Cornualla (encòrnic:Kernow, enanglès:Cornwall) és uncomtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima. La capital ésTruro (Truru), però abans ho va serBodmin (Bosvenegh). Antigament es dividia en 12boroughs, vuit districtes urbans i 10 districtes rurals. Amb els canvis organitzatius de l'administració al Regne Unit del 1974, es va dividir en set districtes: Caradon, Carrick, Kerrier, North Cornwall, Penwith, Restormel i Illes Scilly. Actualment el seu govern està distribuït en dos organismes que sónautoritats unitàries: una per al territori de les illes Scilly i l'altre per a la resta de Cornualla. Pertany a la regió econòmica i administrativa delsud-oest d'Anglaterra.L'economia, que tradicionalment estava basada en la mineria i la pesca, té el primer d'aquests recursos gairebé esgotat i en els darrers anys tendeix a centrar-se en el turisme. Del seu paisatge destacaBodmin Moor, un erm declarat de destacada bellesa natural (AONB), i les diverses platges de les costes nord i sud.
Hi ha un fort sentiment de país diferenciat d'Anglaterra, degut als seus orígens celtes i a determinats aspectes històrics o culturals com la seva llengua i costums.
Les costes nord i sud d'aquesta península tenen característiques diferents. La costa nord, a lamar Cèltica, que és part de l'oceà Atlàntic, està més exposada i té un aspecte més agrest. El penya-segat que es diuHigh Cliff, situat entre Boscastle i St Gennys, és el més alt del comtat, amb 223 msnm.[1] Tanmateix, hi ha llargues franges de sorra fina i daurada que són les preuades platges buscades pels turistes, com les de:Bude, Polzeath, Watergate Bay, Perranporth, Porthtowan, Fistral Beach, Newquay, St Agnes, St Ives, i la costa sud de Falmouth on està la platja deGyllyngvase i la dePraa Sands al sud-oest. Hi ha dos estuaris en la costa nord: l'estuari del Hayle i l'estuari del Camel, que fan de ports naturals a les poblacions dePadstow iRock.
Brown Willy, 420 msnm, aBodmin Moor.
La costa sud, que té el sobrenom deRiviera de Cornualla, està més protegida i té diversos estuaris amples on es pot ancorar amb seguretat, els exemples més representatius sónFalmouth iFowey. Les platges del sud consisteixen en sorra gruixuda i pedretes amb seccions de rocalla en forma de línia ondulada, erosionades per l'onatge.[2] La península de Lizard, a l'extrem sud-oest, és una exposició d'ofiolita, és a dir, l'escorça oceànica mostrada en superfície.
El territori a l'interior és força accidentat i muntanyenc, però no té grans alçàries, sinó només turons escarpats vora el mar. D'est a oest hi ha una cadena d'erms amb turons que contenen intrusions degranit, com elBodmin Moor, on estan els punts més elevats del comtat:Brown Willy (418 m),Hensbarow Hill (345 m),Carnmenellis iSaint Just. Aquest relleu forma part de la capa debatòlit que s'estén pel sud-oest de la Gran Bretanya, que també inclouDartmoor (Devon), a l'est, i lesilles Scilly, on part del batòlit està submergit.[3]
La intrusió de granit entre les roques sedimentàries del voltant va donar lloc a un extens metamorfisme i mineralització, cosa que ha fet de Cornualla una de les zones mineres més importants d'Europa fins als inicis del segle xx. Es creu que l'estany es va extreure des de l'edat del bronze, els altres minerals explotats són: elcoure, elplom, elzinc i l'argent. Alternat amb el granit també se'n troben afloraments decaolinita, sobre tot al nord de St Austell, on és la base per les fàbriques de porcellana.
Les parts altes del relleu són més fèrtils, aprofitades per al pasturatge. A prop de la costa sud hi ha valls pregones amb arbres, que són el refugi d'un tipus de flora que sobreviu en condicions d'ombra, humitat i temperatures suaus. La base d'aquestes àrees sónroques sorrenques ipissarra que daten delDevonià. El nord-est de Cornualla està configurat per roques delCarbonífer, anomenadesCulm Measures. En alguns llocs aquestes van estar sotmeses a forts plegaments, com es pot observar en la costa nord, a prop del port de Crackington i en altres llocs.
Pel que fa als rius, els que hi ha són petits i de cabal curt, i entre aquests destaquen: elTamar (que fa frontera amb el comtat deDevon), l'Ottery, el Fowey, el Lynher, el Camel i el Fal. També abunden les badies escarpades, i les principals són les de Widemouth, Port Isaac, Watergate, Saint Ives i Falmouth. No hi ha llacs destacables.
