anomenatsanells de Liesegang.[4]

Propietats

[modifica]

El cromat d'argent cristal·litza en el grup espacialPnma, en el sistemaortoròmbic.[5] És molt poc soluble en aigua, només 0,028 g/l a 25 °C i 0,64 g/L a 100 °C. És soluble enàcid nítric iamoníac.[6] Presenta una coloració roig porpra o vermell totxo. És sensible a la llum i ennegreix en exposar-se a ella per reducció del catió argent(1+) aargent metàl·lic.[7]

Preparació

[modifica]

Es pot obtindre per precipitació seguint el mètode de Teschemacher fent reaccionarnitrat d'argent,AgNO3{\displaystyle {\ce {AgNO3}}}, icromat de potassi,K2CrO4{\displaystyle {\ce {K2CrO4}}}:

AgNO3+K2CrO4Ag2CrO4+KNO3{\displaystyle {\ce {AgNO3 + K2CrO4 -> Ag2CrO4 + KNO3}}}

Aplicacions

[modifica]

A les piles de liti-cromat d'argent formant part delcàtode juntament ambgrafit.[8] Aquestes bateries es comercialitzaren en la dècada dels 1980, amb un voltatge inicial de 3,5 V. Se'n fabricaren de botó i rectangulars amb una energia específica de 200 W·h/kg i una densitat d'energia de 575 W·h/dm³. Degut a la toxicitat del cromat d'argent, aquest fou reemplaçat per l'òxid d'argent i vanadiAg2V4O11{\displaystyle {\ce {Ag2V4O11}}}.[9]

En química analítica com indicador de la valoració de clorurs amb nitrat d'argent (mètode de Mohr). Els clorurs,Cl{\displaystyle {\ce {Cl^-}}}, són precipitats addicionantnitrat d'argent,AgNO3{\displaystyle {\ce {AgNO3}}}, precipitantclorur d'argent,AgCl{\displaystyle {\ce {AgCl}}} de color blanc. Una vegada precipitats tots els clorurs s'inicia la precipitació del cromat d'argent de color vermell totxo fàcilment detectable i que indica el punt final.[10]

Fou emprat el 1873 pel metge italiàCamillo Golgi (1843-1926) com a mètode de tenyit de les neurones i poder-les observar al microscopi, la qual cosa li va valer elPremi Nobel de Medicina i Fisiologia del 1906 juntament ambSantiago Ramón y Cajal.[11]

Ha sigut emprat com a pigment amb el nom de roig porpra, amb el codi CI 77825.[12]

Referències

[modifica]
  1. Works of the Cavendish Society: Gmelin, Leopold. Hand-book of chemistry. 18 v. & index. 1848-72 (en anglès), 1846. 
  2. Teschemacher, E.F. «On Chromate of Silver». Philosophical Magazine, 1, 5, 5-1827, pàg. 345.
  3. Warington, R. «On the action of chromic acid upon silver, and its combinations with the oxide ot that metal». Phil. Mag., 11, 1837, pàg. 489-492.
  4. Henisch, Heinz K.Crystals in Gels and Liesegang Rings (en anglès). Cambridge University Press, 2005-08-22.ISBN 9780521018180. 
  5. Hackert, Marvin L.; Jacobson, Robert A. «The crystal structure of silver chromate». Journal of Solid State Chemistry, 3, 3, 01-08-1971, pàg. 364–368.DOI:10.1016/0022-4596(71)90072-7.
  6. Perry, Dale L.Handbook of Inorganic Compounds, Second Edition (en anglès). CRC Press, 2016-04-19.ISBN 9781439814628. 
  7. Wijnekus, F. J. M.; Wijnekus, E. F. P. H..Dictionary of the Printing and Allied Industries: In English (with definitions), French, German, Dutch, Spanish and Italian (en anglès). Elsevier, 2013-10-22.ISBN 9781483289847. 
  8. Harthorne, J. W.; Thalen, Hilbert J. Th.Boston Colloquium on Cardiac Pacing (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06.ISBN 9789401011006. 
  9. Garche, Jürgen; Dyer, Chris K.; Moseley, Patrick T.; Ogumi, Zempachi; Rand, David A. J..Encyclopedia of Electrochemical Power Sources (en anglès). Newnes, 2013-05-20.ISBN 9780444527455. 
  10. Pataki, L.; Zapp, E.Basic Analytical Chemistry (en anglès). Elsevier, 2013-10-22.ISBN 9781483280738. 
  11. Winlow, William.Neuronal Communications (en anglès). Manchester University Press, 1990.ISBN 9780719028298. 
  12. Eastaugh, Nicholas; Walsh, Valentine; Chaplin, Tracey; Siddall, Ruth.Pigment Compendium (en anglès). Routledge, 2008-09-10.ISBN 9781136373923. 
Identificadors
CAS · Modifica el valor a WikidataInChIKey · Modifica el valor a WikidataPubChem · Modifica el valor a WikidataAEPQ · Modifica el valor a WikidataChemSpider · Modifica el valor a WikidataUNII · Modifica el valor a WikidataInfocard ECHA · Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cromat_d%27argent&oldid=34510517»
Categories:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp