| |||||
| |||||
 Situació del CRDA durant laGuerra Civil espanyola | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Casp¹ 41° 14′ N, 00° 02′ O / 41.233°N,0.033°O /41.233; -0.033 | ||||
| Idioma oficial | Cap (castellà,de facto) | ||||
| Religió | Cap (ateisme) | ||||
| Període històric | |||||
| Establiment | 6 d'octubre de 1936 | ||||
| Fets de maig | 3-8 de maig de1937 | ||||
| Ofensiva d'Osca | 12-19 de juny de1937 | ||||
| Dissolució | 10 d'agost de 1937 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Comunisme llibertari | ||||
| President | |||||
| •1936 -1937: | Joaquín Ascaso | ||||
| ¹No oficialment, només com a capital administrativa. | |||||
.svg)
ElConsell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), o tambéConsell d'Aragó, fou una entitat administrativa creada el setembre de1936 sota laSegona República Espanyola deFrancisco Largo Caballero i en el context de laRevolució social espanyola de 1936, a l'inici laGuerra Civil espanyola. El seu control s'estenia sobre la meitat oriental d'Aragó i estava sota influència majoritària dels anarquistes de laCNT, encara que al govern participaven representants d'altres tendències i partits. Si bé va arribar a tenir una gran influència i va constituir un estat propi dins de l'estat republicà, la seva vida va ser efímera, ja que les seves activitats van durar menys d'un any en ser dissolt l'agost de1937. La veritat és que pot dir-se que va constituir l'únicgovern anarquista que hagi existit en la història.
Els orígens delConsell Regional de Defensa d'Aragó es troben en lasituació revolucionària que es va desenvolupar en terres aragoneses al pas de lescolumnes procedents deCatalunya i delPaís Valencià. Aquestaocupació de les terres aragoneses va suposar que entressin en el procés revolucionari que estava tenint lloc aCatalunya, on les milícies obreres havien assolit el poder i estaven implantant una revolució social que no va destruir a l'Estat republicà però si va ocupar el buit de poder que la rebel·lió militar havia provocat. La veritat és que el govern central i elgovern català tenien poc marge d'actuació pel que fa a la zona d'Aragó.
L'assemblea convocada aBujaraloz a la fi de setembre de 1936 pel comitè Regional de laCNT d'Aragó, amb delegacions dels pobles i lescolumnes confederals, seguint les directives proposades el 15 de setembre de 1936 enMadrid pel ple Nacional de Regionals de la CNT, de proposar a tots els sectors polítics i sindicals la formació de Consells Regionals de Defensa vinculats federativament a un Consell Nacional de Defensa que faria les funcions del govern central, acorda la creació delConsell Regional de Defensa d'Aragó, que integra l'Aragó on s'havia proclamat elcomunisme llibertari al pas de lescolumnes de milícies llibertàries que partien des del 24 de juliol de 1936 des deValència iBarcelona, conformant aproximadament 450 col·lectivitats rurals, la pràctica totalitat d'elles en mans de laCNT, amb unes 20 a càrrec de laUGT. Això va resultar inquietant al govern central, al govern català, als comunistes, socialistes i republicans, però en aquelles circumstàncies no hi havia forma humana d'evitar-ho.[1]
Tenia la seva seu aCasp i des d'allí exercia el suprem poder sobre l'Aragó revolucionari. Els seus promotors van declarar que l'Aragó rural s'havia convertit enlaUcraïna espanyola i que no es deixarien avassallar pel militarisme marxista, com li succeís a l'anarquisme rus en1921.[1] Encara que a altres regions es van formar consells per a altres activitats (producció i racionament, principalment), en cap altre lloc va haver-hi un consell fort i independent, dirigit pels anarquistes, que rebutgés tota autoritat política exterior.[2]
Malgrat el seu origenrevolucionari fou reconegut el6 d'octubre per decret del govern. Celebrà la seva primera assemblea oficial el15 d'octubre del mateix any, sent el seu màxim responsableJoaquín Ascaso, membre de laCNT i cosí deFrancisco Ascaso, si bé no fou definitivament legalitzat i regulat pel govern de la República fins al23 de desembre de1936, amb la condició que s'hi trobessin representats a l'administració del Consell els partits integrants delFront Popular. Per a aquest motiu a partir de gener de 1937 el caràcter revolucionari del Consell es veurà progressivament minvat per la pressió dels membres del partit governamental, que augmentà la presència i el nombre de membres. Per exemple, en el mes de gener les escoles de Primer ensenyament (que havien quedat sota el control de comissions anarcosindicalistes) van tornar a quedar sota control governamental.[3]
Ascaso va rebre el nomenament oficial de delegat governamental del Consell el19 de gener de1937. A mitjan febrer de1937 se celebra un congrés enCasp amb el propòsit de crear unaFederació de Col·lectivitats regional al que assistiren 500 delegats que representaven a 80.000 col·lectivistes de l'Aragóllibertari.
