Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Consell

Coord.:39° 40′ 09″ N, 2° 48′ 44″ E / 39.66908°N,2.81216°E /39.66908; 2.81216
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Consell (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaConsell
Imatge
Tipusmunicipi d'EspanyaModifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a WikidataMap
 39° 40′ 09″ N, 2° 48′ 44″ E / 39.66908°N,2.81216°E /39.66908; 2.81216
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorcaModifica el valor a Wikidata
CapitalConsellModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.399(2024)Modifica el valor a Wikidata (322,51hab./km²)
GentiliciConseller, consellera[1][2]
Idioma oficialcatalàModifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície13,64 km²Modifica el valor a Wikidata
Altitud154 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSant Bartomeu
Organització política
• AlcaldeModifica el valor a WikidataAndrés Isern PolModifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07330Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07016Modifica el valor a Wikidata

Lloc webajconsell.netModifica el valor a Wikidata

Facebook: ajuntamentdeconsellX: AjConsellInstagram: ajuntamentdeconsellModifica el valor a Wikidata

Consell és un municipi del Raiguer deMallorca. Limita allevant amb el terme deBinissalem, amigjorn amb el deSanta Eugènia, aponent amb el deSanta Maria del Camí i atramuntana amb el d'Alaró.

Etimologia

[modifica]

L’etimologia del topònim Consell prové del llatíconsĭlĭum, que significa reunió o assemblea. Aquest origen reflecteix l'ús administratiu i organitzatiu que es donava a aquest espai durant èpoques passades. Segons fonts etimològiques, el terme hauria evolucionat des d'una formamossàrab (amb la preservació de lač) fins a adaptar-se al català medieval i modern.[3]

Història

[modifica]

Les primeres etapes: del talaiòtic a la dominació islàmica

[modifica]

Els primers vestigis de presència humana a Consell es remunten alperíode talaiòtic III, amb jaciments arqueològics situats a llocs com Son Pontiró i Es Velar. En períodes posteriors, s'han trobat restespaleocristianes, com sarcòfags dels seglesiv iv a la possessió de Masnou.[4]

Durant ladominació islàmica (903-1229), el territori formava part del'juz de Qanarusha i era conegut amb els noms deConxel oCutxell. Aquesta etapa deixà un sistema avançat de captació i distribució d’aigua a Masnou. Les alqueries islàmiques es caracteritzaven per la seva organització agrícola i l'ús intensiu de l'aigua, fonamentant les bases per a l'estructura social i econòmica de la zona.[5]

La conquesta catalana i la repoblació feudal

[modifica]

Amb laconquesta catalana de 1229-1232, liderada perJaume I, el territori passà a mans cristianes i fou integrat alRegne de Mallorca. Segons elLlibre del Repartiment de Mallorca, l’alqueria de Consell fou concedida a Garsenda, vídua delvescomte de Bearn,Guillem de Montcada. Aquesta, juntament amb el seu fillGastó, donà una desena part de les terres al bisbe de Barcelona,Berenguer de Palou, que a la vegada les cedí enemfiteusi als nous pobladors procedents delPrincipat de Catalunya.[6] Així es configurà una estructura social feudal on els colons catalans van començar a poblar la contrada i a organitzar-se al voltant del nucli de l’alqueria.[5]

A partir de lesOrdinacions de Jaume II (1300), el territori passà a tenir una estructura administrativa més definida: Alaró rebé el títol devila, mentre que Consell es quedà com a lloc dependent. Això marcà el començament d'una llarga relació entre ambdós nuclis fins a la seva separació definitiva al segle xx.[5]

Desenvolupament religiós i primeres institucions

[modifica]

El 1580, sota la direcció del bisbeJoan Vic i Manrique, es va autoritzar la construcció d’un oratori dedicat a la Visitació de la Mare de Déu, origen de l'actual temple parroquial. Aquest oratori fou posteriorment elevat avicaria in capite el 1720, i finalment a parròquia independent el 1913.[6] L'establiment d’aquest centre religiós fou clau per al desenvolupament social i cultural de Consell, ja que la parròquia exercia una funció aglutinadora al voltant de la qual es van organitzar nombroses activitats comunitàries.[5]

