Corea fou unificada per l'emperadorTaejo de ladinastia Goryeo en936. Goryeo era un estat altament desenvolupat i creà elJikji al segle xiv, utilitzant la primera impremta de tipus movible del món. Les invasions mongoles al segle xiii, tanmateix, debilitaren el pais, que fou convertit en un estat tributari. Després de l'esfondrament de l'Imperi Mongol, la disputa política severa seguia i Goryeo fou reemplaçat per ladinastia Joseon el1388.
Els primers 200 anys de Joseon foren marcats per la pau relativa i veieren la creació delhangul (alfabet coreà) creat pel reiSejong el Gran al segle xiv i l'ascens de la influència deconfucianista al país. Tanmateix, a les darreries de la dinastia, la política aïllacionista de Corea li feu guanyar el renom occidental de "Regne Ermità". Per finals del segle xix, el país es convertia en l'objecte dels desitjoscolonials delJapó, que l'annexà durant l'era Meiji.[5] El 1910, Corea era annexionada pel Japó i romania així fins al final de laSegona Guerra Mundial l'agost de1945.
El 1945, laUnió Soviètica i elsEstats Units acordaren la rendició de forces japoneses a Corea i les tropes soviètiques ocupaven el nord del paral·lel 38, mentre que les tropes dels EUA ocuparen la Corea al sud d'aquest paral·lel. Aquesta decisió dels exèrcits aliats aviat es convertiria en la base per la divisió de Corea per part de lessuperpotències, incrementats per la seva incapacitat d'arribar a un acord per a la independència coreana. Els dos rivals de laGuerra Freda establiren governs afins a les seves pròpies ideologies, conduint a la divisió actual de Corea en dues entitats polítiques:Corea del Nord iCorea del Sud. El subsegüent conflicte de laGuerra de Corea consolidà aquesta divisió.
L'Acadèmia Coreana d'Amèrica del Nord descobrí fòssils humans antics en la lava en un lloc de la ciutat de pedra a Corea. Les anàlisis indiquen que els fòssils volcànics poden ser datats fins a 300.000 anys d'antiguitat.[6]La millor ceràmica coreana conservada pertany alPaleolític al voltant de 10000 aC, i elNeolític comença al voltant del 6000 aC.
La llegenda sobre la fundació deGojoseon descriu aDangun, un descendent celeste, establint el regne en 2333 aC fins a la caiguda en108 aC.[7]
La capital original podria haver estat a la frontera entre Corea iManxúria, però fou més tard moguda al que és avuiPyongyang,Corea del Nord. El 108 aC, ladinastia Han xinesa derrotavaWiman Joseon i instal·lava lesquatre comandàncies dels Han en l'àrea de la regió deLiaonin. Als volts de l'any 75 aC, tres d'aquelles comandàncies havien caigut, però laComandància Lelang romania com a centre d'intercanvi cultural i econòmic amb successives dinasties xineses fins al313, quan es rendí aGoguryeo.
El període dels proto-regnes de vegades anomenat el període dels múltiples estats , és la part anterior de què s'anomena comunament el període delsTres Regnes de Corea, després de la caiguda deGojoseon però abans deGoguryeo,Baekje, iSilla plenament desenvolupats com a regnes.
Aquest període visqué el sorgiment de nombrosos estats dels anteriors territoris de Gojoseon. elRegne Buyeo sorgia al que és l'actualCorea del Nord i el sud deManxúria, al voltant delsegle ii aC fins al494. Els seus romanents foren absorbits perGoguryeo en 494, i tant Goguryeo comBaekje, dos delsTres Regnes de Corea, es consideraven el seu successor. L'Okjeo iDongye de Corea del nord s'absorbiren finalment al creixentGoguryeo.
Situat en la part del sud de lapenínsula de Corea,Samhan es refereix a les tres confederacions deMahan,Jinhan, iByeonhan. Mahan era el més gran i constava de 54 estats. Byeonhan i Jinhan constaven els dos de dotze estats, portant un total de 78 estats dins del Samhan. Aquestes tres confederacions finalment es convertien enBaekje,Silla, iGaya.
Goguryeo uní elRegne Buyeo,Okjeo,Dongye i uns altres estats a l'anterior territori Gojoseon.[8]Goguryeo era el poder més dominant; arribava al seu zenit al segle v, durant el regnat deGwanggaeto "el Gran" i el seu fill,Jangsu expandí el territori a gairebé tota la Manxúria i part de laMongòlia interior, i prenia la regió deSeül a Baekje. Gwanggaeto i Jangsu sotmeteren Baekje i Silla durant els seus regnats. Després del segle vii, Goguryeo estigué constantment en guerra amb les dinastiesSui iTang de la Xina.
Fundat al voltant del que avui ésSeül, el regne deBaekje del sud-oest s'expandí més enllà dePyongyang durant el pic dels seus poders al segle iv. Havia absorbit tots els estatsMahan i havia subjugat la majoria de la península coreana occidental (incloent-hi les províncies modernes deGyeonggi,Chungcheong iJeolla, així com part deHwanghae iGangwon a un govern centralitzat. Baekje adquirí cultura i tecnologia xinesa a través de contactes amb lesdinasties del sud durant l'expansió del seu territori. L'evidència històrica suggereix que la cultura, art, i llengua japonesa fou fortament influïdes pel regne de Baekje.[9][10][11][12][13][14][15][16][17][17][18]
Encara que registres posteriors afirmen queSilla, en el sud-est, era el més antic dels tres regnes, es considera que fou l'últim regne per desenvolupar-se. Pel segle ii, Silla existia com alatifundi, ocupant i influint estats ciutat pròxims. Silla començava a guanyar poder quan annexionà la confederacióGaya el562. Laa confederació Gaya estava situada entre Baekje i Silla. Els tres regnes de Corea sovint guerrejaven l'un amb l'altre i Silla sovint rebé la pressió de Baekje i Goguryeo però diversos cops Silla també s'alià amb Baekje i Goguryeo per guanyar domini sobre la península.
En 660, el ReiMuyeol de Silla ordenà als seus exèrcits que ataquessinBaekje. El generalKim Yu-shin (Gim Yu-sin), ajudat per forces de ladinastia Tang, conquerí Baekje. En661, Silla i els tangs envaïren aGoguryeo però foren repel·lits. El ReiMunmu, fill de Muyeol i nebot del general Kim Yu-shin liderà una altra campanya en667 i Goguryeo caigué l'any següent.
Entre els segles v ivi, el poder de Silla gradualment s'estengué a través de la península coreana. Silla primer annexionà la confederacióGaya adjacent. Als volts de ladècada del 660, Silla formà una aliança amb ladinastia de Tang xinesa per conquerir Baekje i posteriorment Goguryeo. Després de repel·lir les forces xineses, Silla unificà parcialment la península, començant un període sovint anomenat Silla unificada.
Al nord, l'anterior general GoguryeoDae Joyeong conduí un grup de refugiats Goguryeo a l'àrea deJilin a Manxúria i fundàBalhae (698 - 926) com el successor de Goguryeo. A la seva alçada, el territori de Balhae s'estenia del nord de Manxúria fins a les províncies del nord de l'actual Corea. Balhae era destruït pelskhitan el926.
Silla unificada es desfé a finals del segle ix, cedint al tumultuós període tardà dels tres regnes (892-935).
El país deGoryeo fou fundat el918 i es reemplaçà a Silla com a dinastia governant de Corea. ("Goryeo" és una forma curta de "Goguryeo" i la font del nom "Corea"). La dinastia durà fins a1392. Durant aquest període es feren codis legals i s'introduí un sistema de servei civil. Florí elbudisme que s'estengué per tota la península. La publicació deTripitaka Coreana en 80.000 blocs de fusta i la invenció de la primeraimpremta de tipus mòbil metàl·lica del món al segle xiii certifiquen les consecucions culturals de Goryeo. La dinastia fou amenaçada per invasions mongoles (1230 - 1270), però la línia dinàstica continuà sobrevivint fins a 1392 des que negociaven un tractat amb els mongols que es quedava el seu poder de sobirans. El1350 el rei Gongmin era lliure per fi de reformar un govern Goryeo. Gongmin tenia diversos problemes, que incloïen la remoció dels aristòcrates i militars pro-mongols, la qüestió de la propietat de la terra, i que reprimia l'animositat creixent entre budistes iconfucianistes.
El 1392, el generalYi Seong-gye oTaejo establí ladinastia Joseon (1392-1910) amb uncop d'estat sense pràcticament vessament de sang. L'anomenava ladinastia Joseon en honor de l'anterior Joseon (Gojoseon és el primer Joseon. "Go", significa "vell", fou afegit per distingir-les).
El reiTaejo mogué la capital aHanseong (anteriorment Hanyang; avui diaSeül) i construí el palau deGyeongbokgung. El 1394 adoptà elconfucianisme com a religió oficial del país, ocasionant molta pèrdua de poder i riquesa als budistes. La filosofia que prevalia era elneo-confucianisme.
Joseon experimentà avenços en la ciència i cultura. El ReiSejong el Gran (1418-1450) promulgà elhangul, l'alfabet coreà. El període veié diversos avenços tecnològics i culturals així com la dominació de neo-confucianisme sobre tota la península. Es creu que els esclaus,nobi, eren un terç de la població de la Corea Joseon.[19]
Després de la segona invasió manxuriana, Joseon experimentà un període de gairebé dos segles de pau. Els reisYeongjo iJeongjo conduïren a un nou renaixement de la dinastia Joseon.
Tanmateix, durant els darrers anys de la dinastia Joseon, la política aïllacionista de Corea li valgué el nom de "Regne ermità", principalment per protegir-se contra l'imperialisme occidental, abans que es veiés forçat a obrir-se al comerç, començà un domini colonial japonès.
La primera descripció que sobreviu de la bandera coreana era impresa en un llibre de laMarina dels Estats Units d'AmèricaFlags of Maritime Nations el juliol de 1889.
Començà durant ladècada del 1870, el Japó forçà a Corea fora de l'esfera d'influència tradicional de ladinastia Qing. Com a resultat de laPrimera Guerra Sinojaponesa (1894-1895), la dinastia Qing havia de deixar tal posició segons l'Article 1 delTractat de Shimonoseki, que s'acordà entre la Xina i el Japó el 1895. Aquell mateix any, l'emperadriuMyeongseong fou assassinada per agents japonesos.[20]
El 1897, la dinastia Joseon proclamà l'Imperi Coreà (1897-1910), i el ReiGojong es convertia en l'emperador Gojong. Aquest breu període veié la modernització parcialment reeixida de l'exèrcit, l'economia, drets sobre la propietat, el sistema educatiu, i diverses indústries, influïdes per la intrusió política a Corea deRússia, elJapó,França, i elsEstats Units.
El 1910, una Corea militarment ocupada fou forçada a signar elTractat d'Annexió de Corea amb el Japó. El tractat fou signat perLee Wan-Yong, que actuava amb poders generals atorgats per l'Emperador. Tanmateix, l'Emperador es diu que no ratificà de fet el tractat segons Yi Tae-jin.[21] Hi ha una disputa llarga si aquest tractat era legal o il·legal a causa de la seva signatura sota coacció, amenaça de força i suborns.
Més de cinc milions de coreans foren reclutats per al treball a principis de 1939,[26]i desenes de milers d'homes foren forçats a incorporar-se a l'exèrcit japonès.[27]uns 400.000 obrers coreans perderen la vida a causa de la guerra.[28]Aproximadament 200.000 noies i dones,[29]principalment de la Xina i Corea, foren forçades a l'esclavitud sexual per als militars japonesos. El 1993,Yohei Kono admetia les injustícies terribles amb què s'encaraven aquestes eufemísticament anomenades "dones de comfort".[30][31]
Durant el domini colonial japones, la llengua coreana se suprimia en un esforç per erradicar la identitat nacional coreana. Els coreans eren forçats a prendre cognoms japonesos, coneguts com aSōshi-kaimei.[32]La cultura tradicional coreana patí fortes pèrdues, i es destruïren nombrosos artefactes culturals[33]o foren saquejats i enduts al Japó.[34] Encara avui aquests valuosos artefactes coreans es poden trobar sovint en museus japonesos o en col·leccions privades.[34][35]Una investigació del govern sud-coreà identificà 75.311 actius culturals espoliats de Corea, 34.369 el Japó i 17.803 alsEstats Units. Tanmateix, els experts calculen que més de 100.000 artefactes romanen de fet al Japó.[34][36]Oficials japonesos consideren tornar les propietats culturals coreanes, però fins avui això no ha ocorregut.[34][36] Corea i el Japó encara discuteixen la propietat de lesRoques de Liancourt, illots situats a l'est de la península coreana.[37]Hi hagué un nivell significatiu d'emigració als territoris d'ultramar de l'Imperi Japonès durant el període colonial japonès, incloent-hiCorea.[38]Al final de laSegona Guerra Mundial, hi havia més de 850.000 pobladors japonesos a Corea.[39]Després de la Guerra Mundial, la majoria d'aquests japonesos d'ultramar foren repatriats al Japó.
El juny de 1950 Corea del Nord envaí el sud, utilitzant tancs i armament soviètics. Durant laGuerra de Corea (1950-1953) moriren milions de civils i els tres anys de lluita per tota la nació destruïren eficaçment la majoria de les ciutats.[40] Al voltant de 125,000 Pows es captava i era aguantat pels americans i South Koreans enGeojedo (una illa al sud).[41] La guerra "acabà"de facto amb un acord d'armistici de Corea marcant una línia de delimitació militar (terra de ningú) al voltant de les fronteres terrestres i marítimes entre les dues Corees.
Les seqüeles de la segona guerra mundial deixaren Corea dividida al llarg del paral·lel 38, amb el nord sota ocupació soviètica i el sud sota l'ocupació d'altres països aliats. Consegüentment,Corea del Nord, un règim socialista soviètic de caràcterestalinista, s'establia al nord mentre laCorea del Sud, una república d'estilcapitalista, s'establia al sud. La Guerra de Corea esclatà quan Corea del Nord amb el suport de l'URSS envaí Corea del Sud, encara que cap bàndol no guanyà gaire territori com a resultat. Lapenínsula de Corea quedà partida en dos estats marcats per la zona desmilitaritzada coreana esdevenintde facto frontera entre les dues Corees.
Des de la dècada del 1960, l'economia de sud-coreana ha augmentat enormement i l'estructura econòmica s'ha transformat radicalment. El 1957 Corea del Sud tenia unPIB per capita més baix que el deGhana,[42]i el 2008 era disset cops més alt que aquest mateix país.[43]
En contrast Corea del Nord fou assolada perepidèmies defam a partir de 1995 i culminà el 1997. Segons l'Agència d'Intel·ligència de Corea del Sud, un informe intern del Ministeri de Seguretat Pública de Corea del Nord estimava que perdia entre 2,5 i 3 milions d'habitants des de 1995 fins al març de 1998.[44]
Les parts del sud i occidentals de la península tenen planes ben desenvolupades, mentre que les parts orientals i del nord són muntanyoses. La muntanya més alta a Corea és el montPaektu oPaektusan (2.744 msnm), a través del qual discorre la frontera amb la Xina. L'extensió al sud del mont Paektu és un altiplà anomenatGaema. Aquest altiplà s'alçà principalment durant l'orogèniacenozoica, i és cobert i en part per matèria volcànica. Al sud de Gaema, les successives muntanyes altes estan situades al llarg de la costa oriental de la península. Aquesta serralada s'anomenaBaekdudaegan. Algunes muntanyes significatives inclouen el montKumgangsan oKumgang (1,439 m), elSobaek oSobaeksan (1.638 m), elKumgang oKumgangsan (1.638 m), El montSeorak oSeoraksan (1.708 m),Taebaek oTaebaeksan (1.567 m), i El montJiri oJirisan (1.915 m). Hi ha unes quantes serralades secundàries més baixes, la direcció del qual és gairebé perpendicular al Baekdudaegan. Es desenvolupen al llarg de la línia tectònica d'orogèniamesozoica i les seves direccions són bàsicament cap al nord-oest.
