  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 329,73035998 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | Ag₂CrO₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
Elcromat d'argent és un compost iònic format per cations argent(1+),, i anions cromat,, de fórmula. Té color marró vermellós i s'empra com indicador en les volumetries de precipitació.
El cromat d'argent fou observat per primer cop pel químic francèsLouis Nicolas Vauquelin (1763-1829) el 1789 en el transcurs de la recerca que el dugué a descobrir elcrom.[1] El 1827 el químic anglèsE. F. Teschemacher obtingué cristalls de per reacció denitrat d'argent icromat de potassi i en pogué determinar els angles entre cares dels cristalls.[2] Robert Warington el 1839 analitzà la seva composició.[3] El 1896 el químic alemanyRaphael E. Liesegang (1869-1947) descobrí que si s'impregnava amb cromat de potassi un gel estès damunt d'un vidre i a continuació s'hi tirava una gota de dissolució de nitrat d'argent apareixia un precipitat de cromat d'argent en cercles concèntrics, partint del punt on es diposita la gota, i separats una distància regular, que foren anomenatsanells de Liesegang.[4]
El cromat d'argent cristal·litza en el grup espacialPnma, en el sistemaortoròmbic.[5] És molt poc soluble en aigua, només 0,028 g/l a 25 °C i 0,64 g/L a 100 °C. És soluble enàcid nítric iamoníac.[6] Presenta una coloració roig porpra o vermell totxo. És sensible a la llum i ennegreix en exposar-se a ella per reducció del catió argent(1+) aargent metàl·lic.[7]
Es pot obtindre per precipitació seguint el mètode de Teschemacher fent reaccionarnitrat d'argent,, icromat de potassi,:
A les piles de liti-cromat d'argent formant part delcàtode juntament ambgrafit.[8] Aquestes bateries es comercialitzaren en la dècada dels 1980, amb un voltatge inicial de 3,5 V. Se'n fabricaren de botó i rectangulars amb una energia específica de 200 W·h/kg i una densitat d'energia de 575 W·h/dm³. Degut a la toxicitat del cromat d'argent, aquest fou reemplaçat per l'òxid d'argent i vanadi.[9]
En química analítica com indicador de la valoració de clorurs amb nitrat d'argent (mètode de Mohr). Els clorurs,, són precipitats addicionantnitrat d'argent,, precipitantclorur d'argent, de color blanc. Una vegada precipitats tots els clorurs s'inicia la precipitació del cromat d'argent de color vermell totxo fàcilment detectable i que indica el punt final.[10]
Fou emprat el 1873 pel metge italiàCamillo Golgi (1843-1926) com a mètode de tenyit de les neurones i poder-les observar al microscopi, la qual cosa li va valer elPremi Nobel de Medicina i Fisiologia del 1906 juntament ambSantiago Ramón y Cajal.[11]
Ha sigut emprat com a pigment amb el nom de roig porpra, amb el codi CI 77825.[12]
| Identificadors |
|---|
