
Contingut obert (en anglèsopen content, per analogia ambopen source) és un concepte que va encunyarDavid Wiley l'any 1998 per a descriure qualsevol contingut (articles, dibuixos, àudios, vídeos, fotografies, etc.) publicat sota una llicència no restrictiva i en un format que en permeti explícitament la còpia, distribució i modificació.[1]
El concepte «contingut obert» és hereu de la filosofia delcopyleft i delprogramari lliure, que té com a exemple laLlicència de documentació lliure de GNU, amb la qual també es publica laViquipèdia. Si bé al començament els continguts oberts suposaven un model de llicència propi,Open Publication License (OPL, 1998), actualment l'Open Content Organization aconsella l'ús dels models de llicènciaCreative Commons, inspirats en lesGNU General Public License. Creative Commons es va constituir l'any 2002, format per professorat i professionals nord-americans i britànics, va ser liderat pel professorLawrence Lessig de laUniversitat Stanford.[2]
Actualment, els continguts oberts es difonen i utilitzen sobretot en l'àmbit de l'educació superior, on és critica la transferència de coneixements amb restriccions menors. Si els continguts oberts s'han situat en un lloc preeminent en lacultura acadèmica és a causa que responen a tres condicions importants per a compartir recursos educatius: el context didàctic, la tecnologia utilitzada per a dotar-los de reutilització i la lliure disposició de lapropietat intel·lectual.[3]