Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Correfoc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Correfoc a Terrateig en les VII Jornades Diableres del País Valencià el 2007

Elcorrefoc és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l'objectiu és evitar lapirotècnia usada pelsdiables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen.[1] És un acte celebrat majoritàriament aCatalunya, però també s'ha estès pelPaís Valencià, lesIlles Balears iCatalunya del Nord. Té les seves arrels en elBall de diables ja documentat en el segle xii, però no va ser fins alxx que va prendre la seva forma actual.[2]

El termecorrefoc va sorgir en diferents cercaviles de Festes Majors o celebracions populars deCatalunya, com una manifestacióimprovisada de la gent, dracs i els diables que actuaven corrent, saltant i ballant conjuntament sota el foc. Durant la dècada dels anys 80 i 90 del segle xx el costum es va estendre pelsPaïsos Catalans. Un correfoc és diferent d'unacercavila o processó. En una cercavila o processó, encara que el públic també pot actuar en el cas d'un correfoc, el ritme de foc és més lent que en un correfoc.

Colles

[modifica]
Correfoc de la Mercè 2017.
Article principal:Llista de colles de diables

Es van desenvolupar diferents estils de correfocs, segons les tradicions locals i les afinitats dels membres:

  • Colles de foc: són colles amb una estructura homogènia, on no hi ha rangs entre els integrants; si hi són és simplement per temes d'organització. Aquestes colles fan correfocs i algun espectacle pirotècnic; poden ser integrades per diables o amb bestiari de foc (com aradrac, mula…).
  • Colles de diables: són colles que tenen com a mínim les figures deLlucifer iDiablessa. N'hi ha algunes que fins i tot tenen la figura de l'arcàngel. Aquestes colles, a més de fer correfocs, inclouen en les seves actuacions breus entremesos o balls de diables versificats, anomenatsversots de diables.
  • Colla d'espectacles: són colles que munten espectacles iperformances on el foc n'és un protagonista.

Vestimenta

[modifica]
Diables en un correfoc

Els vestits actualment són decotó,pell o teles ignífugues. Durant la dècada dels 70 i 80 aquests eren simples sacs de patates pintats amb unes banyes al capdamunt, més cap als 90 i l'inici delsegle xxi han sortit algunes colles sense banyes (més típiques de colles de foc).

Tipus

[modifica]
El Drac deVilafranca del Penedès (1600) ballant durant la Festa Major

Hi ha dos tipus de correfocs característics, l'opció de fer-ne servir un o altre depèn de la colla, del tipus de correfoc i del tipus de recorregut. No hi ha cap mena de tradició de fer-ne servir un o altre.

  • Correfoc amb carro: Tota la pirotècnia està dipositada dintre un carro, aquesta es posa dintre un sarró anomenatsaca, d'aquí el nom que rep qui la porta, elsaquer reparteix la pirotècnia a mesura que va avançant el correfoc. Els diables o dracs encenen lescarretilles amb elbotafoc o metxa.
  • Correfoc amb saca individual: Tota la pirotècnia està dipositada en petits sarrons, amb una cabuda de 30 a 80 carretilles. Cadascun dels diables s'encén ell mateix la pirotècnia.

Eines

[modifica]
Correfoc dels Diables del Clot del 2009

Les eines que solen dur els diables són un carro que fa de magatzem central del material pirotècnic, una saca, sarró o civader, que és on duen el material els diables, un botafoc o metxa, que permet encendre les carretilles, la maça, que és on es posen les carretilles i altres elements on posar material pirotècnic com el ceptrot, el drac o figura de bestiari o altres elements estàtics o mòbils.

Bestiari

[modifica]
Article principal:Llista de bestiari popular de Catalunya

El drac és un element recurrent en elscercaviles icorrefocs. La Llegenda de Sant Jordi i el Drac és emblemàtica. A continuació hi ha una llista de dracs del bestiari popular:

Música

[modifica]

Més enllà del so característic de la pirotècnia, els correfocs acostumen a anar acompanyats de música, habitualment per grups depercussió. En els darrers anys han proliferat els grups debatucada, i aquest fet s'ha vist també reflectit en els correfocs, on els tradicionals conjunts de percussió han estat substituïts en moltes ocasions per batucades.

Algunes colles utilitzen lagralla com a acompanyament durant el correfoc i/o, especialment, en els lluïments a plaça. Malgrat ser poc habitual, en algunes ocasions és elflabiol qui posa música al correfoc.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Carrera Escude, Manel.Calendari de festes amb pirotècnia. Barcelona: Botarga Produccions, 2014, p. 256.ISBN 978-84-616-8476-2. 

Referències

[modifica]
  1. «Correfoc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011.ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014]. Arxivat 4 de març 2016 aWayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Correfoc
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Correfoc&oldid=34211617»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp