D'esquerra a dreta, reproducció a escala deVesta,Ceres i la Lluna. Ceres és elplaneta nan més petit, i Vesta elcos menor més gran (exceptuant els objectes transneptunians)
Uncos menor del sistema solar (CMSS o de l'anglèsSSSB,small Solar System body) és, segons laresolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, uncos celeste que orbita a l'entorn del Sol i que no ésplaneta, niplaneta nan, nisatèl·lit:
Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA)
«
Tots els altres objectes(referit als que no siguin ni planetes ni planetes nans ni satèl·lits), i que orbiten al voltant del Sol, s'han de denominar col·lectivament "cossos menors del sistema solar" (Small Solar-System Bodies). Aquests actualment inclouen la majoria dels asteroides del sistema solar, la majoria dels objectes transneptunians (OTN), cometes, i altres petits cossos.[1]
»
Per tant, segons la definició de la UAI, sóncossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició:
Segons les definicions deplaneta i deplaneta nan, que atenen a l'esfericitat de l'objecte a causa de la seva gran massa, es pot definir com acos menor del sistema solar, per exclusió, tot cos celeste que, sense ser un satèl·lit, no hagi aconseguit prou grandària o massa com per adoptar una forma essencialment esfèrica.
Segons algunes estimacions, la massa requerida per a aconseguir la condició d'esfericitat se situaria a l'entorn dels 5 x 1020 kg, i en resulta el diàmetre mínim a l'entorn dels 800 km. No obstant això, característiques com la composició química, la temperatura, la densitat o la rotació dels objectes poden variar notablement les grandàries mínimes requerides, per la qual cosa es va rebutjar assignar valors apriorístics a la definició, deixant la resolució individual de cada cas a l'observació directa.[2]
Segons la UAI, alguns delscossos menors del sistema solar més grans podrien reclassificar-se en el futur com aplanetes nans, després d'un examen per determinar si estan enequilibri hidroestàtic, és a dir, si són prou grossos perquè la seva gravetat venci les forces del sòlid rígid fins a haver adoptat una formaessencialment esfèrica.[3]
Exceptuant elsobjectes transneptunians, els cossos menors del sistema solar de major grandària sónVesta iPal·les, amb una mica més de 500 km de diàmetre.