Segons una llegenda celta, aproximadament el 1000 aC va arribar a aquestes terres el guerrertroiàCoineu i es va enfrontar al gegantGoemor que atemoria la gent, el va vèncer i va ser el primer governant el país.[4] Ell va ser qui introduí la lluita còrnica, un esport que encara es practica.
El territori ja havia estat habitat des del III mil·lenni, d'aquella època són els dòlmens de Lanyon, Mulfra, Chun i Zennor/Sen Senar, i els monòlits de la parròquia de Saint Buryan, els cercles de pedres a Hurlers, Boskednan, Boscawen-un i Tregeseal, i a Merry Maidens (vora Lamorna), al Land's End, iMen-an-Tol, i també les alineacions de Roughtor i de Brown Willy. Les restes arqueològiques són nombroses.[5] Segons John T. Koch i altres, Cornualla a l'acabament de l'edat del bronze formava part d'una ruta comercial marítima que enllaçava amb les costes dels actuals Irlanda, Anglaterra, França, Espanya i Portugal.[6][7] S'ha trobat poca cosa, però, de l'edat del bronze. Tot i així, com gairebé tota Britànnia, el país fou anomenatCassitèrides pelsfenicis, a causa de les mines d'estany i de coure, molt nombroses aleshores,[8] sobretot a les costes deSaint Ives-Hayle (Porthia-Heyl) i a l'estuari del riu Camel, al nord, que foren objecte d'un tràfic comercial força fluid entre Orient i les Illes Britàniques. ATintagel (Tre war Venydh) s'ha trobat terrissa de la mediterrània.[9]
Cornualla estava poblada entre el 800 i el 450 aC per tribusceltes britanes, concretament pelsdomnonii, raó per la qual el país fou anomenat durant molts anysDumnònia (que en l'idioma delsbritans volia dir «Vall profunda»). En aquella època a l'illa de laGran Bretanya hi havia petits regnes celtes:Cernyw (Cornualla),Dyfnaint (Devon),Llogres (sud d'Anglaterra, amb capital aLlyr, avuiLondres) i Cymru (Gal·les).[10] Però s'hi produiran nombroses emigracions vers al continent (concretament cap a l'actualBretanya) per la pressió demogràfica pròpia i per les invasions tardanes tant dels romans com dels saxons.
Com que era la part més distant de laCivitas Dumnonia, els romans, queenvaïren Britànnia en el segle i, mai no colonitzaren Cornualla (com tampoc no ho farien els saxons), però en monopolitzaren la producció de coure i d'altres metalls preciosos. Tot i així, els romans hi construïren la fortalesa deDurocornovio vora l'actualTintagel, anomenadaDynas an Gernuak (Fortalesa dels còrnics). El 1988 s'hi va descobrir una inscripció amb el nom de l'emperadorHonori (393-423). També hi ha proves d'una xarxa de vies romanes que unia Padstow amb Isca (Exeter). Tot i així, els còrnics consideren els marges del riu Tamar com a frontera entre Dumnònia i Anglia.[11]
LaDumnònia incloïa també els actuals deDevon iSomerset, i va tenir com a primers ducs coneguts Cloton i el 450 al seu fill Molmutius. Alhora, cap al 450 elscornovii emigraren des de la vall del Severn fins a Dumnònia. Aquesta emigració fou potser organitzada pelGor-myghtern (alt rei)Vortigern (Gormyghtern), potser per a expulsar elsgaèlics que s'havien establert. Cap al segle v el monjo irlandèssant Patrici envià una missió asant Piran (entre el 402 i el 460), futur patró nacional cornuallès, per tal d'evangelitzar el país.[12][13] D'ací procedeixen les creus cèltiques i pedres sepulcrals, iguals a les irlandeses, datades d'ençà el segle vi, així com la pràctica del culte propi de l'Est Mediterrani. També fundarenPenzance, centre de peregrinació i de comerç amb el llac Foyle (Ulster), laGironda (Occitània),Kemper (Bretanya) iWaterford (Irlanda). En aquella mateixa època començà l'emigració dels còrnics vers laBretanya a través de les illes Scilly.