Un mapa de 1860 que inclou les illesTsushima com a part de Corea.Costa de l'illa Jeju.
A diferència de moltes muntanyes antigues a terra ferma, moltes illes importants a Corea eren formades per l'activitat volcànica en l'orogèniacenozoica. L'illa Jeju, situada fora la costa del sud, és una illa volcànica gran, la muntanya principal de la qual el montHalla oHallasan (1.950 m) és el més alt a Corea del Sud. L'illa Ulleung és una illa volcànica a la Mar del Japó, la composició de la qual és mésfèlsic que Jeju. Les illes volcàniques tendeixen a ser més joves, com més cap a l'oest.
Com que la regió muntanyosa és majoritàriament a la part oriental de la península, elsrius principals tendeixen a fluir cap a l'oest. Dues excepcions són elNakdong (Nakdonggang) que flueix cap al sud i elSeomjin (Seomjingang). Els rius importants que discorren cap a l'oest inclouen el riuAmnok, elChongchon (Chongchongang), elTaedong (Taedonggang), elriu Han (Hangang), el Geum (Geumgang), i elYeongsan (Yeongsangang). Aquests rius tenen planes d'inundació vastes i proporcionen un ambient ideal pel cultiu d'arròs.
Les línies costaneres del sud i sud-oest de Corea formenries ben desenvolupades, coneguda com aDadohae-jin en coreà. La seva línia de costa serpentejant proporciona mars suaus, i un ambient tranquil que permet la navegació segura, pesca, i el conreu d'algues. A més a la línia de costa complexa, la costa occidental de la península coreana té unaamplitud de marea extremadament alta (aInchon, cap al centre de la costa occidental, pot arribar als 9 m).
La població combinada de Corea és d'uns 73 milions (Corea del Nord: 23 milions, Corea del Sud: 50 milions). Corea és poblat principalmentgrup ètnic molt homogeni, elscoreans, que parlencoreà.[46]El nombre d'estrangers que viuen a Corea ha augmentat fortament des de finals del segle xx, especialment a Corea del Sud, on resideixen més d'un milió d'estrangers.[47]Es calcula que només hi ha 26.700 descendents de l'antiga comunitat xinesa a Corea del Sud.[48]Tanmateix, els darrers anys, la immigració des de la Xina continental ha augmentat; 624.994 persones de nacionalitatxinesa han emigrat a Corea del Sud, incloent-hi 443.566 d'ascendència coreana.[49]A Corea del Nord també hi ha petites comunitats de persones d'ètnia xinesa i japonesa.[50]Elcoreà és lallengua oficial a les dues Corees. La genealogia del coreà és discutida.
