Queretes[1][2] oCretes, en espanyol i oficialmentCretas, és unavila imunicipi de la comarca delMatarranya (província deTerol, a la comunitat autònoma d'Aragó) .
Lo8 d'octubre de1530, fou lo dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'Orde de Calatrava i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors deCambrils i alBisbat de Tortosa, però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis. L'any1295 lo bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però tot seguit se negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites entre l'orde i el bisbe, los queretans se posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l'advocació del sant del dia en lo moment que es deslliuressin del domini de l'orde. Per això hui celebren la festa major el 8 d'octubre, en honor deSanta Pelaia.
La vila sempre ha tingut una gran tradició artística, no debades al seu terme, en concret al barranc deCalapatar i al delsGascons, se descobriren les primeres pintures rupestres de tipus llevantí. Després losibers, en la gran quantitat de poblats escampats arreu del terme, feren de les seues, i al poblat delMas de Magdalenes se trobà una estela amb la inscripció <CALUSENDAR>. Hui a la població hi ha una exposició permanent sobre la llengua d'este poble.
Cretes ofereix actualment al visitant nombrosos records de l'esplendor d'èpoques passades en forma de portals, finestrals gòtics i escuts heràldics, així com pintorescos carrers amb arcades. Al centre de la vila despunta la majestuosa església parroquial de l'Assumpció, edifici d'estructura gòtica amb la façana plateresca on se llegeix:
«
A costa de Cretas hem va fer Xado.
»
A poc més d'un quilòmetre de la població, hi ha el santuari de laMare de Déu de la Misericòrdia, edifici gòtic-renaixentista de pedra i campanar d'espadanya. Darrerament s'ha presentat un llibre sobre la història d'estos dos edificis, a càrrec dels historiadorsJoan-Hilari Muñoz, Joan Yegüas i Joan Lluís Camps.