Animació on s'aprecien els diferents criteris de classificació dels continents utilitzats arreu del món. Segons el criteriEuràsia es pot dividir enEuropa iÀsia oAmèrica es pot separar enAmèrica del Nord iAmèrica del Sud.
Uncontinent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents delrelleu. Engeografia se'l pot considerar un tipus de macrounitat geogràfica (MUG), que està establerta per criteris fisicohistòrics. Per això trobem continents comEuropa iÀsia que formen una única extensió de terra (Euràsia) però habitualment es consideren de manera separada.
El fet que la definició decontinent sigui poc clara ha portat a l'existència de diferents models, amb diferent nombre de continents, que varia de quatre a set. Així mateix, aquests models han anat canviant al llarg de la història amb la descoberta de nous territoris.
En la seva accepció més estesa, la zona continental inclou també lesilles situades a poca distància de lescostes continentals. Des d'un punt de vista científic, els continents inclouen les illes que són a les plaques continentals, com per exemple l'illa deMadagascar respecte aÀfrica.
El geògraf grecEstrabó amb un globus del món mostrant Europa i ÀsiaEl mapa medievalT i O mostrant els tres continents.
La primera diferenciació entre els continents la van fer els antics navegants grecs, que van donar els noms deEuropa iÀsia a les terres a banda i banda delmar Egeu, l'estret delsDardanels, lamar de Màrmara, elBòsfor i lamar Negra.[1] Els noms van ser aplicats a les terres costaneres, i no seria fins molt més tard que també s'aplicarien als territoris que hi havia al darrere.[2] Els pensadors de l'antiga Grècia van començar a debatre si l'Àfrica, llavors anomenada Líbia, havia de ser considerada com una part de l'Àsia o com una tercera part del món; finalment es va imposar una divisió en tres parts.[3] Des del punt de vista grec, lamar Egea era el centre de món, amb l'Àsia a l'est, Europa al nord i a l'oest i l'Àfrica al sud.[4]
Lesfronteres entre els continents han anat variant al llarg del temps. Al principi, la frontera entre Europa i Àsia es va traçar a partir del mar Negre i al llarg del riuRioni aGeòrgia. Més tard es va considerar que anava del mar Negre per l'Estret de Kertx, elmar d'Azov i al llarg del riuDon a Rússia.[5] Habitualment el Nil es considerava com la frontera entre Àsia i Àfrica, Però alsegle v aCHeròdot,[6] s'oposava a aquesta consideració que posavaEgipte entre dos continents. Per evitar això feia coincidir el límit entre Àsia i Àfrica amb la frontera occidental d'Egipte, cosa que posava el país a l'Àsia. També va qüestionar la divisió en tres parts del que era en realitat una sola massa de terra,[6] un debat que continua gairebé dos mil·lennis i mig més tard.
Alsegle iii aCEratòstenes va notar que alguns geògrafs dividien els continents seguint els rius, com el Nil i el Don, considerant-los com a illes, mentre d'altres els dividien peristmes i els anomenaven penínsules. Aquests darrers fixaven la frontera entre Europa i Àsia en l'istme entre lamar Negra i lamar Càspia, i la frontera entre Àsia i Àfrica a l'istme entre lamar Roja i la boca delllac Bardawil a lamar Mediterrània.[7]
A l'època romana i l'edat mitjana, alguns autors van prendre l'istme de Suez com la frontera entre Àsia i Àfrica, però la majoria continuava considerant el Nil o la frontera d'Egipte com el límit. Durant l'edat mitjana el món va ser representat al mapa conegut com a T i O, on la T representava les aigües que separaven els tres continents (la línia superior seria la Mediterrània, la mar Negra i el Don mentre que la vertical seria el Nil).
QuanCristòfor Colom travessa l'Atlàntic i arriba a lesAntilles el1492, obre la via a l'exploració i a lacolonització europea d'Amèrica. Tanmateix, malgrat els quatre viatges que va fer Colom a Amèrica, no va pensar mai que havia arribat a un nou continent; sempre va pensar que havia arribat a l'Àsia.
El mapaUniversalis Cosmographia de Waldseemüller (1507) mostrant Amèrica separada d'Àsia
El1501Amerigo Vespucci iGonçalo Coelho van intentar navegar al voltant del que ells consideraven el sud del continent asiàtic a l'oceà Índic. Abans d'arribar a les costes delBrasil van navegar al llarg de la costa d'Amèrica del Sud, confirmant que es tractava d'una terra de proporcions continentals i que arribava molt més al sud del que era conegut per l'Àsia.[8] De tornada a Europa Vespucci va publicar, el 1502 o el 1503,[9] un relat del seu viatge sota el títol deMundus Novus (Nou Món), però sembla que va tenir l'ajut d'algun altre escriptor.[10] Però, sigui quin sigui l'autor, en el llibre atribuït a Vespucci podem llegirHe descobert un continent en aquelles regions del sud que està habitat per més persones i animals que la nostra Europa, Àsia o Àfrica,[11] escrit que constitueix la primera identificació d'Amèrica com un continent igual que els altres tres.
Després d'alguns anys, el nom deNou Món comença a aparèixer com el nom per a Amèrica del Sud als mapes, com per exemple l'Oliveriana (Pesaro) datat al voltant del1504 i1505. Els mapes de l'època encara mostren clarament Amèrica del Nord connectada amb Àsia i presenten Amèrica del Sud com una terra a part.[10]
El1507Martin Waldseemüller va publicar un mapa del món,Universalis Cosmographia, que és el primer a mostrar Amèrica del Nord i del Sud separats d'Àsia i envoltats d'aigua. En un petit requadre sobre el mapa principal es mostrava explícitament Amèrica a l'est d'Àsia separada per un oceà, fet important perquè en el mapa principal Amèrica és situada a l'extrem esquerre i Àsia a l'extrem dret i podia haver-hi alguna confusió d'interpretació. En el llibre que l'acompanya,Cosmographiae Introductio, Waldseemüller indica que la terra es divideix en quatre parts, Europa, Àsia, Àfrica i una quarta part que va anomenarAmèrica, utilitzant el primer nom d'Amerigo Vespucci.[12] Al mapa el motAmèrica és situat a sobre de Sud-amèrica.
La paraula catalana «continent» és una traducció delllatíterra continens, que significava «terra connectada o porció de terra contínua». La paraula «continent» es va començar a utilitzar al segle xvi com a traducció dels textos grecs i llatins sobre les tres «parts» del món, encara que en aquestes llengües la paraula no tenia exactament el mateix significat que la paraula contemporània. Els textos renaixentistes començaren a utilitzar la paraula en diversos idiomes per referir-se a qualsevol porció de terra contínua, sense importar-ne la grandària. Així, alguns documents en anglès es referien aIrlanda o aSumatra com a continents. Durant el segle xvi, Peter Heylin va escriure en el seu llibreCosmographie que un continent és una «gran quantitat de terra que no està separada per cap mar de la resta del món, com el continent sencer d'Europa, Àsia i Àfrica». El1722, Efraim Chambers, enCyclopædia, va escriure que «el món està dividit en dos grans continents: elVell Món i elNou Món». I en l'atlas de1752 d'Emanuel Bowen, l'autor va definir els continents com a «llargs espais de terra seca que comprenen molts països units sense cap separació d'aigua. Així, Europa, Àsia i Àfrica són un gran continent i Amèrica un altre».[13] No obstant això, la idea europea antiga sobre Europa, Àsia i Àfrica com a «parts» del món va transcendir aquestes definicions i, fins a l'actualitat, encara són considerats continents separats en la majoria de les llengües del món.
