Situada a la riba del riuVístula, la ciutat fou construïda als peus de la fortalesaeslàvica deWawel.Cracòvia tradicionalment ha estat un dels centres científics, culturals i artístics de l'estat. Temps enrere fou la capital nacional, i molts la consideren encara el cor de Polònia, a causa de la seva història de més de mil anys. La ciutat és també un important centre de turisme local i internacional, amb més de set milions (2005) de visitants anuals.
Segons la tradició, el nom deKraków derivaria de Krakus (Krak, Grakch), el llegendari fundador de Kraków i governant de la tribu delslequites. En polonès,Kraków és unpossessiu arcaic deKrak i essencialment significa 'de (la ciutat de) Krak'. El nom deKrakus deriva de "krakula", un motprotoeslau,[3] és a dir, el personal d'un jutge, o una paraula protoeslava, "Krak", que significa 'roure', antigament un arbre sagrat, més sovint associat amb el concepte de lagenealogia. La primera menció al príncep Krakus (llavors escrit com aGrakch) es remunta al 1190, tot i que la ciutat ja existia en una data tan primerenca com el segle vii, habitada per la tribu dels vistulans.[4] El nom oficial complet de la ciutat ésStołeczne Królewskie Miasto Kraków, o 'ciutat capital reial de Kraków'.[5]
Stradom(en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
El primer assentament conegut a Cracòvia s'establia al turó deWawel al segle iv.
La història de Cracòvia comença abans de la creació de l'estat polonès en tant que capital del poble vístula. Segons la llegenda, la ciutat fou fundada pel cap d'aquest poble, Krak, sobre el turó deWawel damunt l'antre d'un drac. Els primers escrits històrics parlen d'un pobleeslau que s'instal·lava sobre les vores delVístula al segle viii, on es batejava el príncep dels vistulans. Aleshores Cracòvia pertanyia a laGran Moràvia.
La primera menció del nom data de966, esmentat per Abraham ben Jacob com a centre comercial notable.
Quan la Gran Moràvia és destruïda pelshongaresos, Cracòvia passa a ser una de les ciutats administrades pels reis deBohèmia. Al final del segle x, Cracòvia és un centre de comerç i d'intercanvis important, però és conquerida perBoleslau I Chrobry i entra al domini de la dinastiaPiast. S'hi edifiquen els primers monuments de pedra en aquesta època: un castell, esglésiesromàniques (de Sant Fèlix i Sant Aduakt), una catedral i una basílica.
Pati de la Universitat Jagelló
El1038, Cracòvia esdevé la capital dePolònia. A partir del1072, sant Estanislau, patró de Polònia, és el bisbe de la ciutat. 200 anys més tard, la ciutat fou gairebé destruïda per les invasionstàrtares. El1257 es reconstrueix la que actualment seria la Ciutat Vella. Sota el regnat deSegimon de Luxemburg, es fa membre de laLliga Hanseàtica. Els anys1259 i1287 torna a ser destruïda, aquesta vegada pelsmongols.
Des del1150, hi ha una escola dellatí sota la direcció del bisbat de Cracòvia iCasimir III de Polònia (Casimir el Gran) hi funda el1364 la Universitat Jagelló (la segona universitat més antiga d'Europa central després de la dePraga).
El1308, la rebel·lió dels ciutadansgermanòfons de Cracòvia és aturada pel rei de Polònia, que perdGdańsk, annexada per l'Orde dels Cavallers teutònics. Aquests ciutadans germanòfons amaguen les seves ambicions polítiques i intenten «polonitzar-se» al més ràpidament possible, aprenentpolonès.
La ciutat entra en un període d'esplendor sota el regnat de la dinastialituanaJagelló (1386 -1572) que mantenia bones relacions amb elsHabsburg. Capital d'un estat poderós, es fa un centre bulliciós de les arts i les ciències, admirada pels estrangers i pels poetes. D'aquesta època daten nombrosos monuments i obres artístiques delRenaixement.