El cronistaGildas (s.VI) també parlà deConomor (després dit sant Constantí), "tirà de Domnònia" pel 585.[14][15] També se suposa que des del 520 el país formà una part important del regne dels silurs gal·lesos de Caerlon, dirigits pel semillegendariArtús (Artugnov, en còrnic), casat amb Ginebra (Guinevere o Gwenhwyfar), mort a la batalla de Calman el 537; fins i tot podria tractar-se d'un rei còrnic, cosa que explicaria l'origen còrnic del cicle bretó deDiarmuid i Grainmé (Tristany i Isolda), sota el regnat deMarc de Cornualla (també escrit: Margh Kenvor, Marc Cunomor o Margh Cynfawr), potser a començaments del segle vi, popularitzats pels germànics. El 577 el rei Ceawlin vencé els saxons a Dyrham.[16] Un altre rei conegut ésGeraint (o Gerennius), mercès a una lletra escrita el 705 pel bisbe Aldhelm de Sherborne per tal de fixar la data de Pasqua; se sap que el 710 seria vençut i mort pel rei de WessexIne a la batalla de Llongborth (Langport). També, però, es podria referir asant Gerrans.
Fins al 765 va ser part del regne de Powys (Gal·les). Aquell any el reisaxóOffa de Mèrcia conquerí les terres deSomerset iAvon. Per tal de consolidar aquesta conquesta es creu que va fer construir un mur de contenció, ditOffa's dyke, que marcaria els límits actuals de les dues nacions cèltiques i n'evitaria futures possibles expansions territorials.[17]
El 815 el rei saxó de WessexEcgbert intentà subjugar el país, i cap al 823 tot Dyvnaint (Gal·les Oest, nom que rebia Cornualla aleshores) reconegué la sobirania saxona. El rei Hywel de Cornualla cedí la seva independència al país de Wessex, però el 825 es tornaria a revoltar amb suport dels danesos delDanelaw.[18] Tanmateix, el 838 fou vençut definitivament a Hengestesdun (Hingston Down). El 878 el rei còrnic Dumgarth fou mort pels saxons.[19]
castell de Tremanton, seu de Robert de Mortain, primer comte de Cornualla.
Cap al 926 el país fou incorporat alregne d'Anglaterra després de derrotar el rei Hoel (vora el 920).Etelstan els expulsà d'Exeter i posà la frontera definitiva amb els còrnics al riu Tamar,[20] de manera que quan el 936 morí Cynan, el darrer rei de Cornualla, el rei anglèsEduard el Confessor va dominar efectivament tot el país.
Quan el 1066Guillem el Conqueridor deNormandia s'apoderà del regne d'Anglaterra, cediria Cornualla al seu lloctinent i mig germàRobert de Mortain, que en faria un comtat el 1086[21] i el transmetria al seu fillWilliam Fitzrobert el 1090, que el 1106 seria empresonat de per vida per conspirador. Una dotzena part de la terra restarà en mans dels anglesos, i els 248 feus del país passaren a mans de Robert. Els barons normands restaren al cap de la piràmide social, i els pagesos còrnics, en l'esglaó més baix, més encara que els saxons.
El comtat estava subdividit en noukeverangs (ocantref), equivalents alshundreds dels anglesos, i cadascun restava sota la supervisió d'un bisbe:[22]
Penwith (Penwyth)
Kerrier (Keryer)
Pydarshire (Pedera)
Powdershire (Pow Ereder)
Triggshire (Trigor)
Lesnewth (Lysnowyth)
Stratton (Stradneth)
West Wivelshire (Fawy)
East Wivelshire (Ryslegh)
Per a algunes qüestions les illes Scilly eren consideerades com a el desèkeverang.
Les oficines del Consell del Comtat a Truro
El 1889 elshundreds i divisions semblants van ser substituïts per altre tipus d'administració a tot el Regne Unit. En el cas de Cornualla, el comtat va quedar organitzat en: 12boroughs, vuit districtes urbans i 10 districtes rurals. El 1975 es va reduir a set districtes: Caradon, Carrick, Kerrier, North Cornwall, Penwith, Restormel i Illes Scilly. Aquestes organització va tenir una forta oposició de la població local que preferia un únic organisme de govern.[23] Actualment es tracta d'un comtat cerimonial que té el territori dividit en duesautoritats unitàries: una que administra les illes Scilly i l'altre la resta del territori.[24]
Cornualla està representat al parlament britànic amb cinc diputats, els corresponents a les jurisdiccions de: Truro, Falmouth, Isles Scilly, Cornualla Nord i Cornualla Nord-est. La diada nacional és el5 de març. Endemés, no hi ha cap estatut per a la llenguacòrnica, i l'anglès és l'única llengua oficial a tots els efectes.