Els continents són masses de terra llargues, contínues i discretes, idealment separades per masses d'aigua. No obstant això, alguns dels continents s'identifiquen per convenció i no pels criteris de separació física per aigua, com és el cas dels continents d'Europa, Àsia i Àfrica. Per altra banda en incloure les illes oceàniques properes i lesplataformes continentals, la definició convencional dels continents no es limita a les masses contínues tampoc. Per exemple, lesilles Britàniques són part d'Europa iGroenlàndia és a Amèrica. Dels set continents que, per convenció, existeixen, només l'Antàrtida i Oceania (o, més aviat, l'illa continental d'Austràlia) són continents separats que compleixen tots els criteris. Utilitzant la convenció de sis continents, l'Amèrica també compleix tots els criteris per definir-se idealment com a continent.Van ser ben estructurades.Les illes, per tant, s'agrupen amb el continent físicament més proper, encara que no coincideixi amb la seva pertinença política (per exemples lesIlles Canàries serien part del continent africà malgrat ser part d'Espanya). En el cas d'Oceania i Àsia, moltes illes s'adscriuen a un o un altre per convenció quan hi ha dubtes fronterers (de fet Oceania és un conjunt d'illes, ja que l'única terra emergida contínua estricta és Austràlia).
L'Àsia i l'Àfrica estan unides per l'istme de Suez, mentre que l'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud estan unides per l'istme de Panamà. Aquests istmes són molt estrets en comparació amb la massa continental adjacent i en l'actualitat són creuats per canals artificials (elcanal de Suez i elcanal de Panamà, respectivament), que separen, així, les masses de terra; per tant, podrien ser considerats com a continents separats que compleixen tots els criteris geològics. La divisió de la massa de terra d'Euràsia en els continents d'Europa i Àsia, és una convenció anòmala històrica sense cap fonament físic i geogràfic. La separació es manté per raons culturals i històriques, i per tant, geològicament Euràsia es considera un sol continent; aquest és el model que s'utilitza aRússia.
L'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud es consideren dos continents separats en el món angloparlant, Europa occidental (llevat d'Espanya) i laXina. El model utilitzat a Llatinoamèrica, l'Iran, el sud d'Europa (península Ibèrica, Itàlia i Grècia) i en el moviment olímpic els considera subcontinents que formen un sol continent conegut com a Amèrica o les Amèriques. L'Amèrica Central, també és considerada com a subcontinent format per la sèrie d'istmes des de Tehuantepec fins al Panamà.[14]
Atès que definició decontinent és convencional i no pas el resultat d'un criteri específic, existeixen diferents models per classificar-los. A lapenínsula Ibèrica,Llatinoamèrica i algunsatles delCanadà, s'utilitza elmodel de cinc continents (o sis, incloent-hi l'Antàrtida):
A l'Europa Oriental (especialment aRússia) i alJapó s'utilitza un model de sis continents, en què Europa i Àsia formen un sol continent (Euràsia), i Amèrica es divideix en dos continents.
Si es tingués en compte l'absència de separació per oceans (supercontinent), els continents serien: Euràsia, Àfrica (separada artificialment de l'anterior), Amèrica del Sud (separada artificialment de l'Amèrica del Nord), Oceania i l'Antàrtida.
A l'Àsia es troba el pic més alt del planeta, l'Everest, però també la totalitat dels 14 cims de més de8.000 metres i totes les muntanyes de més de 7000 metres (vegeullistat de les muntanyes més altes del món.). La gran majoria de les grans muntanyes es troben a les serralades de l'Himàlaia i delKarakoram, a les regions frontereres entre l'Índia, laXina, elPakistan i elNepal.
El relleu sud-americà és determinat per la serralada delsAndes, situada al llarg de la costa est amb un traçat longitudinal de nord a sud, que s'acostuma a subdividir en tres grans conjunts (septentrional, central i austral), amb l'Aconcagua com a punt culminant (la muntanya més alta del planeta que no és a l'Àsia). El punt culminant de Nord-amèrica és elmont McKinley (o Denali), situat aAlaska.
