Elcriptó és l'element químic de símbolKr inombre atòmic 36. És un element del grup delsgasos nobles o grup 18 de lataula periòdica i està ubicat al període 4t. A temperatura ambient és un gas incolor, inodor, no tòxic i molt pesant. Fou descobert el 1898 pels químics britànicsWilliam Ramsay iMorris W. Travers perdestil·lació fraccionada de l'aire. L'anomenaren «criptó», del grec κρυπτόνkriptón 'ocult'. Malgrat ser d'un grup d'elements inerts, s'ha aconseguit sintetitzar alguns composts, essent el més destacat eldifluorur de criptó. S'obté de l'aire, pràcticament l'únic lloc on se'l troba a la Terra, i s'empra en làmpades especials.
La història del criptó comença el 1894, quan el físic anglèsLord Rayleigh (1842–1919) i el químic escocèsWilliam Ramsay (1852–1916) investigaven per què elnitrogen extret dels compostos químics era més lleuger que el nitrogen extret de l'aire, com havia observatHenry Cavendish cent anys abans. Ramsay trobà que, després que el nitrogen atmosfèric hagués reaccionat amb elmagnesi metàl·lic calent, sobrava una petita proporció d'un gas més pesant i menys reactiu. Per aquest motiu l'anomenà «argó» del grec ἀργόν,argon 'inactiu'. Com que no tenia lloc a lataula periòdica suposà que hi havia tot un grup que restava per descobrir-se.[4]
El maig de 1898, alUniversity College London, Ramsay i al seu estudiantMorris W. Travers (1872–1961) deixaren evaporar una mostra d'aire líquid fins que quedaren només uns pocs mil·lilitres. En examinar ladescàrrega elèctrica del residu amb unespectroscopi, l'aparició d'una línia groga i una línia verda brillant, confirmant la presència d'un element nou que anomenaren «criptó», del grec κρυπτόνkriptón 'ocult'.[4]
El1960, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures definí elmetre en funció de lalongitud d'ona de la radiació emesa per l'isòtop criptó 86 en substitució de la barra prototip del metre. En concret, el metre estava definit com 1.650.763,73 vegades lalongitud d'ona de l'emissió roja-taronja d'un àtom de criptó 86.[5] El 1983, la definició delmetre se substituí per la distància recorreguda per lallum en 1/299.792.458segons.[6]
El criptó és un gas rar en l'atmosfera terrestre, de l'orde d'1,1ppm en volum[7] (0,000114%).[8] Hom pot trobar-lo entre elsgasos volcànics,aigües termals i en diversos minerals en molt petites quantitats. Tanmateix, ocupa la 7a posició en abundància, un poc per sota delmetà.[9] Quant a abundància dels elements químics a l'escorça de la Terra, ocupa la posició 81a amb un percentatge de l'1,5×10–8%, i només supera alprotoactini, alradi i alxenó. A l'univers l'abundància és del 4×10–6%.[10]
La seva única altra font notable és lafissió de l'urani procedent delsreactors nuclears. Produeix diversos isòtops essent el radionúclid (rendiment de fissió ∼ 0,3%), el que té elperíode de semidesintegració considerablement més llarg, de 10,8 anys, per la qual cosa és l'únic que s'acumula. Decau en no radioactiu amb emissió d'unapartícula β.[14]
El criptó és ungas noble incolor, inodor i insípid de molt petita reactivitat, caracteritzat per unespectre de línies verdes i roig-taronja molt brillants. Té una densitat a 0 °C de 3,733 g/L, el seu punt d'ebullició és –153,34 °C i el de fusió –157,36 °C.[13]
