| Tipus | grup ètnic històric |
|---|---|
| Part de | ibers |
| Geografia | |
| Originari de | Camp de Tarragona (Catalunya) |
| Mapa de distribució | |
 | |
Elscessetans ocossetans (llatí:Cessetani,grec antic:Κοσσητανοὶ)[1][2] foren una tribuibèrica que habitava a laTarraconense entorn de la ciutat deTàrraco. Entre llurs poblacions solament coneixem la mateixa Tarraco,Subur iKese, aquesta coneguda per l'epigrafia.
Els antics foren imprecisos a delimitar llur territori, però la historiografia moderna s'ha encarregat de trobar llurs límits en les fronteres geogràfiques. Així, hom pensa que el territori cessetà es trobava al nord delcoll de Balaguer, a llevant de laserra de l'Argentera i lesmuntanyes de Prades, al sud de les serres dela Llacuna i dePuigfred, i a ponent delmassís del Garraf. Limitarien al sud amb elsilergàons, al nord amb elsilergets i elslacetans, i a llevant amb elslaietans.[3][4]
Entre elsantics hi ha poques mencions als cessetans.Plini el Vell[5] menciona laregio Cessetania, en la qual situa el riuSubi (d'identificació poc clara, però que no deu ser elFrancolí, llavors anomenatTulcis) i lacolonia Tarracon (Scipionum opus 'obra delsEscipions'); també mencionaSubur (sovint identificada amb un hipotètic nucli ibèric aSitges o amb el poblat d'Adarró), però no la compta en el territori cessetà.Estrabó iPomponi Mela no mencionen els cessetans ni la Cessetània, i cal esperar aClaudi Ptolemeu per tornar-los a trobar, qui els atribueixTàrraco i, ara sí,Subur.[2][3][4]
L'epigrafia ens ha revelat el nom de dues poblacions dels cessetans, gravades en dues sèries demonedes ibèriques. En un cas es tracta de la població de Tàrraco, documentada en la llegenda monetaltaŕakonśalir; en l'altre cas es tracta deKese, documentada en la llegenda monumental del mateix nom.[6] La identitat de Kese ha estat força discutida, i a grans trets les diverses opinions es poden resumir en tres possibilitats:
Hom ha arribat a dubtar de l'existència dels cessetans com a poble, atès que, tècnicament, solament apareixen mencionats per Ptolemeu; segons aquesta hipòtesi, el testimoni de Ptolemeu seria una deformació tardana i el termeCessetania (i el gentiliciCessetanus) faria referència al territori entorn de l'antiga Kese.[2] Aleshores, els pobladors de la zona entorn de Tarraco serien segons uns autorsilergets (cal recordar que Plini menciona uns ilergets a la costa),[4] però segons uns altres els pobladors de la zona serien més pròxims alslaietans;[2] també es podria tractar delslartolaiets que citaEstrabó, si efectivament és un compost entre ilergets i laietans.
Els cessetans tenien una estratificació social força simple, amb unaaristocràcia dominant i una classe treballadora de pagesos, en la qual els excedentsagrícoles serien controlats de l'aristocràcia, que faria valer el seu poder per mitjà del poder militar. En una societat així, elsmercaders havien d'haver estat forasters, fet que confirma l'epigrafia, atès que les primeresinscripcions en ibèric en territori cessetà són força tardanes, delsegle iii aC. Pel que fa al control del territori, s'han trobat força assentaments petits sense defensa, que devien estar associats a diverses maneres d'aprofitament dels recursos però que devien dependre de nuclis més importants.
Pel que fa alsjaciments que es troben a l'antiga Cessetània, els més importants són:
És possible que també fossin a la Cessetània les poblacions deSalauris,[7] de vegades identificada ambSalou per la semblança toponímica,Palfuriana[8] iOleastrum,[9] que s'ha volgut situar al terme del'Hospitalet de l'Infant tot connectant el nom de l'antiga població amb el nom delriu de Llastres.
Grupsibers | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Part d'{{ibers}} | |||||||||||
| Per nom |  | ||||||||||
| Per territoris actuals |
| ||||||||||
| Relacionats1 | |||||||||||
1En cursiva, grups i cultures per als quals s'ha suggerit alguna mena de relació amb els ibers | |||||||||||
