A la mort del papaPius XII el9 d'octubre de1958, hi havia un total de cinquanta-cinc cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex. Tanmateix dos d'ells, elnord-americàEdward Aloysius Mooney, cardenal del títol deS. Susanna, arquebisbe deDetroit,Michigan, i l'italiàCelso Costantini, cardenal del títol deS. Lorenzo in Damaso i abans del títol deSs. Nereo ed Achilleo, canceller de la Santa Església Romana, moriren durant el període desede vacante.
Els cinquanta-tres electors restants foren convocats al conclave que s'esdevingué aRoma del 25 al 28 d'aquell mes d'octubre. Dos d'ells, però, no hi pogueren assistir: l'hongarèsJózsef Mindszenty, cardenal del títol deS. Stefano al Monte Celio, arquebisbe d'Esztergom, que vivia com a asilat polític a l'ambaixada delsEstats Units d'Amèrica aBudapest, i eliugoslauAlojzije Stepinac, cardenal prevere sense títol, arquebisbe deZagreb, que havia estat condemnat a setze anys de presó i que aleshores estava en règim d'arrest domiciliari. A tots dos els fou prohibida la sortida dels països respectius.
El difunt papaPius XII, que sempre s'havia distingit per la gasiveria a l'hora de delegar els seus poders (al llarg dels seus dinou anys de pontificat només havia convocat dosconsistoris per a crear nous cardenals i mai no havia tingut un secretari d'estat), no havia nomenat cardenal camarlenc de la Santa Església Romana, càrrec dotat d'una amplíssima potestat durant lasede vacante que el mateix papa havia confirmat (Constitució apostòlicaVacantis Apostolicae Sedis de8 de desembre de1945, II,passim). Els cardenals reunits, doncs, s'hagueren d'afanyar a elegir-ne un d'entre ells, que fouBenedetto Aloisi Masella, cardenal-bisbe de Palestrina i arxipreste de laBasílica de Sant Joan del Laterà.
Entre els assistents hi havia elbarceloníEnric Pla i Deniel, cardenal del títol deS. Pietro in Montorio, arquebisbe deToledo.[1]
A la dotzena votació, el quart dia de conclave, fou elegit papa l'italiàAngelo Giuseppe Roncalli, cardenal del títol deS. Prisca, patriarca deVenècia, el qual adoptà el nom deJoan XXIII.[2]
Aquesta llista dels cardenals convocats està ordenada per continents; dintre de cada continent per data delconsistori en el qual foren creats cardenals, i dintre de cada consistori, per ordre de prelació. De cada cardenal s'indica el bisbat suburbicari, el títol o la diaconia, a més dels càrrecs que ocupava (vigents, emèrits i/o anteriors) en el moment de la convocatòria del conclave.
- Santiago Luis Copello, cardenal del títol deS. Lorenzo in Damaso, abans cardenal del títol deS. Girolamo degli Schiavoni (1935), canceller de la Santa Església Romana, abans bisbe titular d'Aulona i auxiliar deLa Plata, auxiliar deBuenos Aires i arquebisbe d'aquesta arxidiòcesi, susccessivament (Argentina).
- James Charles McGuigan, cardenal del títol deS. Maria del Popolo (1946), arquebisbe deToronto),Ontario, abans bisbe deRegina,Saskatchewan (Canadà).
- Carlos Carmelo de Vasconcellos Motta, cardenal del títol deS. Pancrazio (1946), arquebisbe deSão Paulo, abans bisbe titular d'Algiza i auxiliar deDiamantina, arquebisbe de São Luis do Maranhão i administrador apostòlic de Pinheiros i d'Aparecida (Brasil).
- Francis Joseph Spellman, cardenal del títol deSs. Giovanni e Paolo (1946), arquebisbe deNova York, abans bisbe titular de Sila i auxiliar deBoston,Massachusetts, membre del consell de presidència delConcili Vaticà I (Estats Units).
- José María Caro Rodríguez, cardenal del títolpro illa vice deS. Maria della Scala (1946), arquebisbe deSantiago de Xile, abans bisbe de Milasa i arquebisbe deLa Serena, successivament (Xile).