Després dels referèndums aEscòcia iGal·les del1997 han revifat els moviments de petició d'autonomia per a Cornualla, però encara no han obtingut cap ressò significatiu. Hi ha alguns partits de caràcter nacionalista:
Tots aquests, però, tenen en comú la reclamació per a Cornualla de la devolució de poders (Devolution) idèntica a la reclamada per Escòcia o Gal·les, i formar una Federació Cèltica o bé Britànica.
La bandera negra amb creu blanca ha esdevingut el símbol nacional del país, i ha estat popularitzada novament a partir dels anys 60 del segle xx per laCornish Wrestling Association, que promou la lluita cornuallesa com a esport. La primera menció documentada d'aquesta bandera és del 1838. Suposadament fou la que dugueren a la batalla d'Azincourt els voluntaris còrnics, però les referències anteriors són, si més no, discutibles.
Les zones més fosques són les més patriotes segons el cens del 2011.
Cornualla està reconeguda com una de les sis nacions celtes (juntament amb Bretanya, Irlanda, Illa de Man, Escòcia i Gal·les) per diverses institucions entre les quals està: el partit Mebyon Kernow, la Lliga Celta, i el Congrés Celta Internacional.[25][26][27][28] Aquestes sis nacions, mésAstúries iGalícia, formen les vuit nacions celtes reconegudes pel govern de l'Illa de Man i pel govern de Gal·les.[29] Cornualla està representada com a nació celta en elFestival Interceltique de Lorient, una celebració relacionada amb els orígens celtes de l'illa de laGran Bretanya.[30]
El Consell del Comtat de Cornualla considera que el territori que representa posseeix una herència cultural única prou diferenciada com per ser un dels principals béns de la zona. Veuen en la llengua, el paisatge, la identitat celta i la història política, fets diferenciadors d'una mateixa tradició d'assentaments humans marítims no conformistes amb el seu destí i clamen pel seu reconeixement. Tanmateix, és difícil saber quantes de les persones que viuen a Cornualla es consideren com a pertanyents a una nació cornuallesa, ja que les dades proporcionades per diverses fonts no coincideixen. Segons el cens del 2001, a la pregunta "a quina ètnia creu vostè que pertany?" només el 7 per cent van respondre que eren cornuallesos, una xifra inferior als que es van identificar com a britànics o anglesos. Això no obstant els activistes a favor del nacionalisme cornuallès, han argumentat que molts haurien respost afirmativament si se'ls hagués preguntat directament si es consideraven cornuallesos.[31] Altres estudis posteriors al 2001 han donat un 44% de persones que s'identifiquen amb aquesta nacionalitat.[32]
El 24 d'abril del 2014 La Unió Europea va anunciar que el poble cornuallés seria tractat com a minoria que cal ser protegida.[33]
Elcòrnic és una llengua de la branca britona, de la família de llengües celtes, propera algal·lès i albretó, però no tant algaèlic parlat a Irlanda i a Escòcia. S'ha fet servir com llengua de comunicació comuna fins al segle xviii, moment en què van començar a disminuir el nombre de parlants. El 2011 es va publicar que el darrer parlant del còrnic havia mort el 1914.[34]
Aquest idioma va viure una revifalla des que Henry Jenner va publicarHandbook of the Cornish Language el 1904. Segons un estudi fet l'any 2000 podrien haver unes 300 que parlen cònic amb fluïdesa.[35] encara que el còrnic no té reconeixement legal hi ha dotze escoles de primària que l'ensenyen per fer-lo servir en cerimònies religioses i civils.[36] El 2002 se'l va reconèixer com a idioma minoritari del Regne Unit[37] i el 2005 va constar en els pressupostos del govern.[38] El 2008 es va fer la primera gramàtica amb regles per escriure el còrnic.[39]
La població ha evolucionat molt poc. El1861 tenia 369.390 habitants, i el1961 en tenia 342.301. És un territori amb força població que emigra, i només ha augmentat els darrers anys per l'arribada de jubilats anglesos.
