Uncorresponsal és unperiodista que fa informacions per a unmitjà de comunicació des del lloc dels fets.[1]
A la fi del segle xviii, els corresponsals deThe Times, eren agents a ambdós costats delCanal de la Mànega que feien arribar escrits sobre el que passava aParís iBrussel·les. Dominar idiomes era un dels requisits bàsics.[2] El cost i la dificultat en les transmissions eren els principals problemes dels corresponsals en els mitjans on treballaven al segle xviii, i els mateixos que han arrossegat fins a principi del segle xxi.[3] Elscorresponsals de guerra són els periodistes més perseguits. La majoria dels periodistes que són empresonats o assassinats en l'exercici de la seva feina pertanyen a aquest grup.[3] Per aquest motiu es va crearReporters Sense Fronteres.
Amb la crisi econòmica occidental que va començar la primera dècada del segle xxi i el creixement d'internet l'existència dels corresponsals va començar a perillar,[4] i diversos mitjans van prescindir de la seva feina. Els corresponsals defensen que són "els ulls de la història"[5] i que el punt de vista que pot oferir un corresponsal no és substituïble de cap altra manera i que prescindir-ne empobreix els mitjans.[4]
Alguns dels corresponsals més destacats han estatManuel Chaves Nogales,Eugeni Xammar i Puigventós,Francisco Eguiagaray,Manu Leguineche,Robert Capa,Donald McCullin,William Howard Russell,Ernie Pyle iRyszard Kapuściński, segons publicà la periodista Cecilia Ballesteros.[5]