El1475, el duc Jordi el Ric de Baviera demana la mà d'Hedwig, filla deCasimir IV Jagelló i d'Elisabet d'Habsburg. Després d'un viatge de 2 mesos, Hedwig arriba aLandshut i contrau matrimoni en una gran celebració (Landshuter Hochzeit).
El1468, l'humanista i poeta llorejat de l'imperi Conrad Celtes funda laSodalitas Litterarum Vistulana, una societat de savis basada en el model de les acadèmies romanes. L'any següent l'escultorVeit Stoss deNuremberg aporta un grantríptic a l'altar de l'església de Nostra Senyora. Acabarà també elsarcòfag de marbre de Casimir IV. Nombrosos artistes (Francesco Florentino, Bartholommeo Berecci, Santi Gucci, Mateo Gucci, Bernardo Morando, Giovanni Baptista di Quadro, etc.) treballaven a Cracòvia. Abans del1500,Haller estableix la primera premsa d'impremta a la ciutat.
El1505, elBalthasar Behem Codex, amb el nom del canceller de Cracòvia, descriu i reglamenta els estatuts de les corporacions dels ciutadans de llengua alemanya a la ciutat. El1520, Johann Behem ordena la fabricació de la campana de Segimon que encara avui és la campana més gran de Polònia. En aquesta època, Hans Dürer, el germà més jove d'Albrecht Dürer, pinta a la cort de Segimon I Jagelló. Hans von Kulmbach acaba l'altar de l'església de Sant Joan.
La mort de Segimon II Jagelló el1572 posa fi a la dinastiaJagelló.
El1596, el reiSegimon III Vasa transfereix la residència reial aVarsòvia, que ha estat annexada per Polònia (formava part abans del ducat deMasòvia). Cracòvia veu així disminuir la seva influència, encara més debilitada pels pillatges de les invasionssueques i per lapesta que provoca unes 20.000 víctimes.
Polònia s'enfronta als desigs de potència dels seus estats veïns,Prússia iRússia.Tadeusz Kościuszko llança un últim moviment d'insurrecció des de Cracòvia per intentar mantenir la independència de Polònia, però acaba fracassant i, el1795, el país és compartit entre Prússia, Rússia i l'Imperi austríac, que hereta Cracòvia (incorporada a la província deGalítsia).
L'any1809 aporta l'alliberament de Cracòvia, que s'integra alGran Ducat de Varsòvia. Entre1815 i1846, esdevé fins i tot una «ciutat lliure» (Ciutat Lliure de Cracòvia). El1846, després d'una nova temptativa de rebel·lió, la ciutat torna sota el control de l'Imperi austríac.[6] Després de laGuerra austroprussiana del1866,Àustria concedeix l'autonomia a la província de Galítsia a canvi de la lleialtat polonesa. Cracòvia és de nou un símbol nacional. Sent els austríacs menys durs que els russos o els prussians, la ciutat es pot obrir i tornar a ser el centre cultural i artístic de Polònia. Alguns pintors cèlebres, escriptors i poetes hi venen treballar:Jan Matejko,Stanislaw Wyspianski,Stanisław Ignacy Witkiewicz, Stanislaw Przybyszewski,Jan Kasprowicz, Juliusz Kossak i Wojciech Kossak. Es converteix així en el principal centre delmodernisme polonès.
A Cracòvia iVarsòvia, encara hi ha moviments d'alliberament nacional actius malgrat l'ocupació i les mesures coercitives i descoratjadores preses per les potències ocupants, amb la prohibició de l'ús delpolonès.