L'única població del comtat amb categoria decity és Truro, lacapital. Antigament la capitalitat estava repartida entreBodmin iLaunceston, en la primera es reunien els tribunals (quarter sessions) dues vegades a la tardor i a l'hivern, i en l'altra dues més a la primavera i a l'estiu; anys després només a Bodmin i finalment tot es va traslladar a Truro.[40] Altres àrees urbanes importants són: Saint Austell (Sen Ostell), Fowell (Fowydh), Camborne (Kammbronn) i Redruth (Rysrudh). Les viles on se segueix un estil de vida més tradicional són:Penzance (Pennsans),Helston (Hellys),Launceston (Lannstefan),Falmouth (Aberfal),Liskeard (Lyskerrys),Newquay,Penryn (Pennrynn),Saint Ives (Porthia),Fowey (Fowydh),Saltash iLostwithiel (Lostwydhyel).
La següent taula mostra les poblacions amb més habitants:
Una part de l'economia del comtat es basa en l'agricultura (civada,ordi,blat,patates i flors). Hi ha moltes viles de pescadors, com Polperro, Looe, però generalment només s'agafa peix per autoconsum. També s'extreu estany a Camborne-Redruth i caolí a tot el país, activitats tradicionals des de sempre, i granit per a teulades aSaint Austell. Darrerament, s'ha trobatzinc,coure,mica,volframi iurani. Però allò que més ingressos aporta al país és el turisme (3 milions de visitants l'any), en segon lloc els dos milions de tones decaolí que es produeixen i l'exportació derom de la marcaMr Lemon Hart.
La distribució de la terra és minifundista, com aGalícia i aBretanya, amb unes estructures econòmiques arcaiques i hipotecades a interessos externs. També hi ha algunes indústries químiques, tèxtils, i navilieres, així com les tradicionals derivades de la llet i la pesca. Endemés, els profits creats pel turisme van a les grans multinacionals angleses del sector, i no deixen capital al comtat. Darrerament, però, s'ha promogut el dit "turisme alternatiu", que ofereix allotjament als visitants en cases particulars de la gent de tot Cornualla.
Cornualla és una destinació turística popular gràcies paisatges espectaculars i el clima relativament suau, malgrat la seva distància dels centres de poblament principals de la Gran Bretanya. S'estima que el turisme fa una contribució important a l'economia (prop del 24% dels ingressos). Cinc milions de turistes visiten Cornualla cada any, la major part del turisme són visitants del Regne Unit. Els visitants poden arribar pels aeroports deNewquay (a Cornualla) oExeter (aDevon), a més hi ha altres aeròdroms menors per a avionetes o helicòpters privats (com a Perranporth). També hi ha un tren nocturn diari que surt deLondres Paddington.
Cornualla, voltada de mar per tres costats, té moltíssimes milles de costa amb platges,penya-segats, etc. Existeix un camí marcat que permet visitar-les totes a peu, és elSender de la Costa Sud-oest oSouth West Coast Path, que ha esdevingut un important reclam pels visitants en els darrers anys. Altres atractius són els erms (moorland), els jardins botànics, i els monuments prehistòrics (com elsfogou o elMen-an Tol). Algunes platges comNewquay i Porthtowan són populars entre elssurfistes. Els hivernacles del centreEden Project són també molt visitats.
Balchin, W G.Cornwall: An Illustrated Essay on the History of the Landscape. Hodder and Stoughton, 1954.
Blight, John T.The hand-book to Cornwall, 1860.
Counsell, Michael.Every Pilgrim's Guide to England's Holy Places. Hymns Ancient and Modern Ltd, 2003.
Charles-Edwards, T. «(1970) "The Seven Bishop Houses of Dyfed». Bulletin of the Board of Celtic Studies, 24, 1970.
Chen, Y.; Clark, A.H.; Farrar, E.; Wasteneys, H.A.H.P.; Hodgson, M.J.; Bromley, A.V. «Diachronous and independent histories of plutonism and mineralization in the Cornubian Batholith, southwest England». Journal of the Geological Society, 150, 1993.
Cunliffe, Barry; Karl, Raimund; Guerra, Amílcar; McEvoy, Brian; Bradley, Daniel; Oppenheimer, Stephen.Celtic from the West: Alternative Perspectives from Archaeology, Genetics, Language and Literature. Oxbow Books and Celtic Studies Publications, 2010.ISBN 978-1-84217-410-4.
Cunliffe, Barry «A Race Apart: Insularity and Connectivity». The Prehistoric Society, 75, 2009.
D A, Diversos Autors.Encyclopaedia Britannica, 1929.
Garcia, Xosé Lois.Naciones colonizadas de Europa Occidental. A Coruña: Follas Novas, 1978.
Jennett, S.Cornwall and the Isles of Scilly. Darton, Longman & Todd, 1965.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
