.svg)
Lacreu llatina és unacreu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts. El seu ús en l'entorn religiós s'inspira delcrucifix de latradició cristiana.[1]
Enarquitectura hi ha una forma deplanta anomenada de creu llatina. Correspon al disseny utilitzat en lesesglésies en què el braç major (que forma una línia que va des delpòrtic principal a l'absis, passant per l'atri i l'altar major) té major longitud que el braç menor otranssepte. Quan ans al contrari totes dues tenen la mateixa longitud es parla deplanta de creu grega, un dels models deplanta centralitzada, molt habitual a l'arquitectura romana d'Orient. En canvi, la planta de creu llatina és molt habitual a les esglésies de la cristiandat llatina, i particularment es va desenvolupar a les esglésies monàstiques delsbenedictins medievals (orde de Cluny iCister), a les denominades esglésies de peregrinació delRomànic i algòtic delCamí de Sant Jaume.
La zona on es creuen el braç major i el braç menor es denominacreuer, i la forma de la seva coberta pot ser molt variada, ja siguinvoltes (volta d'aresta,volta de creueria),cúpules,cimboris, etc., i es pot projectar a l'exterior mitjançant diferents tipus deteulades,torres,cuculles, etc.
El braç major (i de vegades el menor) se sol dividir ennaus, habitualment un nombre imparell, destacant-se la central comnau major, i quedant a banda i banda lesnaus laterals que solen tenir menor altura. Aquestes naus laterals poden prolongar més enllà del creuer i envoltar per darrere l'altar major, en el que es coneix com adeambulatori. Els murs de l'església poden articular mitjançantcapelles laterals.
Lacapçalera de l'església, pot tenir unabsis semicircular (cobert habitualment amb unaexedra-mitja cúpula-) que al seu torn pot complementar-se ambabsidioles adossades, bé al mateix absis, bé al braç menor.
És habitual l'alineació astronòmica de les plantes de creu llatina, perquè l'Est coincideixi amb la capçalera (o absis) i l'Oest amb els peus (o pòrtic), el que permet efectes d'il·luminació destacats mitjançantfinestres més o menys àmplies (òculs,rosasses,vitralls), etc.
