Elstermes anatòmics de localització estàndard tracten de manera inequívoca l'anatomia dels animals, inclosos els humans.
Tots elsvertebrats (inclosos els humans) tenen el mateixpla corporal bàsic: són estrictament ibilateralment simètrics en les primeres etapes embrionàries i, en bona part, simètrics bilateralment en l'edat adulta.[1] Si es divideixen pel centre, tenen una meitat esquerra i dretaespecularment iguals (o gairebé).[2] Per aquestes raons, els termes direccionals bàsics es poden considerar que s'utilitzen en els vertebrats. Per extensió, s'utilitzen els mateixos termes per a molts altres organismes (invertebrats).
L'animal pot modificar la seva posició en el medi, però a més, qualsevol de les seves parts pot variar al seu torn respecte a la resta delcos. Per això és important que les referències descriptives dels organismes es realitzin pel que fa a laposició anatòmica estàndard.
No hi ha una definició formal de la posició anatòmica estàndard emprada en el camp de laZoologia. Aquesta postura es pot definir lliurement com la posició en la qual l'animal està en descans i qualsevol de les seves parts en línia recta.
Situat en una taula dedissecció, la posició del cos humà es troba endecúbit supí. És la posició que presenten elscadàvers preparats per a l'autòpsia, amb elsbraços rotats cap a fora de manera que elspolzes queden allunyats del tronc i els palmells endavant.[3][4] El que abans mirava cap endavant ara mira cap amunt i el que abans mirava cap enrere mira ara cap avall.
També conegut com apla aurículo-orbital, el pla de Frankfurt es va adoptar al Congrés Mundial d'Antropologia que es va celebrar a l'esmentada ciutatalemanya el1884, com la posició anatòmica estàndard delcrani humà.
El plahoritzontal està delimitat per l'extrem inferior de l'òrbita esquerra i el marge superior d'ambdósmeats auditius externs.
Aquesta posició estàndard pot ser també emprada per alshomínids i fins i tot per a la totalitat delsprimats, però no per a altres grups animals.
Els plans anatòmics són plans imaginaris que passen pel cos en posició anatòmica. N'hi ha tres:
| Eixos | Terme direccional | Dirigit cap a |
|---|---|---|
| Anteroposterior[5][2][6] | Anterior |
|
| Posterior |
| |
| Craniocaudal, longitudinal, cefalocaudal, rostrocaudal | Rostral, cranial, cefàlic |
|
| Caudal |
| |
| Dorsoventral | Dorsal | Esquena, columna vertebral |
| Ventral | Panxa | |
| Esquerra-dreta | Esquerra | Costat de la mà esquerra |
| Dreta | Costat de la mà dreta | |
| Mediolateral | Medial | Cap a la línia del centre |
| Lateral | Lluny de la línia central | |
| Proximal/distal | Proximal | Punt en el qual s'aplega el cos a l'apèndix o extremitat |
| Distal | Extrem de l'apèndix o extremitat |
També dita extremanterior ocefàlic, es defineix per la posició de la part anterior del cap. En els animals bípedes, en lloc d'anterior s'empra el termesuperior.
També anomenat extrem anterior, rostral o cefàlic, es defineix per la posició frontal delcap.En animals bípedes, d'anterior s'empra el termesuperior.
També conegut com a extrem posterior està definit per la regió de lacua o pol oposat al capdavant. En animals bípedes, en lloc de posterior s'empra el terme inferiors, si bé és cert els eixos transversals pots ser verticals però alhora anteroposterior
El definit pels extrems o regions dorsal i ventral.
En elsvertebratsquadrúpedes, es defineix la regió dorsal com la que quedaria més allunyada delsòl si es dividís elcos per la meitat emprant unpla imaginariparal·lel a aquest. Per extensió, en altres animals no vertebrats el cos adquireixi una postura anatòmica estàndard l'eix major sigui paral·lel al sòl es considera regió dorsal la delimitada de la mateixa manera. En elsbípedes, la regió dorsal és el resultat de girar el pla traçat els mateixos 90° que l'eix major del cos de l'animal.
En els vertebrats, aquesta regió coneix àrees amb denominacions específiques:
Traçant el mateix pla emprat per a la definició de la regió dorsal, es coneix com aregió ventral la que queda més propera a terra i que com aquella, té també àrees amb denominacions específiques: la que queda més propera a terra i que com aquella, té també àrees amb
També conegut com aeix esquerra-dreta és el definit pelscostats de l'animal prenent com a referència el plaperpendicular a terra que divideix el cos per l'eix major.
Delimita els costats dret i esquerre que es prenen sempre referits a l'animal i mai respecte a un possible objectiu que estigués davant seu.
L'eix lateromedial discorre entre el punt mitjà del cos i un dels costats (esquerre o dret).
Resulta obvi que l'extrem lateral és el corresponent a qualsevol dels costats del cos, i l'extrem medial el que se situa a l'interior d'aquest.
Els extrems proximal i distal que delimiten aquest eix, són emprats per definir la posició que ocupen els apèndixs del cos pel que fa a aquest.
És el més proper al cos de l'animal. En el cas de les extremitats, serien els extrems proximals els caps de l'húmer i del fèmur, és a dir, les articulacions dels membres amb el tronc.
És el més allunyat del cos de l'animal. Les falanges de mans i peus i la punta de les banyes, les orelles o de la cua serien els extrems distals d'aquests apèndixs.
Els punts oposats i els eixos delimitats per aquests, es projecten en la superfície del cos formant quatre línies paral·leles a l'eix anteroposterior:
Línia imaginària que discorre entre els extrems cranial i caudal dividint la regió dorsal en dues meitats: esquerra i dreta. En animals vertebrats discorre paral·lela a la columna vertebral.
Línia imaginària que discorre entre els extrems cranial i caudal dividint la regió ventral en dues meitats: esquerra i dreta.
Línies imaginàries que discorren entre els extrems cranial i caudal dividint les regions laterals dreta i esquerra en dues meitats cadascuna: dorsal i ventral.
La delimitada per lacaixa toràcica, de manera que també és coneguda com aregió toràcica ventral.Pit és un dels noms emprats popularment per referir-s'hi.
La delimitada per lacavitat homònima. També es coneix com aabdomenoventre.