Arquitectura budista coreanaDansa coreana tradicional (Jinju geommu)
En texts xinesos antics, es fa referència a Corea com "rius i muntanyes brodades en seda" (금수강산,錦繡江山) i "Nació Oriental de Decorum" (동방예의지국,東方禮儀之國).[51]Durant els segles vii iviii, laruta de la Seda connectava Corea aAràbia. El 845, els comerciants àrabs escrivien, "Més enllà de la Xina és una terra on abunda l'or i que és anomenatSilla. Els musulmans que se n'han anat allà han estat encisats pel país i tendiren a instal·lar-se allà i abandonen tota la idea de marxar.[52]
Les festes coreanes sovint mostren colors vibrants, que s'han atribuït a influènciesmogoles: el vermell brillant, groc, i verd sovint marquen motius coreans tradicionals.[53] Aquests colors brillants són a vegades usats en el vestit tradicional conegut comhanbok.
La literatura coreana escrita abans del final de ladinastia Joseon s'anomena "clàssica" o "tradicional". La literatura, escrita en caràcters xinesos (hanja), s'establí alhora amb l'arribada de l'escriptura xinesa a la península. Els estudiosos coreans escrivien poesia en l'estil coreà clàssic ja al segle ii dC, reflectint pensaments coreans i experiències d'aquell temps. La literatura coreana clàssica té les seves arrels en creences folklòriques tradicionals i contes folklòrics de la península, fortament influïda pelconfucianisme, elbudisme i eltaoisme.
La literatura moderna es connecta sovint amb el desenvolupament delhangul, que ajudava a l'extensió de l'alfabetització de l'aristocràcia a la gent comuna i les dones. El hangul, tanmateix, només arribà a una posició dominant en la literatura coreana en la segona meitat del segle xix, resultant en un creixement massiu de la literatura coreana.
LaGuerra de Corea conduí al desenvolupament de literatura centrada en les ferides i caos de laguerra. Molta de la literatura de postguerra a Corea del Sud tracta amb les vides diàries de gent corrent, i les seves lluites amb el dolor nacional. L'esfondrament del sistema de valors coreà tradicional és un altre tema comú en aquest moment.
Amitabha i els vuit grans Bodhisattvas, Goryeo de la dècada del 1300
La tradicióconfucianista ha dominat el pensament coreà, amb contribucions delbudisme,taoisme, i elxamanisme coreà. Tanmateix, des de mitjan segle xx, elcristianisme ha competit amb el budisme a Corea del Sud, mentre que la pràctica religiosa s'ha suprimit a Corea del Nord. Durant la història coreana i cultura, sense tenir en compte separació; la influència de creences tradicionals de Xamanisme Coreà, Mahayana Buddhism, Confucianism i taoisme han romàs una religió subjacent de la gent coreana així com un aspecte vital de la seva cultura; totes aquestes tradicions han coexistit pacíficament per centenars d'anys fins avui malgrat Westernisation, fort des de conversions missioneresCristianes al Sud[54][55][56] o la pressió del govern comunistaJuche al nord.[57][58]
Segons les estadístiques del 2005 compilades pel govern de Corea del Sud, aproximadament un 46% de ciutadans afirmaven no seguir cap religió particular. Elscristians constitueixen un 29,2% de la població (dels quals el 18,3% són protestants i els catòlics un 10,9%) i els budistes un 22,8%[59]
L'islam és practicat a Corea del Sud per aproximadament 45.000 habitants (al voltant d'un 0,09% de la població) a més a més a uns 100.000 treballadors estrangers de països musulmans.[60]
La cuina coreana és probablement més coneguda pelkimchi, unentremès que utilitza un distintiu procés de conserveació perfermentació de verdures, usualmentcol. Elbulgogi (carn adobada rostida, normalmentbou),galbi (costelles curtes adobades i rostides a la graella), isamgyeopsal (cansalada) són populars entrants de carns. El peix també és popular, com font de proteïna animal habitual entre els coreans. Els àpats són acompanyats normalment amb una sopa o estofat, com elgalbitang (costelles estofades) i eldoenjang jjigae (sopa de pasta de mongetes fermentades). El centre de la taula s'omple d'una col·lecció compartida d'entremesos anomenatsbanchan.
