(es)Real y Supremo Consejo de Castilla  | |
.jpg) | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Consell Reial Consells de la Monarquia d'Espanya |
| Història | |
| Creació | 1385 |
| Fundador | Joan I de Castella |
| Data de dissolució o abolició | 24 març 1834 |
| Reemplaçat per | Consell Reial d'Espanya i Índies (1834) |
| Format per | |
ElConsell de Castella, conegut oficialment encastellà com aReal y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de laMonarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI alxix), època que es coneix com apolisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Com a Consell Reial, el Consell de Castella era la segona dignitat del regne, immediatament després del rei. Fou considerat com l'arquetip del consell o sínode i de la seva estructura i organització, de forma que tots els altres calcaren d'aquest les seves. Aquest organisme fou creat a finals delsegle xiv (1385) perJoan I, després del desastre de labatalla d'Aljubarrota.
En un principi, el Consell comptava amb 12 membres, quatre de cadascun dels estaments: representants del clergat, de les ciutats i de la noblesa. L'any1442, la noblesa augmentà la seva influència, mitjançant una reforma que augmentà a 60 el nombre de membres.
A les Corts celebrades aToledo el1480, elsReis Catòlics van dotar a aquest organisme d'una major entitat tant jurídica com institucional. Alhora, els monarques van regular la seva composició i la procedència dels seus membres: un president (membre de la branca eclesiàstica), dos o tres nobles, i vuit o nou lletrats. Amb aquesta reforma, el Consell, amb una representació molt més equilibrada dels diversos estaments, quedà molt lligat a la voluntat reial. Posteriors reformes es van realitzar sota els regnats deFelip II (1598) iFelip V.
El Consell de Castella era hereu de l'anticConsell Reial (la institució medieval que aconsellava al rei en la presa de decisions polítiques). Amb la unificació de diverses corones amb elsReis Catòlics i la multiplicació del nombre de consells, l'organisme castellà s'especialitzà en el govern intern de laCorona de Castella, per aquells temps la zona més estensa i poblada dels dominis de la monarquia. Alhora, la Corona de Castella era el territori més cohesionat jurídicament i territorial, i era el regne on el monarca tenia menys problemes per prendre decisions i podia cobrar més impostos. Tant augmentà el seu poder que, sota el regnat deCarles V, el Consell d'Estat s'independitzaria del Consell de Castella per la importància creixent de la política exterior.
Al segle xviii, amb el canvi de dinastia, laGuerra de Successió i elsDecrets de Nova Planta, que acabaren amb la resta de consells de la monarquia, el Consell de Castella augmentà significativament el seu poder. Durant aquest període,Melchor de Macanaz arribà a ser fiscal del Consell.
La segona meitat del segle xviii i l'inici del XIX (fins a la Guerra d'Independència, quan la discontinuïtat de la monarquia obligà a reinventar el sistema polític amb laConstitució de Baiona en un bàndol i laConstitució de Càdis a l'altre) pot considerar-se com el període més important del Consell. Aquest fet queda demostrat amb la presència de figures tan destacades com ara béPedro Rodríguez de Campomanes oGaspar Melchor de Jovellanos, ambdós fiscals al servei delDespotisme il·lustrat deCarles III iCarles IV.
