Tres dies consecutius de la conjunció entre laLluna iVenus.
Dosastres estan ambconjunció quan observats des d'un tercer (generalment laTerra) es troben en la mateixalongitud celeste. Com que lalatitud celeste pot ser diferent, els astres s'aproximen molt en el cel, encara que no coincideixen, passant un per damunt de l'altre.
LaLluna es troba en conjunció amb elSol quan passa entre ell i la Terra, és a dir, en laLluna nova. Si les latituds no són gaire diferents, és a dir, si la Lluna està prop delsnodes de la seuaòrbita, hi haurà uneclipsi de sol.
Elsplanetes interiors (Mercuri iVenus es troben enconjunció inferior quan passen entre el Sol i la Terra, llavors el planeta es troba a la mínima distància de la Terra i presenta el seu major diàmetre i la seua cara no il·luminada.
Si els planetes no tenen una latitud gaire gran (estan prop de l'eclíptica o prop del node de la seua òrbita) llavors pot haver-hi untrànsit d'aquests planetes pel disc solar. Els planetes interiors estan enconjunció superior quan és el Sol el que està situat entre ells i el planeta Terra.Estan llavors a la màxima distància de la Terra i presenten el seu diàmetre més petit i la seua cara totalment il·luminada. Són difícils d'observar perquè en trobar-se prop del Solixen i esponen amb ell.
Elsplanetes exteriors a l'òrbita de la Terra (la resta) només poden trobar-se enconjunció superior, que es denomina simplementconjunció, perquè el planeta no pot passar entre el Sol i la Terra.
Quan la conjunció es dona entre els dos planetes més grans delSistema solar (Júpiter iSaturn), s'anomenagran conjunció, fenomen que té lloc cada 20 anys de mitjana. És una de les conjuncions més espectaculars i pot ser observable aull nu.
Gran conjunció del 2020, fotografiada dos dies abans del punt d'apropament màxim.
Una de les conjuncions recents més significatives es va produir el5 de maig del 2000, quan els planetesMercuri,Venus, laTerra,Mart,Júpiter iSaturn van estar pràcticament alineats amb elSol. A més, laLluna també es trobava quasi alineada entre la Terra i el Sol.[1]
No ha de confondre's amboposició, que és quan la Terra passa entre el Sol i el planeta exterior.
Com es veu des d'un planeta que éssuperior, si uninferior es troba al costat oposat del Sol, està enconjunció superior amb el Sol. Unaconjunció inferior es produeix quan els dos planetes es troben en unalínia al mateix costat delSol. En una conjunció inferior, el planeta superior està "enoposició" al Sol vist des del planeta inferior.
Els termes "conjunció inferior" i "conjunció superior" s'utilitzen en particular per als planetesMercuri iVenus, que sónplanetes inferiors com es veu des de la Terra. Tanmateix, aquesta definició es pot aplicar a qualsevol parell de planetes, tal com es veu des del més allunyat del Sol.
Es diu simplement que un planeta (oasteroide ocometa) està en conjunció, quan està en conjunció amb elSol, vist des de la Terra. LaLluna està en conjunció amb el Sol aLluna Nova.
