(bg)Съвет на Европейския съюз съвет (hr)Vijeće Europske unije (es)Consejo de la Unión Europea (fr)Conseil de l'Union europeénne (it)Consiglio dell'Unione europea (cs)Rada Evropské unie (da)Rådet for Den Europæiske Union (nl)Raad van de Europese Unie (en)Council of the European Union (et)Euroopa Liidu Nõukogu (el)Συμβούλιο της Ευρωπαϊκής Ένωσης (fi)Euroopan unionin neuvosto (de)Rat der Europäischen Union (ga)Comhairle an Aontais Eorpaigh (hu)Az Európai Unió Tanácsa (lv)Eiropas Savienības Padome (lt)Europos Sąjungos Taryba (mt)Kunsill tal-Unjoni Ewropea (pl)Rada Unii Europejskiej (pt)Conselho da União Europeia (sv)Europeiska unionens råd (sl)Svet Evropske unije (sk)Rada Európskej únie (ro)Consiliul Uniunii Europene
El Consell de la Unió Europea, anteriorment denominatConsell de Ministres de la Unió Europea, és una institució única i comuna per a totes les Comunitats Europees des de la fusió dels executius de1965. Amb l'entrada en vigor delTractat de Maastricht, és la principal instància decisòria de la UE.[3] De fet, és la institució que representa els interessos dels estats membres i, per tant, cadascun hi expressa els seus interessos particulars. És el principal òrgan decisori de la Comunitat.
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeucol·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pèro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat deBrussel·les. Finalment pelTractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre a Brussel·les a partir de l'1 de maig de2004, on un nou edifici va ser construït expressament per a això.[5][Cal actualitzar]
També es poden celebrar reunions «informals» en algun lloc de l'estat membre que ocupa la presidència, la primera es va celebrar aFormentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de1995.[6]
Al Consell de la Unió Europea són representats els estats membres, per representants amb càrrecs ministerials, i un comissari amb veu però sense vot, representa laComissió Europea.
Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també es conviden els ministres d'Economia i Hisenda, tal com està previst en la Declaració 4a delTractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida alPresident delParlament Europeu.
No es tracta pròpiament d'una institució de la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu.[cal citació]
La secretaria general, amb seu a l'edificiJustus Lipsius de Brussel·les, proporciona ajuda a la presidència de torn, alhora que prepara i garanteix el bon funcionament de la institució, així com vetlla per la seva legalitat. Entre els seus membres cal destacar l'Alta Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, càrrec actualment exercit perKaja Kallas, que té una doble funció, ja que és representant al Consell i vicepresidenta de relacions exteriors de la Comissió.
És un òrgan auxiliar del Consell de la UE, format pels representants permanents dels estats membres, que s'encarrega de preparar els treballs del Consell i executar les tasques que aquest li encomani. El formen els ambaixadors dels estats membres[7] acreditats davant la Comunitat Europea que a més fan tasques com a agents diplomàtics. Quan es reuneixen amb els membres del consell formen elCOREPER.[4]
Coordina la cooperació entre els tribunals nacionals i la política en matèria penal (àmbit de cooperació intergovernamental)
No obstant això, pel fet que les decisions a prendre són múltiples està assessorat pelComitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Aquest comitè prepara el treball del Consell, amb l'excepció dels temes d'agricultura que els prepara una comissió especial.
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeucol·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
El sistema de votació, amb constant debat, presenta les següents característiques des de l'1 de gener del 2007.[8] Es considera que s'obté la majoria qualificada quan es compleixen les següents condicions:
Una majoria dels estats membres aproven (en alguns casos una majoria de 2/3)
S'afirmen un mínim de 255 vots a favor de la proposta, o sigui, un 73,9% del total. a més a més, cada estat pot demanar que la confirmació dels vots representin almenys un 62% de la població total de la UE. Si no es respecta aquest criteri, la decisió no és aprovada.
.jpg)
