Un "grup" de corall és una colònia de molts pòlipsgenèticament idèntics.[6] Cada pòlip és un animal semblant a un sac, normalment de només uns pocs mil·límetres de diàmetre i uns quants centímetres d'alçada. Un conjunt detentacles envolten una obertura que és la boca central. Cada pòlip excreta unexoesquelet a prop de la base. Al llarg de moltes generacions, la colònia crea així un esquelet característic de l'espècie que pot mesurar fins a diversos metres de mida. Les colònies individuals creixen perreproducció asexual de pòlips. Els corals també es reprodueixen sexualment perposta, quan els pòlips de la mateixa espècie alliberengàmetes simultàniament durant la nit, sovint quan hi halluna plena. Els ous fecundats formen plànules, una forma primerenca mòbil del pòlip de corall que, quan és madur, s'instal·la per formar una nova colònia.
Tot i que alguns coralls són capaços d'atraparplàncton ipeixos petits mitjançantcèl·lules urticants als seus tentacles, la majoria de coralls obtenen la major part de la seva energia i nutrients delsdinoflagel·latsunicel·lularsfotosintètics del gènereSymbiodinium que viuen dins dels seus teixits. És el que es coneix comunament coma zooxantel·les. Aquests coralls requereixen llum solar i creixen en aigües clares i poc profundes, normalment a profunditats inferiors a 60 metres, però s'han trobat coralls del gènereLeptoseris de fins a 172 metres.[7] Els corals són els principals contribuents a l'estructura física delsesculls de corall que es desenvolupen en aigües tropicals i subtropicals, com laGran Barrera de Corall davant de la costa d'Austràlia. Aquests coralls cada vegada pateixen més el riscde blanqueig, una decoloració produïda per l'expulsió de les zooxantel·les per part dels pòlips, en resposta a l'estrès provocada per la temperatura elevada de l'aigua o les toxines.[8]
Altres corals no depenen de les zooxantel·les i poden viure globalment en aigües molt més profundes, com elgènere d'aigua fredaLophelia, que pot sobreviure fins a 3.300 metres.[9] Alguns s'han trobat tant al nord com elsDarwin Mounds, al nord-oest deCape Wrath, Escòcia, i altres a la costa del'estat de Washington i lesilles Aleutianes.
La classificació dels corals s'ha discutit des de fa mil·lennis, a causa de les similituds tant amb les plantes com amb els animals. L'alumne d'AristòtilTeofrast va descriure elcorall vermell,korallion, al seu llibre sobre pedres, donant a entendre que era un mineral, però el va descriure com una planta d'aigües profundes a les sevesInvestigacions sobre plantes, on també esmenta grans plantes pedregoses que revelen flors brillants quan estan sota l'aigua alGolf dels Herois de la Mar Roja.[10]Plini el Vell va afirmar amb valentia que diverses criatures marines, incloses les ortigues i les esponges, "no són ni animals ni plantes, sinó que tenen una tercera naturalesa (tertia natura)".[11] Petrus Gyllius va copiar Plini, introduint el termezoophyta per a aquest tercer grup al seu llibre de 1535On the French and Latin Names of the Fishes of the Marsella Region; popularment però equivocadament es suposa que Aristòtil va crear el terme.[11] Gyllius va assenyalar a més, seguint Aristòtil, com de difícil era definir què era una planta i què era un animal.[11] ElTalmud babilònic fa referència al corall entre una llista de tipus d'arbres, i el comentarista francès del segle XIRashi el descriu com "un tipus d'arbre (מין עץ) que creix sota l'aigua que rep el nom (francès) de 'coral'".[12]
El polímata persaAl-Biruní (d.1048) va classificar les esponges i els coralls com a animals, argumentant que responen al tacte.[13] No obstant això, la gent creia que els coralls eren plantes fins al segle XVIII, quanWilliam Herschel va utilitzar un microscopi per establir que el corall tenia les membranes cel·lulars primes característiques d'unanimal[14]
Actualment, els coralls es classifiquen com a espècies d'animals dins de les subclassesHexacorallia iOctocorallia de laclasseAnthozoa alfílumCnidaria.[15] Hexacorallia inclou els coralls pedregosos i aquests grups tenenpòlips que generalment tenen una simetria de 6 vegades. Octocorallia incloucorals blaus icoralls tous i les espècies d'Octocorallia tenen pòlips amb una simetria vuit vegades, cada pòlip amb vuit tentacles i vuit mesenteris. El grup de coralls ésparafilètic perquè lesanemones de mar també es troben a la subclasse Hexacorallia.
L'animal conegut com a corall no és més que un petitpòlip de tot just uns mil·límetres de diàmetre. Té la capacitat de fixar sobre els seus teixits elcarbonat de calci dissolt en el mar i així formar les estructures esquelètiques rígides característiques d'aquests animals.