Cap al municipi independent

[modifica]

Durant gran part de la seva història, Consell formava part del terme d'Alaró. No fou fins al segle xix que es plantejà seriosament la seva independència, coincidint amb les reformes delTrienni Liberal (1820-1823). Tot i que aquests primers intents no prosperaren, el projecte ressorgí amb força al segle xx gràcies a l’impuls d’Antoni Barceló García de Paredes, un dels grans promotors de la segregació. Finalment, el 1925, Consell es constituí com a municipi independent, marcant l'inici d’una nova etapa per al poble.[5][6]

Del creixement agrícola a la modernització

[modifica]

Durant el segle xix, Consell experimentà una època de prosperitat gràcies al cultiu de la vinya, que es consolidà com l’activitat econòmica principal. L'arribada de laplaga de la fil·loxera el 1891, però, alterà aquest escenari i obligà els pagesos a diversificar els cultius, amb una aposta significativa per l'ametller. Paral·lelament, es desenvolupà una indústria artesana, especialment la fabricació d’espardenyes.[5]

El segle xx va suposar un procés de transformació més profund. La introducció de l’electricitat el 1902 i del telèfon el 1929 posaren les bases per a la modernització del municipi. No obstant això, laGuerra Civil espanyola (1936-1939) i ladictadura franquista representaren un període de gran dificultat, amb repressió política i estancament econòmic.[5]

Amb l'arribada de la democràcia, Consell va començar a recuperar el dinamisme social i econòmic. A partir de la dècada de 1990, la seva proximitat a Palma el convertí en unmunicipi dormitori, amb un augment considerable de la població. Aquesta transformació comportà una major demanda de serveis públics, com escoles, centres sanitaris i instal·lacions esportives.[5]

Llocs d'interès

[modifica]
Vegeu també:Llista de monuments de Consell

Patrimoni arqueològic

[modifica]
  • Sarcòfags paleocristians de Masnou: Datats entre els seglesiv iv, aquests sarcòfags són una de les troballes més destacades del municipi. Un es pot contemplar actualment a l'ajuntament de Consell.[4]
  • Sistema hidràulic islàmic de Masnou: Aquest conjunt, que inclou un pou, unqanat, una síquia medieval i unsafareig, és el jaciment més rellevant de l'època islàmica a Consell.[4]

Altres jaciments catalogats inclouen restes talaiòtiques i ceràmiques disperses, especialment a les possessions deSon Pontiró,Son Braó iEs Velar.[7]

Patrimoni arquitectònic urbà

[modifica]
Plaça i església de Consell
  • Església de Nostra Senyora de la Visitació: És l'edifici més emblemàtic de Consell. Situada a la Plaça Major, és representativa d'una tendència artística de transició coneguda amb el nom de premodernisme i que es caracteritza per introduir dins un edifici, estructuralment historicista, tot un seguit d'elements propis dels repertorismodernistes. Presentaplanta basilical, d'una sola nau, amb vuit capelles laterals, quatre a cada costat, té untranssepte inscrit i unabsis semicircular. Es va construir en dues fases (1906-1909 i 1909-1921) seguint els plànols dePere d’Alcàntara Penya. Aquest temple substituí les dues esglésies anteriors, una gòtica (1580) i una barroca (1792).[4]
  • Cases senyorials i tradicionals: El nucli antic conserva edificis històrics com Can Ribes, Son Fillol, Can Fred, i Can Jaume de Sóller, molts dels quals presenten portals amb llindes conopials de pedra viva.[7]
  • Casa de la Vila: És un edifici funcionalista, que també empra solucions de l'arquitectura tradicional. El1932, l'arquitecteGuillem Forteza Piña el projecta com a escola graduada. Es tracta d'una construcció de tres plantes amb la coberta de doble vessant i amb la façana recoberta de peces irregulars de pedra viva.[7]

