| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1340 Reial Monestir de Santa Maria de Poblet |
| Mort | juliol 1363 (22/23 anys) Catània (Sicília) |
| Causa de mort | pesta |
| Sepultura | catedral de Catània |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Sicília(1361–1363) |
| Família | Casal de Barcelona |
| Cònjuge | Frederic III de Sicília(1361(Gregorià)–) |
| Fills | Maria de Sicília |
| Pares | Pere el Cerimoniós i Maria de Navarra |
| Germans | Joana d'Aragó i de Navarra Isabel d'Aragó i de Fortià Elionor d'Aragó i de Sicília Martí l'Humà Joan el Caçador |
Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet,1343 -Catània,1363) fou infanta d'Aragó i reina consort deSicília (1361-1363).
Fou la filla gran delcomte de Barcelona irei d'AragóPere III d'Aragó el Cerimoniós[1] i deMaria de Navarra, la seva primera esposa.[2] Era neta per línia paterna del reiAlfons el Benigne i deTeresa d'Entença, i per línia materna dels reisFelip III d'Évreux i deJoana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels reiJoan I d'Aragó el Caçador i deMartí I d'Aragó l'Humà.
El1347, el seu pare, Pere el Cerimoniós, procurà infructuosament de fer-la reconèixer com a hereva legítima de la corona, cosa que contribuí als conflictes amb laUnió d'Aragó i laUnió de València.
L'11 d'abril del1361, es casà a Catània amb elreiFrederic III de Sicília,[1] amb el qual tingué una filla, la princesaMaria de Sicília (1362-1401),[1]reina de Sicília,[3][4] casada el1389 amb el príncep d'AragóMartí el Jove.
Constança d'Aragó va morir aCatània el18 de juliol del1363, pocs mesos després de néixer la seva única filla. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en lacatedral de Palerm, en el cementiri dels Reis, al costat del gran reiRoger II d'Hauteville.
