| Període | Època | Estatge | Edat (Ma) |
|---|
| Paleogen | Paleocè | Danià | (més recent) |
| Cretaci | Superior | Maastrichtià | 72,1 ± 0,2 |
| Campanià | 83,6 ± 0,2 |
| Santonià | 86,3 ± 0,5 |
| Coniacià | 89,8 ± 0,3 |
| Turonià | 93,9 |
| Cenomanià | 100,5 |
| Inferior | Albià | ~ 113,0 |
| Aptià | ~ 125,0 |
| Barremià | ~ 129,4 |
| Hauterivià | ~ 132,6 |
| Valanginià | ~ 139,8 |
| Berriasià | 143,1 ± 0,6 |
| Juràssic | Superior | Titonià | (més antic) |
| Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1] |
ElCretaci oCretàcic[2] és elperíode geològic que començà fa 143,1 ± 0,6 milions d'anys i s'acabà fa 66,0 milions d'anys. Es tracta de l'últim període de l'era delMesozoic. El seu nom ve de lacreta, unaroca abundant a l'Europa Central.[2]
Se situa entre el final delJuràssic, que encara no ha estat definitestratigràficament, i l'extinció del Cretaci-Paleogen, que fou provocada per unimpacte d'asteroide i, possiblement, un episodi devulcanisme i conduí a la desaparició d'un 75% de les espècies d'aquell temps, incloent-hi elsdinosaures noaviaris.
La desintegració delsupercontinent dePangea, iniciada a finals delTriàsic i principis delJuràssic, seguí el seu avenç inexorable. L'escissió deSud-amèrica iÀfrica obrí l'Atlàntic sud. Elsubcontinent indi iMadagascar també se separaren, mentre queNord-amèrica iEuràsia restaren unides (Lauràsia), igual que l'Antàrtida i elcontinent australià. Com a resultat del creixement de lesdorsals oceàniques i altres factors, elmar assolí el seunivell més alt en tota lahistòria de la Terra, entre 100 i 250 metres per sobre de l'actual, es formarenmars epicontinentals a gairebé tots elscontinents i elsoceans arribaren a cobrir un 82% de la superfície del planeta. Tanmateix, com que la majoria dels oceans es trobaven encaixonats entre continents i elgradient tèrmic entre l'equador i elspols era extremament suau, lacirculació i lamescla oceànica eren molt febles en comparació amb l'actualitat. Aquestes condicions propiciaven l'aparició dezones anòxiques al fons del mar identificables per lallicorella negra que deixaren als sediments.[3]
Igual que passa amb períodes geològics més antics, les capes rocoses que defineixen el Cretaci estan ben identificades, però les dates exactes del principi i final del període no es coneixen amb total certesa. El Cretaci i el Juràssic no estan separats per cap granextinció o augment de labiodiversitat. Tanmateix, la fi del període és molt evident, car presenta una capa rica eniridi trobada arreu del món que es relaciona amb elcràter de Chicxulub, aYucatán i elGolf de Mèxic. S'ha datat aquesta capa a fa 66 milions d'anys. Aquest impactemeteòric és probablement la causa de l'extinció del Cretaci-Paleogen.[4]
El nom del Cretaci (que deriva del mot «creta») es refereix a les extenses capes de carbonats (carbonat de calci dipositat en les closques d'invertebrats marins) que es troben en el Cretaci superior deGran Bretanya i parts adjacents de l'Europa continental.
El Cretaci es divideix en Cretaci inferior i Cretaci superior. Elsestatges faunístics, del més recent al més antic, són:
| Cretaci superior |
| Maastrichtià | (70,6 ± 0,6 – 65,5 ± 0,3 milions d'anys) |
| Campanià | (83,5 ± 0,7 – 70,6 ± 0,6 milions d'anys) |
| Santonià | (85,8 ± 0,7 – 83,5 ± 0,7 milions d'anys) |
| Coniacià | (89,3 ± 1,0 – 85,8 ± 0,7 milions d'anys) |
| Turonià | (93,5 ± 0,8 – 89,3 ± 1,0 milions d'anys) |
| Cenomanià | (99,6 ± 0,9 – 93,5 ± 0,8 milions d'anys) |
|
| Cretaci inferior |
| Albià | (112,0 ± 1,0 – 99,6 ± 0,9 milions d'anys) |
| Aptià | (125,0 ± 1,0 – 112,0 ± 1,0 milions d'anys) |
| Barremià | (130,0 ± 1,5 – 125,0 ± 1,0 milions d'anys) |
| Hauterivià | (136,4 ± 2,0 – 136,4 ± 1,5 milions d'anys) |
| Valanginià | (140,2 ± 3,0 – 136,4 ± 2,0 milions d'anys) |
| Berriasià | (145,5 ± 4,0 – 140,2 ± 3,0 milions d'anys) |
Durant el Cretaci, elsupercontinent dePangea s'acabà de fragmentar en elscontinents actuals, encara que les seves posició era molt diferent de l'actual. Alhora que l'oceà Atlàntic s'eixamplava iSud-amèrica se n'anava cap a l'oest,Gondwana s'anà trencant a mesura que l'Antàrtida iAustràlia se separaven d'Àfrica, tot i que l'Índia iMadagascar hi romangueren adherits. Aquestes divisions crearen llargues serralades submarines que elevaren elnivell del mar arreu del món. Al nord d'Àfrica, elmar de Tetis continuà estrenyent-se.