Patrimoni rural

[modifica]
  • Possessió de Masnou: Documentada des del 1321, aquesta possessió és un punt clau per la seva importància històrica i arqueològica.[4]
  • Possessió de Son Pontiró: Amb restes datades des del segle xvii.[4]
  • Possessió de Son Fillol: Una de les possessions més antigues, amb una història que es remunta al 1453, data inscrita sobre el seu portal.[4]
  • Pont Trencat: Una antiga estructura documentada al segle xvi, situada al camí del Raiguer, que podria coincidir amb un tram del camí romà dePalma aPol·lència.[8]
  • Molins i aljubs: Són comuns els molins, com el molí des Vinyet, així com diversos aljubs com el de Son Pontiró, construït per donar servei als ramats durant la transhumància.[7]

Persones il·lustres

[modifica]

Festes

[modifica]

Des de l'any1720, la vila de Consell celebra la festivitat del patró,Sant Bartomeu, el24 d'agost. Dins els actes de les Festes de Sant Bartomeu de Consell, hi destaquen el multitudinari sopar a la fresca i música, a més del Certamen de Teatre Amateur de Consell, celebrat des de 1988. D'altra banda, la parròquia té una altra patrona: laNostra Senyora de la Visitació.[9]

Consell, també celebra la festa de Sant Antoni el17 de gener. Aquesta festa és típica a altres pobles de les Illes, comsa Pobla,Manacor oArtà on fan la gran nit de revetlla de Sant Antoni dia 16. A Consell, però, el dia gran és el dia 17 on es fan les tradicionals beneïdes i després el Carnaval de Sant Antoni, amb carrosses i comparses.[9]

Fira i mercat

[modifica]

La fira de Consell se celebra el primer diumenge després de Sant Lluc (18 d'octubre). També es duu a terme una fira nocturna durant de les festes de Sant Bartomeu.[9]

El mercat es celebra cada dijous a la Plaça Major, al matí. També, cada diumenge, es pot trobar al polígon industrial del municipi el Mercat dels Encants, on es posen a la venda objectes de segona mà.[9]

Esports

[modifica]

El primer club de futbol de Consell, l'Industrial, es fundà l’any 1918, format pels treballadors de la indústria espardenyera local. L'any 1933, el club canvià de nom aClub Esportiu Consell (CE Consell), denominació que ha mantingut fins avui.

D'ençà de2006, la vila compta amb un equip de bàsquet, el CB Consell. Juga de titular al pavelló municipal Cati Pol, situat a ponent de la vila, prop del camp de futbol. Vesteixen de color blanc.[10]

Referències

[modifica]
  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Conseller». A:Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962.ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. Coromines, Joan. «Consell». A:Onomasticon Cataloniae. vol. III. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 426.ISBN 84-7256-331-6. 
  4. 4,04,14,24,34,44,54,6Gabinet d'anàlisi ambiental i territorial.Catàleg de protecció del patrimoni històric (PDF). 2, octubre 2012 [Consulta: 18 desembre 2024]. 
  5. 5,05,15,25,35,45,55,65,7Campins i Llebrers, Bernat «Història i població» (en català). El Mirall, 182, 2007 [Consulta: 18 desembre 2024].
  6. 6,06,16,2«Consell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2024].
  7. 7,07,17,27,3Campins i Llebrers, Bernat «Patrimoni arqueològic i arquitectònic» (en català). El Mirall, 182, 2007 [Consulta: 18 desembre 2024].
  8. Rodas, G. «El Pont Trencat se convertirá en área recreativa». Diario de Mallorca, 26-08-2005.
  9. 9,09,19,29,3«Festes i fires a Consell». Ajuntament de Consell. [Consulta: 18 desembre 2024].
  10. «Pàgina oficial del club». [Consulta: 8 maig 2019].

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Consell
  • Vegeu aquesta plantilla
Palma
Mapa de Mallorca
Serra de
Tramuntana
El Raiguer
Pla de
Mallorca
Migjorn
Llevant
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consell&oldid=34803528»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp