Lesconsonants són elssons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (lafaringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal). Si la consonant éssonora, la vibració de lescordes vocals produeix un element sonor que se n'afegeix al primer. Si la consonant éssorda, no hi ha vibració de les cordes vocals: aleshores elso resulta generat exclusivament pel pas de l'aire per les esmentades cavitats superiors del'aparell fonador.
Classificació de les consonants
[modifica]Els factors de classificació de les consonants són bàsicament quatre: lasonoritat, elpunt d'articulació, elmode d'articulació i lanasalització.
El so d'una consonant és generat, parcialment o total, pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador. Per generar la consonant es produeix un obstacle al pas de l'aire, que origina el so consonàntic. Aquest obstacle es pot produir en un lloc variable, que s'anomenapunt d'articulació.
Els punts d'articulació són els següents:
El mode d'articulació es refereix a la manera com s'obstrueix el pas de l'aire, si es deixa sortir de cop explosivament després d'un silenci (oclusiu), si es deixa sortir en un flux continu (fricatiu), si es produeix una explosió seguida d'un flux continu (africat), si es produeix una sèrie de petites explosions (ròtic), si un flux continu surt pels costats de la llengua (lateral):
Les consonants poden ser nasalitzades si es deixa escapar l'aire pels forats delnas.
Altres característiques rellevants
[modifica]Algunes llengües tenen consonants que no comencen a articular-se amb l'aire dels pulmons, com passa per exemple en els clics, les implosives i altres sons reconeguts per l'AFI. En determinats idiomes, és fonèticament rellevant distingir entre consonants llargues i breus.
Cada llengua té un inventari diferent de consonants. Ian Maddieson ha dividit els idiomes segons la quantitat de sons consonàntics que es considerenfonemes:[1] els idiomes amb poques consonants (de 6 a 14), aquells que tenen menys consonants que la mitjana (de 15 a 18), els més comuns (una mica més de 20), els idiomes amb força consonants (de 26 a 33) i els que tenen una quantitat màxima (més de 34). Les llengües amb un inventari proper als vint estan presents en tots els continents, mentre que els extrems són propis de determinades àrees geogràfiques: els idiomes de l'oceà Pacífic i la selva amazònica tenen menys consonants que la resta, mentre que lesllengües africanes són les que més consonants tenen. Les consonants més freqüents són les oclusives sordes i les nasals /m/ i /n/.
- ↑Maddieson, Ian, "Consonant Inventories", en Dryer, Matthew S. & Haspelmath, Martin (eds.),The World Atlas of Language Structures Online, Múnic: Max Planck Digital Library, 2011.
|
|---|
|
|
|---|
Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes- sonores
|
|
Consonants i vocals amb els sons |
|---|
|
|
|
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors. |
