De dalt a baix: dues persones amb una relació amorosa i sense conflicte, dues persones sense conflicte, dues persones amb un conflicte i dues persones en conflicte violent o guerra
Unconflicte és una situació de desacord o noconcordança entre dues o mésidees,actituds ocomportaments, d'una persona (conflicte intern) o de diferents persones o grups.[1] També es pot definir com al conjunt de dues o més situacions hipotètiques que aparentment són incompatibles entre elles.[cal citació]
Des de lapsicologia, algunes persones opinen que, quan esdevé enfrontament, pot provocar unadiscussió verbal o en el grau extrem unaguerra ("conflicte armat"), mentre que si no aflora provoca inestabilitatpsíquica en el subjecte, que necessita recobrar l'ordre o lapau. En una situació conflictiva disfuncional les emocions són altes, el nivell d'estrès és elevat i es poden arribar a produir una sèrie de conseqüències negatives, si no es gestiona bé i no s'utilitza com a font d'aprenentatge.[3]
Segons els agents i els motius, es poden establir diversos tipus de conflicte:
Conflicte intern: Si es tracta d'un conflicte intern o personal, la discrepància es produeix entre el que vol o creu l'individu i la seva consciència, el seu deure o les expectatives alienes.
Conflicte relacional: Si el conflicte és relacional, afecta dues persones que mantenen una amistat o una convivència i es focalitza en la contraposició depersonalitats o maneres de fer. No té perquè ser problemàtic si es viu ambamabilitat.
Conflicte social: Elconflicte social té a veure amb la no-acomodació d'un individu o grup a les normes acceptades però no un desig de canvi d'estructura social. El conflicte social s'ha mirat des de l'estructura de la societat i el conflicte estructural com un conflicte sustentat en lesrelacions socials més àmplies.[4]
Els motius del conflicte poden ser ideològics, desentiments, decreences, autoritaris o d'altres.
Per poder analitzar correctament un conflicte, cal identificar les parts (individus o col·lectius); identificar les causes que són motiu de la relació conflictiva i quins són els interessos contraposats, és a dir, definir un camp de tensions de cadascun dels membres implicats.
Una antiga manera d'aplicar justícia en un conflicte era elduel
Davant un conflicte la persona pot adoptar diferentsactituds que porten o no a la seva resolució:
Evitació o negació: No acceptar l'existència d'una situació conflictiva. No esverbalitza ni s'aborda explícitament.
Submissió per tal d'evitar la tensió: Pot sera la força o per falta defe i autoconfiança, si una de les parts veu poques possibilitats d'èxit.
Confrontació,competició olluita: Cerca dels propisobjectius. Relacionada amb la rivalitat, situacions de guany/pèrdua i ús de poder.
Assertivitat i negociació: Lanegociacióassertiva cerca unconsens o una entesa entre les parts. Segons com es faci, tothom guanya (situació guany/guany) o tothom guanya i perd quelcom en algun punt negociat com a «punt mitjà».
Un conflicte sol acabar quan s'ha arribat a un acord, aquest pot ser de tres tipus:
Acord de submissió i dominació: lasubmissió idominació donaran lloc a posteriors conflictes.
Acord de compromís: En uncompromís totes les parts fan concessions. És una solució a mitjà termini o que no cerca la plena satisfacció de les parts. Està relacionat amb anegociació.
Acord de col·laboració: En unacol·laboració, cadascuna de les parts reconeix i accepta els interessos de l'altre. Hi hadiàleg. L'acord significa un benefici mutu.
Per mitjà de l'art o lacultura popular, per exemple, es poden veure conflictes des de l'exterior, cosa que permet lareflexió i lanormalització d'una manera més raonada i menys emocional, ja que no són situacions que afecten l'expectador o participant directament. Poden tractar-se de conflictesficticis oreals, com per exemple a una revista del cor o un programa de televisió.
Elteatre social és un gènere de lesarts escèniques que utilitza tècniquesteatrals per a lavisibilització, reflexió i resolució de conflictes socials. En aquest, els participants observen i actúen segons diferensrols i situacions. També es fa servir per a ajudar a buscar solucions en conflictes interpersonals i amb col·lectius enrisc d'exclusió.
Altres tècniques per a observar un conflicte poden ser les lligades a lameditació.
Pastor, X. «Acord i Consens. La mediació comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes a Catalunya». A: AA.VV..Materials del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya. Barcelona: CEFJE-Generalitat de Catalunya, 2009.
Pastor, X."Els principals conflictes públics del govern d'esquerres i catalanista presidit per Pasqual Maragall, 2003-2006", 2009, tesina-Facultat de Comunicació, Universitat Ramon Llull, Barcelona.
