LesConstitucions de Catalunya eren leslleis generals delPrincipat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor reicomte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de laCort General de Catalunya.
L'etimologia prové delDret romà pervivent a Catalunya en el qual originàriament les constitucions eren les normes promulgades pels emperadorsromans. Legislativament una «constitució», en sentit estricte, es diferenciava d'un «capítol de cort» pel fet de ser estatuïda i ordenada en primera persona pel rei amb el consentiment i aprovació de la Cort, mentre que el segon era suplicat en tercera persona pels tres braços perquè el rei l'estatuís i ordenés amb llur consentiment i aprovació. I és que des de 1283 el rei no podia fer lleis generals a Catalunya sense el consentiment i l'aprovació dels eclesiàstics, cavallers i ciutadans que integraven laCort General de Catalunya, fet sense precedents aEuropa. Com adret paccionat, les constitucions eren les normes legislatives de major rang i només podien ser revocades per les mateixes Corts Generals del Principat de Catalunya; les constitucions podien modificar fins i totUsatges de Barcelona (que encapçalaven formalment les constitucions entre les quals eren també compilats) iPrivilegis encara que aquests darrers haguessin estat declarats irrevocables anteriorment; així mateix no podien ésser contradites per decrets o sentències reials, les quals eren legislativament de rang inferior a les Constitucions catalanes. Foren abolides perFelip V de Castella el1714 i el sistema pactista desmantellat; a partir d'aleshores lalegislació i eldret foren creats només a través deReials ordres iReials decrets emanats de la voluntat del Rei, pràctiques pròpies delcesarisme reial i de l'absolutisme polític borbònic, que fou vigent fins a l'establiment delregnat constitucional d'Isabel II (1833).
Les primeres constitucions catalanes foren promulgades en laCort General de Catalunya celebrada a Barcelona l'any1283. Les últimes van ser promulgades el1706 en lesCorts Catalanes de1705-1706 durant el regnat deCarles III, l'Arxiduc. Les compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya van seguir la tradició romana delcòdex. La primera compilació fou prescrita perFerran d'Antequera, a suggeriment de lesCorts de Barcelona (1413). A lesCorts de Barcelona (1493), ambFerran el Catòlic, es fa una nova recopilació acabada el14 de febrer de1493.[1] Posteriorment, es va divulgar en edició del1495, junt amb elsUsatges de Barcelona:
Les compilacions acordades en lescorts de Montsó (1585) i del1702 foren publicades dividides en tres volums:
El Rei Felip V abolí elsdrets històrics dels catalans escrits en les Constitucions (les quals constitucions garantien les llibertats catalanes) mitjançant el dret de conquesta i després d'una derrota militar. La derogació de fet, que no de dret, de les Constitucions de Catalunya es feu de forma il·legal, atès que no es reformaren les Constitucions seguint les mateixes normes que hi havia reglamentades, sinó amb elsDecrets de Nova Planta, llarguíssima col·lecció de disposicions que a la pràctica les va convertir en inaplicables.[2]
Segons les mateixes constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials:
Tot i així cal afegir, que almenys en el cas de Catalunya, elDecret de Nova Planta conté reformes gairebé exclusivament del sistema judicial, deixant intacte elDret Civil, de lesConstitucions Catalanes, en virtut de l'article56Arxivat 2008-03-19 aWayback Machine. del Decret per al Principat de Catalunya que diu textualment: "En todo lo demás que no esté previsto en capítulos precedentes de este decreto, se observen las constituciones que antes había en Cataluña; entendiéndose, que son de nuevo establecidas por este decreto, y que tienen la misma fuerza y vigor que lo individual mandado en él." També respecta altres institucions, com elConsolat de Mar (article 57) i el Col·legi de Notaris de Catalunya (article 49), ferint-los però de mort, en derogar les institucions responsables de la seva reforma i actualització, i no fer les previsions substitutòries corresponents.
Durant laTercera Guerra Carlina (1872-1876), les forcescarlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior.Isabel II era a l'exili i el reiAmadeu I, monarca des de1871, no era gaire popular.Carles VII, net deCarles V, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn delsfurs i lesconstitucions que havia abolitFelip V.
La promesa no arribaria mai a complir-se en no tenir èxit la revolta carlista i finalment Carles VII va fugir aFrança, el27 de febrer de1876 el mateix dia queAlfons XII va entrar aPamplona.
Com a text legal amb llarga història, les Constitucions de Catalunya van anar evolucionant amb els anys, i l'experiència que aportaven cada una de les dificultats per les que passaven lesCorts Catalanes en la seva dilatada experiència d'exercir el poder sobre Europa i el Mediterrani. A principis del segle xviii, disposaven ja de molts dels mecanismes d'un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poders o la previsió de la seva pròpia reforma.
Degut a la forma en què a Catalunya es pactaven les lleis, el que es coneix com apactisme, Catalunya disposava ja al segle xviii doncs, d'una estructura institucional d'Estat, amb la reserva amb què aquest concepte es pot fer servir abans del segle xix, amb tots els atributs d'una entitat sobirana i de les funcions pròpies d'una comunitat política evolucionada que tenia el seu referent jurídic en les Constitucions i el seu màxim òrgan representatiu en les Corts.
De fet, és precisament la defensa d'aquestes lleis i institucions pròpies, el que expliquen el patriotisme català durant els segles xvii ixviii, i la resistència que porta a l'11 de setembre de1714.
Els següents exemples mostren que són més avançades que moltes de les lleis de l'Europa del segle xix, i el retard que va suposar per a Catalunya la seva abolició de fet. En el terreny fiscal, el Principat no va tornar a tenir mai més l'autonomia d'abans delsdecrets de Nova Planta.
Libre IV. De las Constitutions de Cathalunya, Títol XXVI. De Drets de General, I. FERRANDO Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Cort. iij.
Per ço, per la major llibertat del comers estatuhim y ordenam ab lloació y aprobació de la present Cort: que ningun official real, ni encara lo Lloctinent General, o Capità General, puga desclóurer ni llegir las cartas que aniran y vindran per las estafetas o correus ordinaris; y axí matex, que los ports de ditas cartas que aniran y vindran de la Península d'Espanya degan exigir-se ab moneda de ardit o belló tantsolament, entenent-se per mitg real dotse diners, moneda de ardits barcelonesa, y axí respectivament; y que los que contrafaran a la present constitució incidescan en las penas de l'observança, y ab las matexas lo correu major o sos officials que permetran que en sa casa se desclogan cartas; sens avisar el Consistori de Deputats y Oydors de la violència lo qual consistori tinga obligació de exir a la defença en pena de un a terça de son salari.» (Constitució 22/1706)
(VegeuConstitució de l'Observança).