Hi ha afloraments importants del Cretaci aNord-amèrica,Europa i laXina. En allò que avui en dia és l'Índia, es dipositaren unes ingents capes de lava anomenats «trapps del Dècan» a finals del Cretaci i principis del Paleocè. Els climes eren càlids i ni tan sols les regions polars no tenienglaç permanent. AAnglaterra, els famosospenya-segats blancs de Dover es componen de dipòsits acumulats durant el Cretaci.[5]
El Cretaci inferior a lapenínsula Ibèrica fou un període de fortes regressions marines i, per tant, hi hagué un increment de les terres continentals.[6] És en aquest context que apareix un gran nombre de jaciments rics en dinosaures aGalve (Terol) i aMorella (Els Ports).[6] Les transgressions i regressions marines afavoriren la conservació de petjades aLa Rioja.[6] A les zones humides com els llacs i aiguamolls, rics en sediments reductors, es facilità la conservació de peixos, amfibis, rèptils, aus i diversos grups d'invertebrats.[6] Aquestes zones d'inundació són ben representades als jaciments deSanta Maria de Meià (Noguera) i deLas Hoyas (Conca).[6] En el Cretaci mitjà una gran transgressió marina inundà gran part d'Europa, per la qual cosa el registre és més aviat escàs.[6] En el Cretaci superior una nova retirada de les aigües marines afavorí l'activació de noves conques fluvials, on cal situar els jaciments de la zona deTremp, en zones d'aigües marines somes, riques en espais de nidificació propers a la costa, fet insòlit en els dinosaures.[6]
ACatalunya, destaquen elsdinosaures de Coll de Nargó.[7]
Durant aquest període aparegueren lesangiospermes, que esdevingueren dominants al final del Cretaci.[8] El seu progrés, facilitat per l'aparició de lesabelles, és un bon exemple decoevolució. Els primers representants dels arbres moderns, incloent-hi lesfigueres, elsplàtans i lesmagnòlies, sorgiren durant el Cretaci. Al mateix temps, algunesgimnospermes mesozoiques, com ara lesconíferes, continuaren prosperant, malgrat que altres tàxons, com ara elsbennettitals, s'extingiren abans de la fi del període.
A la terra ferma, elsmamífers encara eren un component petit i relativament poc important de lafauna. Els ecosistemes terrestres eren dominats pelsarcosaures, especialment elsdinosaures, que es trobaven en el seu zenit. Elspterosaures, comuns a principis i mitjans del Cretaci, s'hagueren d'enfrontar a la competència cada vegada més ferotge delsocells i cap al final del període ja només en quedaven duesfamílies altament especialitzades.
Eljaciment deLiaoning, a laformació xinesa de Yixian, és una mostra fascinant de la vida a principis del Cretaci, car ha produït restes molt ben conservades d'alguns tipus de petits dinosaures, ocells i mamífers. Elscelurosaures que s'hi troben inclouenmaniraptors, el grup que marca la transició entre dinosaures i ocells, i destaquen per la presència deplomes semblants apèls.
Elsinsectes començaren a diversificar-se durant el Cretaci, període que també veié l'aparició de lesformigues, elstèrmits i lespapallones més antigues. Elsafidoïdeus,saltamartins icinípids també entraren en escena. Un altre insecte important que evolucionà durant el Cretaci fou l'abella, un animaleusocial, que es veié afavorida per l'evolució de les plantes amb flors.
Elsbatoïdeus,taurons moderns iteleostis eren comuns als oceans del Cretaci. Els rèptils marins incloïen elsictiosaures a principis i mitjans del Cretaci, elsplesiosaures durant tot el període i elsmosasaures cap al seu final.
Elsbacúlits, un grup d'ammonits de closca allargada prosperaren al mar. Elshesperornitiformes erenocells primitius marins sense capacitat de vol que nedaven com elsgaviformes. Elsforaminífers també es multiplicaren. El Cretaci veié l'aparició de lesdiatomees marines (mentre que les formes d'aigua dolça no sorgiren fins alMiocè).
