Conquesta carolíngia d'Hispània | |||
|---|---|---|---|
  Conquesta de Girona Conquesta de Girona (PI 750) | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 785 | ||
| Coordenades | 41° 59′ 00″ N, 2° 49′ 00″ E / 41.98333°N,2.81667°E /41.98333; 2.81667 | ||
| Lloc | Girona | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Decisiva victòriacarolíngia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
Laconquesta de Girona de 785 fou un episodi de laconquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots delRegne Franc pogueren recuperar els antics territoris delRegne visigòtic de Toledo al sud delsPirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans. Aquest territori posteriorment es convertí en elcomtat de Girona i, amb el temps, passà a formar part delPrincipat de Catalunya.
L'any711 s'inicià lainvasió musulmana d'Hispània. Davant la descomposició absoluta del podervisigot, l'expansió musulmana fou molt ràpida i ben aviat va atènyer Girona, possiblement vers el 715. Sembla que la ciutat fou ocupada sense cap resistència i no patí, doncs, cap mena de destrucció. Les elits locals capitularen i el nou poder musulmà imposà un tribut personal i territorial. Els musulmans iniciaren la construcció d'unamesquita ben aviat i expropiaren tots els béns de l'Església i de lanoblesa visigòtica.
La conquesta franca dels territoris que ara ésCatalunya va començar el 759 alvaliat d'Arbuna (laSeptimània)[1] amb la conquesta d'Arbuna (setge d'Arbuna) després d'un setge de set anys.[2] Anys més tard, els governants iemenites d'Ath-Thaghr al-Alà, enfrontats alsiriàAbd-ar-Rahman I, l'emiromeia deQúrtuba, es van revoltar i van aliar-se ambCarlemany qui va acceptar l'oferta dels representants musulmans deGirona,Barcelona iOsca, que en laDieta de Paderborn van oferir els seus territoris a canvi de suport militar. La revolta fou desmantellada, i la fallida campanya contraSaragossa (setge de Saragossa) va acabar amb la mort deSulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí a mans del seu antic aliatHussayn ibn Yahya al-Ansarí[3] i la derrota dels francs a labatalla de Roncesvalls.
El785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans lliuraren la ciutat deDjarunda, que estava governada pelvalí deMadinat Barshiluna,Matruh ibn Sulayman,[4] a les tropes deCarlemany, que no va intervenir en la campanya.[5]
La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de laSeptimània en pro delsfrancs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. Segons l'Alterum Rivipullense, hi hagué intervenció divina en suport dels cristians.[6]
| « | Et apparuit crux ignea in aere supra locum ubi nunc est altare beatae virginis. Et propter hoc mutavit eadem, quae nunc erat in ecclesia Santi Felicis, in loco ubi nunc est | » |
| — Alterum Rivipullense | ||
Carlemany creà elcomtat de Girona;Ramon d'Abadal va veure la Conquesta de Girona com l'inici del procés que duu cap al naixement de laCatalunya posterior, la qual cosa palesa encara més la importància que Girona havia obtingut al llarg del temps.
La presa de Girona no evità diversesràtziescordoveses al territori perdut, entre elles la del793 dirigida perAbd-al-Màlik, en la que s'assetjàGirona iNarbona, vencent aGuillem I de Tolosa a labatalla d'Orbieu,[7] retirant-se a continuació a laCerdanya.
Les noves institucionsfeudals tant delBisbat de Girona com delComtat de Girona, tot i ser encapçalades per capitosts nomenats pelrei de França, estaran majoritàriament dominades per personatges de l'antiga aristocràcia visigoda, que mantindran les lleis i usos gots (Liber Iudiciorum), pel que el procés de feudalització no arribarà als nivells assolits al nucli del Regne Franc comNèustria oAustràsia. Barcelona trigarà setze anys a ser subjugada per les tropes francogodes, vassalls del rei dels francs.