El criptó és elgas noble més lleuger que forma compostos que es poden aïllar en quantitats macroscòpiques. La síntesi i aïllament del primer compost de criptó, eldifluorur de criptó tengué lloc el 1963 per part de l'equip del químic nuclear alemanyAristid von Grosse (1905–1985),[14] poc després de les síntesis dels primers compostos dexenó el 1962, i seixanta-cinc anys després del descobriment d'ambdós elements. Tanmateix, en aquell moment, se suposà erròniament que s'havia sintetitzat el tetrafluorur de kriptó. El difluorur de criptó s'ha mantingut fins ara com l'únic compost de criptó binari aïllat. A diferència dels compostos de xenó, que s'han caracteritzat pel xenó en elsestats d'oxidació de + ½, +2, +4, +6 i +8, la química del criptó es limita a l'estat d'oxidació de +2 i tots els compostos coneguts s'han derivat de.[15]
A causa de la seva inestabilitat termodinàmica, el és una bona font deradicals i unoxidant molt més fort que elfluor elemental. La seva síntesi en quantitats de gram és difícil i només s'utilitzen alguns mètodes de baixa temperatura basats en la generació de radicals, com ara filferro calent, descàrrega elèctrica de resplendor i mètodes defotòlisiultraviolada. Els derivats de es preparen sovint usant les seves capacitats de donant d'ions fluorur, que en reacció ambàcids forts de Lewis com o, formen sals dels cations i. Amb acceptors de fluor dèbils, el forma adductes ponts de fluor on el lligand es coordina a través del fluor a centres metàl·lics o no-metàl·lics, per exemple i. Tanmateix, el criptó és força selectiu a l'hora de formar enllaços i només s'enllaça en les condicions adequades als àtoms més electronegatius (fluor, oxigen i nitrogen) amb només un exemple d'enllaç conegut fins ara, a.[15]
L'acidesa de Lewis del catió s'ha emprat per a la síntesi de, que presenta el primer exemple d'un enllaç criptó-nitrogen. Les propietats oxidants extremes de i s'han aprofitat per a la síntesi de compostos d'alta valència que, d'altra banda, són difícils d'aconseguir, que contenen,, i espècies exòtiques com,, i.[15]
Pot formarclatrats amb l'aigua en quedar els seusàtoms atrapats en la xarxa de molècules d'aigua. També se n'han sintetitzat clatrats ambhidroquinona ifenol.[16]
El criptó natural és una barreja de sisisòtops estables: criptó 84 (57,0%), criptó 86 (17,3%), criptó 82 (11,6%), criptó 83 (11,5%), criptó 80 (2,25%) i el criptó 78 (0,35%). A més d'aquests isòtops s'han obtingut artificialment isòtops del criptó des delnombre màssic 69 al 100; d'aquests isòtops; vint-i-cinc sónradioactius.[17]
Elradioisòtop de vida més llarga és el criptó 81, que és producte de reaccions atmosfèriques amb els altres isòtops naturals, té unperíode de semidesintegració o semivida de 229.000 anys. El radioisòtop criptó 85 té un període de semidesintegració de 10,76 anys, i és el radionúclid que es produeix en lafissió de l'urani i delplutoni de semivida més llarga, ja que els altres no superen les tres hores. Les fonts d'aquest isòtop són lesproves nuclears (bombes), elsreactors nuclears i el reprocessat de les barres de combustible dels reactors.[17] Una de les reaccions on es produeix és:
El criptó s'utilitza en solitari o mesclat ambneó iargó enlàmpades fluorescents; en sistemes d'il·luminació d'aeroports, ja que l'abast de la llum roja emesa és major que l'ordinària inclús en condicions climatològiques adverses de boira; i en leslàmpades incandescents de filament detungstè de projectors de cine. També s'usa enflaixos fotogràfics per a fotografia d'alta velocitat.[18]
El criptó 85 s'empra en la detecció de fugues en contenidors deresidus nuclears segellats[20] i per a excitar elfòsfor de fonts de llum sense alimentació externa d'energia. El criptó 81 s'ha fet servir en datacions.[21]
↑ «Section 4, Properties of the Elements and Inorganic Compounds; Melting, boiling, triple, and critical temperatures of the elements». A:CRC Handbook of Chemistry and Physics. 85th edition. Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005.
