Durant molt de temps, la redacció original es va atribuir a un monjo anomenatNèstor, i d'aquí que se l'anomenésLa Crònica de Nèstor oEl Manuscrit de Nèstor. Entre les moltes fonts que hauria utilitzat estarien les primeres (avui perdudes) cròniques eslaves, els annalsromans d'Orient deJoan Malales i deJordi el Monjo, llegendes populars isaguesnòrdiques, nombrosos textos religiosos grecs, tractats romans d'Orient i eslaus, fonts orals d'Ian Vixàtitx i altres caps militars. Nèstor va treballar en la cort deSviatopolk II de Kíev i probablement va compartir la seva política proescandinava.
La primera part és rica en històries anecdòtiques, entre les quals hi ha l'arribada de tresgermansvaregs, la fundació deKíev, l'assassinat d'Askold i Dir, la mort d'Oleg (a qui va matar una serp amagada en l'esquelet del seu cavall) i la venjança d'Olga de Kíev, esposa d'Ígor de Kíev, sobre elsdrevlians, els quals havien assassinat el seu marit. La història de la tasca dels santsCiril i Metodi entre elseslaus és també molt interessant. A Nèstor se li deu la narració sobre l'expeditiva forma en què el príncepVladímir I de Kíev va abolir el culte aPerun i als altres déus de Kíev en dur a terme lacristianització de la Rus de Kíev.
L'any 1116, l'hegumen Silvestre, delmonestir de Sant Miquel de Vídubitxi, va realitzar nombroses còpies del text de Nèstor, afegint-hi el seu propi nom al final. Atès que el príncepVladímir II Monòmac era el patró del llogaret de Vídubitxi, on estava situat el monestir, la nova edició va glorificar el príncep i va fer d'ell la figura central de la narrativa posterior. Aquesta segona versió de l'obra nestoriana es va preservar en elCòdex Lauretià (vegeu més avall).
Dos anys més tard va aparèixer una tercera edició, que se centra en la persona deMstislav I de Kíev, fill i hereu de Vladímir II Monòmac. L'autor d'aquesta revisió podria haver estat grec, ja que va corregir i va actualitzar moltes de les dades sobre els assumptes romans d'Orient. Aquesta última versió es va conservar en elCòdex d'Ipàtiev (vegeu més avall).
L'original s'ha perdut, i les còpies més antigues que es coneixen són les delCòdex de Radziwiłł, elCòdex Laurentià i elCòdex d'Ipàtiev. El contingut original és per tant difícil d'establir paraula per paraula.
El Còdex Lauretià va ser copiat pel monjo deNóvgorod Lavrenti (Llorenç) per al príncep Dmitri Konstantínovitx a1377. El text original utilitzat fou un còdex, avui perdut, compilat per al Gran DucMikhaïl Iaroslàvitx deTver en 1305, any en què acaba la crònica, tot i que els anys 898-922, 1263-1283 i 1288-1294 estan omesos per alguna raó. El manuscrit va ser adquirit pel famós comteMussin-Puixkin el 1792, i més tard fou donat a laBiblioteca Nacional de Rússia aSant Petersburg.
ElCòdex d'Ipátiev va ser descobert alMonestir d'Ipàtiev aKostromà pel gran historiador rusNikolai Karamzín. Data del segle xv però incorpora una informació d'incalculable valor històric sobre la Rus de Kíev del segle xii i lesCròniques Galitsianes (de la ciutat deHàlitx, a la regió deGalítsia). La llengua en la qual estava escrita és l'eslau antic amb influència de l'eslau oriental.
LaCrònica de Néstor és potser un dels textos històrics que més s'ha estudiat al llarg de la història. S'han publicat nombroses monografies i versions, la primera de les quals data del 1767.Aleksei Xàkhmatov va publicar una anàlisi textual pionera d'aquest document el 1908.Dmitri Likhatxov i altres investigadors soviètics van revisar en part els seus descobriments. Les seves versions van intentar reconstruir la crònica pre-nestoriana, compilada en lacort deIaroslau I el Savi a mitjan segle xi.
A diferència d'altres cròniques medievals escrites per monjos europeus, laCrònica de Nèstor és única en el seu camp, en no haver-hi altres testimonis escrits de la història antiga dels pobles eslaus orientals. La seva llarga narració sobre la història de laRus de Kíev no té parangó, tot i que s'han datat correccions provinents de laPrimera Crònica de Nóvgorod. De la mateixa manera, és valuosa com a primer exemple de la literatura dels anticseslaus orientals escrita enantic eslau oriental.