El setembre de1939, cau a mans delsnazis com la resta dePolònia, i és la capital dels territoris ocupats polonesos. El governadorHans Frank obre camps d'extermini als voltants aPłaszów iAuschwitz. Bé que els ocupants van fer alguns danys, Cracòvia va estar globalment preservada dels bombardeigs i de les destruccions massives, però va patir la pèrdua de nombrosos habitants, sobretot amb la deportació dejueus. Més de 150 professors i científics de la Universitat Jagelló, reunits en una cimera, van ser detinguts i deportats al camp d'extermini deSachsenhausen, on la majoria van morir. El18 de gener de1945 lestropes soviètiques ocupen la ciutat.[7]
Monument dedicat a Copèrnic
Els esdeveniments específics que envoltaven elgueto jueu a Cracòvia i els camps de concentració pròxims es descriuen a la pel·lícula biogràfica d'Oskar SchindlerLa llista de Schindler, basada en el llibre deThomas Keneally titulat l'Arca de Schindler.
Després de laSegona Guerra Mundial, l'URSS intenta disminuir la influència dels cercles artístics i intel·lectuals de Cracòvia per tal de facilitar el passatge de Polònia a un estat socialista. Es crea una nova ciutat veïna, Nowa Huta, on es construeix la major fàbrica de producció d'acer del món en aquell temps (les seves emissions gasoses han malmès el centre històric). L'objectiu era d'atreure treballadors socialistes per contrapesar el pes dels intel·lectuals capitalistes.
Fa tres segles, Cracòvia obtenia el títol honorífic detotius Poloniae urbs celeberrima, que reflecteix el caràcter únic i excepcional d'aquesta ciutat, antiga capital de Polònia, ciutat de l'astrònomNicolau Copèrnic i del papaJoan Pau II.
A semblança de diverses grans ciutats de Polònia, la història de Cracòvia està fortament marcada per la presència d'una important comunitat jueva de la qual els primers rastres es remunten al segle xiii. Beneficiant-se d'una relativa protecció per part de les autoritats locals, els jueus van contribuir a la prosperitat econòmica de la ciutat i al seu enriquiment social amb diverses generacions.
Abans de laSegona Guerra Mundial, es considera que prop d'una quarta part dels habitants de Cracòvia eren jueus, és a dir, una població de 65.000 persones sobre un total de 250.000 habitants aproximadament.
Els jueus residien principalment al barri de Kazimierz, en el qual s'hi trobaven un gran nombresinagogues, escoles i institucions jueves, així com comerços i llocs comunitaris.
El carrer Szeroka, la sinagoga Remuh i el seu cementiri del segle xvi, les sinagogues Stara, Wysoka, Isaac i Kupa o fins i tot la plaça Nova constitueixen els últims vestigis del que va ser, fa unes desenes d'anys, un dels més eminents lloc de la cultura jueva a l'Europa central.
El 90% dels jueus de Cracòvia van ser assassinats pels nazis entre1939 i1945. L'Holocaust va buidar la ciutat dels habitants jueus, que van ser deportats, amb una rara crueltat, als camps de concentració i d'exterminació veïns. 20.000 d'ells van ser temporalment tancats al gueto del barri de Podgorze situat a l'altra banda del riu Vístula.
El barri de Kazimierz
Els pocs supervivents van xocar llavors amb la persistència d'un viuantisemitisme, com ho testimonia elpogrom que va tenir lloc l'11 d'agost de1945 a la ciutat. Van ser igualment víctimes de manipulacions del règim comunista que intentà fer-los assumir la responsabilitat dels seus fracassos durant els anys1960 i va organitzar processos polítics inics.
Totalment abandonats durant els últims cinquanta anys, el barri de Kazimierz coneix actualment un cert renaixement, principalment tenint com a base l'èxit de la pel·lícula deSteven Spielberg,La llista de Schindler, realitzada en aquest barri. L'obra tracta d'un industrial alemany que salva centenars de vides fent treballar els jueus que tenien una mort segura a la seva fàbrica. Junt amb el farmacèutic delgueto, Tadeusz Pankiewicz, ha rebut el títol de «just entre les nacions» del MemorialYad Vashem deJerusalem.
Els turistes visiten ara els llocs del rodatge i hi descobreixen restaurants, cafès i llibreries, i troben en el passat jueu de la ciutat un tema original i un tràgic escenari natural.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
