S'anomenacontratemps a la mètrica musical on les notes febles estan precedides per un silenci en les parts fortes.[1] El que el diferencia d'unasíncope és que aquesta s'allarga fins al temps següent, en canvi un contratemps es posa sobre el temps feble i substitueix els temps forts persilencis.[2][3] Se l'obté per una pausa i o per un lligat, «per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la primera opció, i reserven el lligat exclusivament per a lasíncope».[4]