ElConsell d'Aragó, sota la presidència suprema deJoaquín Ascaso, havia ofès greument al govern català i al central. Ascaso, que era un anarquista fugit deSaragossa, constituïa una personalitat dinàmica, violenta i falta d'escrúpols. Moltes de les col·lectivitats havien resultat socialment un èxit, però la seva contribució a la guerra deixava molt a desitjar. El govern republicà ja havia intentat establir una actuació coordenada en aquest sentit, donades les necessitats de la indústria de guerra.[4] Encara que és difícil donar xifres completes de la gestió econòmica de la regió pels anarquistes, però la producció de carbó a les mines d'Utrillas, només va aconseguir la desena part de les xifres anteriors a la guerra.[5] Al començament de l'estiu de1937, després delsfets de maig de 1937, els carabiners van començar a confiscar camions d'aliments que efectuaven el servei entre les diferents col·lectivitats.[6]
La independència amb què havia actuat elConsell d'Aragó sempre va irritar a les autoritats republicanes i després d'haver recuperat el control aCatalunya, el govern republicà (igual que els sectors republicans, socialistes i comunistes) estava decidit a liquidar elConsell.[5] El 4 d'agost, el Ministre de Defensa Nacional,Indalecio Prieto, va cursar les seves ordres i l'11a Divisió delComandant Líster va ser enviadade maniobres aAragó, dissolent oficialment elConsell d'Aragó el 10 d'agost[7]Joaquín Ascaso i els membres anarquistes delConsell Regional de Defensa d'Aragó foren detinguts sota diverses acusacions (entre altres, contraban de joies). Uns altres 700 anarquistes foren arrestats arreu d'Aragó.[6]
Després de la dissolució del Consell i la detenció d'Ascaso, el Govern va nomenarJosé Ignacio Mantecón com a Governador General per a gestionar la regió.[7] Mantecón, antic membre delConsell d'Aragó i republicà d'esquerres, es convertia així en la nova autoritat suprema. Els camperols que havien aconseguit mantenir-se al marge de les col·lectivitats en van prendre moltes per assalt,portant-se i repartint-se tots els fruits i estris que hi tenien.[6] Les oficines del Comitè regional de laCNT van ser ocupades i els seus arxius i registres van ser confiscats per les autoritats republicanes. Altres unitats militars comunistes van ocupar diverses col·lectivitats de lavall de l'Ebre i l'Alt Aragó. La direcció general de laCNT va posar la màxima obstinació a evitar les execucions d'alguns anarquistes però va acceptar la dissolució del Consell d'Aragó com unfet consumat inevitable.[6]
A començaments de1937 aquesta era la composició del govern delConsell d'Aragó, que havia variat molt des dels seus orígens. L'entrada de representants d'IR,UGT iPCE era una mesura governamental per a tindre influència en les activitats del Consell i intentar tenir-ne control.
| Càrrec | Nom | ||
|---|---|---|---|
| President | Joaquín Ascaso Budría | CNT | |
| Conseller d'Ordre Públic | Adolfo Ballano | CNT | |
| Conseller d'Informació i Propaganda | Evaristo Viñuales | CNT | |
| Conseller d'Agricultura | Adolfo Arnal | CNT | |
| Conseller de Treball | Miguel Chueca Cuartero | CNT | |
| Conseller de Transports i Comunicacions | Luis Montoliú Salado | CNT | |
| Conseller d'Economia i Abastiments | Evelio Martínez | CNT | |
| Conseller de Justícia | José Ignacio Mantecón | IR | |
| Conseller d'Hisenda | Jesús Gracia | IR | |
| Conseller de Cultura | Manuel Latorre | UGT | |
| Conseller d'Obres Públiques | José Ruiz Borao | UGT | |
| Conseller de Sanitat i Assistència Social | José Duque | PCE | |
| Conseller d'Indústria i Comerç | Custodio Peñarrocha | PCE | |
| Secretari General | Benito Pavón |
.svg)