El punt més alt del continentafricà és elKilimanjaro, unvolcà apagat que es troba a laGran Vall del Rift. A Europa les grans muntanyes són alsAlps, amb elMont Blanc com a punt culminant, i alCaucas, on se situaria el punt més elevat del continent, l'Elbrús, un antic volcà.
La taula de la dreta mostra l'esperança de vida dels habitants de cada continent, seguint el model de cinc continents.
El continent africà es caracteritza per presentar l'esperança de vida més petita. Això és causat per unataxa de mortalitat força elevada, tot i que varia de manera important segons el territori. Per exemple, alMagrib la taxa de mortalitat és d'un 6‰, mentre que a l'Àfrica subsahariana arriba a valors del 15‰.[45]
L'esperança de vida més elevada la trobem a Europa i Oceania. Al continent americà és una mica inferior a causa del fet que a l'Amèrica del Sud hi ha països en desenvolupament que tenen una esperança de vida força més baixa. Per exemple, aBolívia l'esperança de vida seria tan sols d'uns 66,2 anys.[46] Al continent asiàtic hi ha grans diferències respecte a l'esperança de vida, des dels 43,7 anys de l'Afganistan fins als 72,9 de laXina.[46]
Elsgeòlegs utilitzen el terme "continent" de manera diferent als geògrafs. Més que simplement identificar grans masses de terra sòlida, els geòlegs utilitzen un criteri diferent per identificar-los. Els continents són porcions del mantell de la Terra caracteritzats per una plataforma estable de roques precàmbriques metamòrfiques i ignis (de 1.500 a 3.800 milions d'anys) de composició granítica generalment, anomenadacrató; el centre d'aquesta plataforma és la superfície exposada, que dona forma als continents.
Altres regions continentals es consideren subcontinents si es troben sobre plaques tectòniques diferents de la resta de les regions de la mateixa massa continental. En aquest cas, l'Amèrica Central, que es troba en una placa diferent que Amèrica del Nord, seria un subcontinent, mentre queCalifòrnia i lesBaixes Califòrnies i una petita regió de l'oest mexicà conformarien un altre subcontinent. No obstant això, l'exemple més evident d'aquesta classificació són elsubcontinent indi i lapenínsula Aràbiga. Una excepció a aquesta classificació ésGroenlàndia: encara que es troba sobre la placa tectònica de l'Amèrica del Nord, sovint és considerada un subcontinent.
Fa desenes de milions d'anys hi havia un sol continent en el nostre planeta, anomenatPangea (del grec,tota la Terra). La teoria de lesplaques tectòniques explica com les diferentsplaques que conformaven a la Pangea es van anar separant en dos continentsGondwana[47] iLauràsia,[48] i es divideixen fins a arribar a la conformació actual que tenen els continents.
Així, en l'Era Mesozoica, segons laTeoria de la Deriva dels Continents, la formació dels continents hauria seguit, a grans trets, els següents passos:
Durant elTriàsic Tardà (aproximadament 208 milions d'anys) comença a produir-se el desmembrament de Pangea en tres parts,Euràsia-Amèrica del Nord,Àfrica-Sud-amèrica iAntàrtida-Austràlia-Índia. El desenvolupament de l'oceà Pacífic i mars va permetre que corrents equatorials es desplacessin cap alspols.
A finals delJuràssic (al voltant de 144 milions d'anys) es va produir l'obertura de l'oceà Atlàntic, a través del desenvolupament de laDorsal Atlàntica, mentre que l'oceà Pacífic apareix més definit i l'oceà Tethys conforma un corrent marí de caràcter circumglobal.
A les acaballes delCretaci (fa uns 65 milions d'anys), elscontinents ja estan aproximadament configurats com en l'actualitat.