Altres plats populars inclouen elbibimbap que literalment significa "arròs variat" (arròs barrejat amb carn, verdures, i pasta de pebre vermell) inaengmyeon (fideus freds). Un refrigeri comú a Corea és elkimbab, que és arròs barrejat amb verdures i carn embolicada amb alga. Mentre que una varietat cada vegada més àmplia d'ingredients s'utilitzen en kimbap, el peix de manera crua o cuita es fa servir rarament, potser a causa de l'origen de kimbap com un refrigeri portàtil, de fàcil empaquetatge i el peix es corromp de pressa si no es manté refrigerat.
Elsfideus instantanis són també un refrigeri molt popular. Els coreans també gaudeixen de menjar depojangmachas (venedors de carrer), on es pot comprar untteokbokki (pastís d'arròs i peix cobert d'una salsa de gochujang picant), calamar fregit i moniatoglassejat. Elsoondae, una botifarra feta de fideus de cel·lofana i sang de porc es menja àmpliament.
Addicionalment, alguns altres refrigeris comuns inclouen el "chocopie",pa de gambes, "bbungtigi" (galeta d'arròs fregit), i "nu lung ji" (arròs fregit). El nu lung ji es pot menjar tal qual o bullit amb aigua per fer una sopa. Els nu lung ji es pot menjar com a refrigeri o com a postres.
El sistema escolar coreà modern consta de sis anys en escola primària, tres anys a escola secundària, i tres anys en institut. S'exigeix que els estudiants assisteixin a l'educació primària i secundària, i no han de pagar la seva educació, amb l'excepció d'una petita quota anomenada una "quota de suport d'operació escolar" que difereix d'escola a escola. ElPrograma PISA, coordinada per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, classifica l'educació en ciències a Corea del Sud com la tercera millor al món i sent significativament més alt que la mitjana dels països de l'OCDE.[61]
Corea també és classificat segon en matèries com les matemàtiques i la literatura i primer en la solució de problemes. Encara que els estudiants sud-coreans sovint figuren alts en proves comparatives internacionals, el sistema d'educació és criticat de vegades pel seu excessiu èmfasi en l'aprenentatge passiu i la memorització. El sistema d'educació coreà és molt més estricte i estructurat que els sistemes educatius de la majoria de les societats occidentals. També se sol criticar l'alta dependència i prevalença d'institucions privades no escolars (Hagwon), empreses privades educatives, com a problema social essencial, a causa de les diferències d'accés segons el poder adquisitiu de les famílies. Tanmateix, la situació s'inverteix marcadament, després que els estudiants ingressin a universitat.
Un dels artefactes més coneguts de la història de la ciència i la tecnologia de Corea és elCheomseongdae (첨성대,瞻星臺), unobservatori de 9,4 metres d'alçada construït en634.
El primer exemple coreà conegut d'impressió en làmina de fusta que sobreviu és el Mugujeonggwang Gran Dharani Sutra.[62]Es considera que es publicà a Corea entre 750-751 cosa que el faria anterior alSutra del Diamant. La seda de Goryeo era molt apreciada pels occidentals i laceràmica coreana feta ambceladont blau/verd era de la qualitat més alta i era comerciada fins i tot amb mercaders àrabs. Goryeo tenia una bulliciosa economia amb una capital freqüentada per comerciants d'arreu del món conegut.
Mentre que elfutbol roman un dels esports més populars a Corea, encara es considera que l'art marcial detaekwondo és l'esport tradicional nacional. Elbeisbol està creixent en popularitat.
El taekwondo és l'esport nacional de Corea i un dels esports més famosos del país. Segons la història coreana antiga, els soldats aprenien taekwondo com a font principal de formació física. Combina tècniques de combat, autodefensa, esport, exercici i en alguns casos lameditació i lafilosofia. El taekwondo ha esdevingutesport olímpic oficial, començant com a esport de demostració el 1988 (Jocs Olímpics de Seül) i convertint-se en un esport olímpic de ple dret el 2000 (Jocs Olímpics de Sydney).
