 |
| Part de la sèrie sobre la |
| Cúria Pontifícia de l'Església Catòlica |
|---|
 |
ElConsell pontifici per a la Cultura (enllatí,Pontificium Consilium de Cultura) és undicasteri que forma part delsconsells pontificis de laCúria Romana i s'encarrega de fomentar les relacions entre l'Església Catòlica i les diverses cultures. ElpapaJoan Pau II el fundà el 20 de maig de 1982.[1] Més tard es va fusionar amb elConsell pontifici pel Diàleg amb els No Creients (fundat el 1965).[2]
Benet XVI donà un nou impuls a aquest consell, en el seu desig de construir "un diàleg amb els artistes contemporanis". Per això treballà perquè participés en el pavelló de la Santa Seu a laBiennal de Venècia, el festival internacional d'art contemporani del 2011.[3]
Seguint els ensenyaments delConcili Vaticà II[4] i dePau VI[5] sobre la importància de la cultura pel ple desenvolupament de la persona humana, el Consell pontifici va ser establert per fomentar la relació entre l'Evangeli i les cultures, i estudiar el fenomen de l'indiferentisme en matèries dereligió. També fomenta les relacions entre laSanta Seu i els exponents del món de la cultura i promou el diàleg amb les diverses cultures contemporànies.[6][7]
El Consell té dues seccions. La secció de la Fe i la Cultura es concentra en el treball que feia el Consell per als no creients abans de fusionar-se. L'altra secció és la del Diàleg amb les Cultures,[6] que treballa per establir un diàleg amb aquells qui no creuen en Déu o no professen cap religió, però que estan oberts a una cooperació genuïna.[6]
El consell coopera amb lesconferències episcopals, les universitats i les organitzacions internacionals com laUnesco.
El personal permanent a la seu del Consell es compon de poc més d'una dotzena de persones, entre les quals hi ha el president (Gianfranco Ravasi), el secretari i el sots-secretari. El consell disposa d'altres membres, cardenals o bisbes, nomenats pel Papa per períodes de cinc anys que es reuneixen per les assemblees plenàries triennals per avaluar el funcionament del dia a dia del Consell i per a considerar assumptes rellevants. A més, el Papa nomena consultors, que encara són més (sacerdots, religiosos i laics sobretot), que en qualsevol moment es poden trucar per assessorar o assistir.[8]