Lapaleogeografia[50][51] té com a objectiu la reconstrucció de les condicions geogràfiques existents en la superfície terrestre al llarg dels temps geològics. Basant-se en les evidències de tota classe que mostren que la superfície de la terra ha anat canviant al llarg del temps. L'anàlisi de lesroques sedimentàries i delsfòssils que s'hi troben permet de reconstruir el paleoambient d'un determinat interval temporal i la distribució de les terres emergides i delsmars epicontinentals de les conques oceàniques i deduir quines zones estaven submergides i en quina època ho estaven. L'àmbit en el temps de la paleogeografia abasta des de l'inici de formació de la terra en l'era arcaica fins a les darreres variacions importants en el nivell del mar del principi de l'Holocè.
↑Arnold J. Toynbee (1954).A Study of History. London: Oxford University Press, v. 8, pp. 711-12.
↑(en anglès)Tozer, H. F..A History of Ancient Geography. Cambridge: University Press, 1897, p. 69.
↑(en anglès)Tozer, H. F..A History of Ancient Geography. Cambridge: University Press, 1897, p. 67.
↑Lewis, Martin W.; Kären E. Wigen.The Myth of Continents: a Critique of Metageography. Berkeley: University of California Press, 1997, pp. 21-22.ISBN 0-520-20743-2.ISBN 0-520-20742-4.
↑Tozer, H. F..A History of Ancient Geography. Cambridge: University Press, 1897, p. 68.
↑[1] "4 Continents This would probably be the correct subdivision if we adopted a strict definition of continents, ideally defined as large landmasses separated by water. Furthermore, we should consider "separated" only what is naturally separated, excluding therefore the separations resulting from the artificially made Panama Canal (which separates North and South America) and Suez Canal (which separates Africa from Eurasia). Under this model, the four continents of the world are: Afro-Eurasia (or Eurafrasia), America, Antarctica, and Australia (not Oceania, which combines Australia with smaller countries in the Pacific Ocean which are separated by water). An alternative four-continent model, introduced at the beginning of the 20th century, included Europe, Asia, Africa, and America."worldometers
↑«How many continents are there?». Arxivat de l'original el 2023-05-29. [Consulta: 17 novembre 2022]. «If you count Europe and Asia as one continent (called Eurasia), then there are six continents. Some people also count North America and South America as one continent (called America), since the two land masses are separated only by the human-made Panama Canal. This would allow for a model with only five continents.»wonderopolis
↑[2] "In some textbooks, North and South America are combined into "America" and/or Europe and Asia are combined into "Eurasia", for a grant total of 6 or even 5."scienceline
↑Martin W. Lewis and Kären E. Wigen, The Myth of Continents: A Critique of Metageography (Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 1997)Wigen
↑[3] "5 Continents This model adopts the criteria of both the six-continent models, resulting in the following 5 continents: Africa, Eurasia, America, Oceania (or Australia), and Antarctica. An alternative five-continent model is the one adopted, among others, by the Olympic Charter, which excludes Antarctica as uninhabited and lists the following five: Africa, Europe, Asia, America, and Oceania (or Australia)."worldometers2
↑[4] "There are even geographical views that prefer the presence of both a Eurasian as well as one American continent. These geographers therefore contend that there should only be 5 continents."universetoday
↑Hi ha autors que consideren que Nova Zelanda seria la part emergida d'un continent anomenat Zealàndia:Keith Lewis; Scott D. Nodder and Lionel Carter. «Zealandia: the New Zealand continent». Te Ara - the Encyclopedia of New Zealand, 11-01-2007. Arxivat de l'original el 2013-07-25. [Consulta: 15 desembre 2009].
↑«Europe». Arxivat de l'original el 2010-07-12. [Consulta: 15 desembre 2009].
↑«Océanie». Arxivat de l'original el 2010-06-13. [Consulta: 15 desembre 2009].
↑«Amérique». Arxivat de l'original el 2009-06-17. [Consulta: 15 desembre 2009].
↑«Asie». Arxivat de l'original el 2016-03-23. [Consulta: 15 desembre 2009].
↑«Afrique». Arxivat de l'original el 2010-03-30. [Consulta: 15 desembre 2009].