L'hapkido és unaart marcial coreana similar aljujutsu que empra claus, llançaments, puntades de peu, cops de puny i uns altres atacs sorprenents com atacs contra els punts de pressió. L'hapkido emfatitza el moviment circular, els moviments de no resistència i el control de l'adversari. Els practicants procuren guanyar avantatge amb eljoc de cames i el posicionament del cos per emprar el palanquejament, evitant l'ús de força contra força.
↑山脇 啓造 Yamawaki, Keizo. 近代日本と外国人労働者―1890年代後半と1920年代前半における中国人・朝鮮人労働者問題Modern Japan and Foreign Laborers: Chinese and Korean Labourers in the late 1890s and early 1920s, 明石書店 Akashi-shoten, 1994, et al.ISBN 9784750305684
↑Yoshimi Yoshiaki,Comfort Women. Sexual Slavery in the Japanese Military During World War II. Translated by Suzanne O'Brien. Columbia University Press, 2001,ISBN 0-231-12032-X, originally published by 岩波書店, 1995.ISBN 978-4004303848
↑«Comfort-Women.org». Comfort-Women.org. Arxivat de l'original el 2009-11-03. [Consulta: 3 novembre 2009].
↑Hawley, Samuel:The Imjin War. Japan's Sixteenth-Century Invasion of Korea and Attempt to Conquer China, The Royal Asiatic Society, Korea Branch, Seoul 2005,ISBN 89-954424-2-5, p.195f.
↑Turnbull, Stephen:Samurai Invasion. Japan's Korean War 1592-98 (London, 2002), Cassell & CoISBN 0-304-35948-3, p.244
↑Roh, Young-koo: "Yi Sun-shin, an Admiral Who Became a Myth",The Review of Korean Studies, Vol. 7, No. 3 (2004), p.13
Cumings, Bruce.Korea's Place in the Sun, Norton, 1997.ISBN 0-393-31681-5
Kim, et al.Women of Korea: A History from Ancient Times to 1945, Ewha Womans University Press, 1976.ISBN 89-7300-116-7.
Mitchell, Richard H; Hicks, George «George Hicks. The Comfort Women: Japan's Brutal Regime of Enforced Prostitution in the Second World War». The American Historical Review. American Historical Association, 102, 2, abril 1997, pàg. 503.DOI:10.2307/2170934.JSTOR:2170934. (Review ofHicks 1997)
Chun, Tuk Chu. "Korea in the Pacific Community".Social Education 52 (March 1988), 182. EJ 368 177.
Cumings, Bruce.The Two Koreas. New York: Foreign Policy Association, 1984.
Focus On Asian Studies. Special Issue: "Korea: A Teacher's Guide". No. 1, Fall 1986.
Gi-Wook Shin/Michael Robinson (Ed.).Colonial modernity in Korea, Cambridge, Mass. [u.a.]: Harvard University, Asia Center; Distributed by Harvard Univ. Press 1999.ISBN 0-674-14255-1.
Hart, Dennis.From Tradition to Consumption: Construction of a Capitalist Culture in South Korea. Seoul: Jimoondang Pub., 2003.
Joe, W.J. & Choe, H.A.Traditional Korea: A Cultural History, Seoul: Hollym, 1997.
Joungwon, A.K.Divided Korea: The Politics of Development, Harvard University Press, 1975.
Lee Ki-baik.A New History of Korea. Cambridge: Harvard UP, 1984.
Lee Sang-sup. "The Arts and Literature of Korea".The Social Studies 79 (July–August 1988): 153–60. EJ 376 894.
Tae-Jin, Y. "The Illegality of the Forced Treaties Leading to Japan's Annexation of the Great Han Empire", In theKorean National Commission for UNESCO, Vol. 36, No. 4, 1996
.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
.svg)