El corall i la seva estructura calcària és blanca, els diferents colors que presenten es deuen a unesmicroalgues que viuen ensimbiosi amb elspòlips que reben el nom dezooxantels. Per aquesta raó el corall necessita aigües transparents per a desenvolupar-se, perquè les zooxantels realitzin així lafotosíntesi.
Quant a lareproducció, existeixen espècies dereproducció sexual ireproducció asexual, i en moltes espècies on es donen ambdues formes. Les cèl·lules sexuals són expulsades al mar totes alhora, seguint senyals com les fases lunars o les marees. Lafecundació sol ser externa; no obstant això, algunes espècies mantenen l'òvul al seu interior (cavitat gastrovascular) i és allà on són fecundats els ous;[16] i les postes són tan nombroses que arriben a tenyir les aigües.
Molts ous són devorats pelspeixos i altres espècies marines, però són tants que, encara que el percentatge de supervivència oscil·la entre el 18 i el 25%, segons estudis de biologia marina,[17] els supervivents garanteixen la continuïtat de les espècies.
Els ous una vegada a l'exterior, romanen a la deriva arrossegats pels corrents diversos dies, més tard es forma una larvaplànula que, després de deambular per la columna d'aigua marina, s'adhereix al substrat o les roques i comença la seva metamorfosi fins a convertir-se en pòlip i un nou coral.
Elspòlips del corall moren amb el temps, però les estructures calcàries es mantenen i poden ser colonitzades per altrespòlips de corall, que seguiran creant estructures càlciques generació rere generació. Al llarg de milers o de milions d'anys es formen grans estructures calcàries conegudes com aesculls de corall.
A vegades elsesculls són tan grans que poden arribar a emergir a la superfície.Així, quan el corall creix al voltant d'una illa volcànica que posteriorment s'enfonsa, es crea una estructura de corall en forma d'anell amb una llacuna central que rep el nomd'atol.
L'escull de major longitud és laGran Barrera d'Esculls, a la costa deQueensland d'Austràlia: té més de 2.000 km², i és una de les construccions naturals més grans del món.
Els esculls coral·lins formen la llar de molts organismes marins que hi troben aliment i protecció contra elsdepredadors.
El segon escull de corall més gran del món, laBarrera d'esculls de Belize (al llarg de la costa deMèxic,Belize,Guatemala iHondures), es troba almar Carib, i s'estén per més de 700 km des de la península de Yucatán fins a les Illes de la Badia a la costa nord d'Hondures. Tot i que fa un terç del que mesura la Gran Barrera d'esculls d'Austràlia, a l'Escull del Carib mesoamericà hi ha una gran diversitat d'organismes, incloent 60 tipus de coralls i més de 500 espècies depeixos.
L'ecosistema també és el lloc de dues grans iniciatives internacionals de conservació, una ja ben establerta i una altra que s'està iniciant.
El 1998, elFons Mundial per la Natura (WWF per les sigles en anglès) va identificar l'escull del Carib mesoamericà com un ecosistema prioritari i una ecoregió d'importància global, per la qual cosa va començar un esforç de conservació de l'escull a llarg termini.
En medicina, els compostos químics dels coralls potencialment poden ser utilitzats per al tractament del càncer, malalties neurològiques, inflamacions, incloent artritis, dolor, pèrdua de massa òssia, alta pressió arterial i per a altres propòsits terapèutics.[18] Els esquelets de corall, per exemple, Isididae, s'estudien per al seu possible ús en el futur proper per a la cirurgia de reconstrucció òssia en humans.[19]
Els esculls de corall en llocs com la costa d'Àfrica oriental s'utilitzen com a font de material de construcció.[20][21] El corall fòssil antic, en particular la formació Coral Rag a les turons al voltant d'Oxford (Anglaterra), es va utilitzar com a pedra de construcció, i es pot veure en alguns dels edificis més antics de la ciutat, incloent la torre saxona de Sant Miquel al Northgate, la torre de Sant Jordi al Castell d'Oxford i les muralles medievals de la ciutat.
Els esculls de corall saludables absorbeixen un 97 per cent de l'energia de les ones, el que protegeix les línies de costa dels corrents, ones i tempestes, ajudant a prevenir la pèrdua de vides humanes i danys materials.[22][23][24][25][26] Les línies de costa protegides per esculls de corall també són més resistents a l'erosió que aquelles que no estan protegides.
La gran varietat de colors dels coralls els fa atractius per a collarets i altres ornaments.[27] El corall vermell brillant és valorat com una pedra preciosa.[28] De vegades anomenat corall de foc, no és el mateix que el corall de foc.[29] El corall vermell és molt rar a causa de la recol·lecció excessiva. En general, no és aconsellable regalar coralls com a presents, ja que estan en declivi a causa de factors d'estrès, com el canvi climàtic, la contaminació ambiental i la pesca excessiva.[30]