Actualment es creu que la raó principal de l'extinció K-Pg, proposada per un equip de científics liderat perLuis Walter Álvarez, va ser l'impacte d'unmeteorit (un cometa massiu o un asteroide) fa 66 milions d'anys.[9] Els efectes subsegüents foren catastròfics, entre els quals un hivern perenne que impedí a les plantes i alplàncton fer lafotosíntesi.[10][11] La hipòtesi del meteorit, també coneguda com a hipòtesi d'Álvarez, va guanyar força quan es va descobrir elcràter de Chicxulub algolf de Mèxic a principis dels anys 90,[12] que va proporcionar proves concloents que el límit K-Pg es devia a l'impacte d'un meteorit.[13] La col·lisió hauria provocat unhivern d'impacte.[4]
S'estima l'extinció massiva de prop d'un 75% de les espècies del planeta.[14] Les plantes gairebé no patiren baixes, mentre que els organismes marins reberen el cop més dur, incloent-hi la immensa majoria (~ 95%) deforaminífers planctònics (excepte elsglobigerínids) i un nombre encara més gran decocolitòfors, a més delsammonits, elscefalòpodesbelemnites, elsrudists i tots els rèptils marins tret delscocodrils i lestortugues. Elsdinosaures no aviaris foren la víctima més notable de l'extinció del Cretaci-Paleogen. Els últimspterosaures i la gran majoria d'ocells també s'extingiren.
- ↑«Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2020/03» (PDF). Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑2,02,1Riba i Arderiu i Reguant i Serra, 1986, «Cretaci».
- ↑«Cretaceous Period» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 12 gener 2023. [Consulta: 16 març 2023].
- ↑4,04,1Grimaldi i Engel, 2005, p. 635.
- ↑«Anglaterra». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 abril 2023].
- ↑6,06,16,26,36,46,56,6«Cretaci». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑«Dinosaurios en el Coll de Nargó» (en castellà). La Vanguardia, 23 maig 2020. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑Wang, Xin.The Dawn Angiosperms: Uncovering the Origin of Flowering Plants (en anglès). Springer, 2017, p. 1.ISBN 9783319583259.
- ↑Renne, Paul R.; Deino, Alan L.; Hilgen, Frederik J.; Kuiper, Klaudia F.; Mark, Darren F.; Mitchell, William S.; Morgan, Leah E.; Mundil, Roland; Smit, Jan «Time Scales of Critical Events Around the Cretaceous-Paleogene Boundary». Science, 339, 6120, 07-02-2013, pàg. 684–687.Bibcode:2013Sci...339..684R.DOI:10.1126/science.1230492.PMID:23393261.
- ↑ «Extraterrestrial cause for the Cretaceous–Tertiary extinction». Science, 208, 4448, 1980, pàg. 1095–1108. Arxivat de l'original el 2018-11-25.Bibcode:1980Sci...208.1095A.DOI:10.1126/science.208.4448.1095.PMID:17783054 [Consulta: 24 novembre 2018].Arxivat 2018-11-25 aWayback Machine.
- ↑Vellekoop, J.; Sluijs, A.; Smit, J.; Schouten, S.; Weijers, J. W. H.; Sinninghe Damste, J. S.; Brinkhuis, H. «Rapid short-term cooling following the Chicxulub impact at the Cretaceous-Paleogene boundary». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 111, 21, 5-2014, pàg. 7537–41.Bibcode:2014PNAS..111.7537V.DOI:10.1073/pnas.1319253111.PMID:24821785.
- ↑Hildebrand, A. R.; Penfield, G. T.; Kring, David A.; Pilkington, Mark; Camargo Z., Antonio; Jacobsen, Stein B.; Boynton, William V. «Chicxulub crater: a possible Cretaceous/Tertiary boundary impact crater on the Yucatán peninsula, Mexico». Geology, 19, 9, 1991, pàg. 867–871.Bibcode:1991Geo....19..867H.DOI:10.1130/0091-7613(1991)019<0867:ccapct>2.3.co;2.
- ↑Schulte, P.; Alegret, L.; Arenillas, I.; Arz, J. A.; Barton, P. J.; Bown, P. R.; Bralower, T. J.; Christeson, G. L.; Claeys, P. «The Chicxulub Asteroid Impact and Mass Extinction at the Cretaceous-Paleogene Boundary». Science, 327, 5970, 05-03-2010, pàg. 1214–1218.Bibcode:2010Sci...327.1214S.DOI:10.1126/science.1177265.PMID:20203042.
- ↑Jablonski, D; Chaloner, W. G. «Extinctions in the fossil record (and discussion)». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Series B, 344, 1307, 1994, pàg. 11–17.DOI:10.1098/rstb.1994.0045.
Viccionari