- Jaime de Barros Cámara, cardenal del títol deSs. Bonifacio ed Alessio (1946), arquebisbe deRio de Janeiro, abans bisbe de Mossoró,Rio Grande do Norte, i arquebisbe deBelém,Pará (Brasil).
- Manuel Arteaga y Betancourt, cardenal del títol deS. Lorenzo in Lucina (1946), arquebisbe del'Havana (Cuba).
- Antonio Caggiano, cardenal del títol de S. Lorenzo in Panisperna (1946), bisbe deRosario (Argentina).
- Augusto Álvaro da Silva, cardenal del títolpro illa vice deS. Angelo in Pescheria (1953), arquebisbe deSalvador de Bahia, abans bisbe de Floresta,Pernambuco i de Barra do Rio Grande,Estat de Bahia (Brasil).
- Carlos Maria de la Torre y Nieto, cardenal del títolpro illa vice deS. Maria in Aquiro (1953), arquebisbe deQuito, abans bisbe de Loja i deGuayaquil (Equador).
- James Francis McIntyre, cardenal del títol deS. Anastasia (1953), arquebisbe deLos Angeles,Califòrnia, abans bisbe titular de Cirene i auxiliar de Nova York i arquebisbe titular de Palto i coadjutor d'aquesta darrera arxidiòcesi, successivament (Estats Units).
- Paul-Émile Léger,P.S.S., cardenal del títol deS. Maria degli Angeli (1953), arquebisbe deMont-real,Quebec (Canadà).
- Crisanto Luque Sánchez, cardenal del títolpro illa vice deSs. Cosma e Damiano (1953), arquebisbe deBogotà, abans bisbe titular de Croe i auxiliar de Tunja i bisbesede plena d'aquesta darrera diòcesi (Colòmbia).
- Ignace-Gabriel I Tappouni, cardenal del títol deSs. XII Apostoli (1935), patriarca d'Antioquia dels Sirians, abans bisbe titular de Danaba i vicari patriarcal de Mardin, bisbe titular de Batne i vicari patriarcal d'Aleppo i patriarca d'aquesta darrere seu, successivament; membre del consell de presidència delConcili Vaticà II (Síria).
- Thomas Tien Ken-sin,S.V.D., cardenal del títol deS. Maria in Via (1946), arquebisbe dePequín, abans bisbe titular de Ruspe i vicari apostòlic de Yangku (Xina).
- Valerian Gracias, cardenal del títolpro illa vice deS. Maria in Via Lata (1953), arquebisbe deBombai, abans arquebisbe titular d'Enneso i auxiliar d'aquella arxidiòcesi (Índia).
- Jozef-Ernest van Roey, cardenal del títol deS. Maria in Aracoeli (1927), protoprevere, arquebisbe deMalines (Bèlgica).
- Manuel Gonçalves Cerejeira, cardenal del títol deSs. Marcellino e Pietro (1929), protoprevere, patriarca de Lisboa, abans bisbe titular de Mitilene i auxiliar de Lisboa (Portugal).
- Achille Liénard, cardenal del títol deS. Sisto (1930), bisbe deLilla i prelatnillius de laMission de France (França).
- Federico Tedeschini, cardenal-bisbe deFrascati, abans cardenal del títol deS. Maria della Vittoria, abans cardenalin pectore (1933), datari papal, abans arquebisbe titular deNaupacte, nunci aEspanya i arxipreste de laBasílica de Sant Pere del Vaticà, successivament (Itàlia).
- Pietro Fumasoni Biondi, cardenal del títol deS. Croce in Gerusalemme (1933), prefecte emèrit de la Congregació dePropaganda Fide, abans arquebisbe titular de Doclea i delegat apostòlic a les Índies Orientals, alJapó i alsEstats Units d'Amèrica, successivament (Itàlia).
- Maurilio Fossati,O.Ss.C.G.N., cardenal del títol deS. Marcello (1933), arquebisbe deTorí, abans bisbe deNuoro, administrador apostòlic d'Ogliastra i arquebisbe deSàsser, successivament (Itàlia).
- Elia Dalla Costa, cardenal del títol deS. Marco (1933), arquebisbe deFlorència, abans bisbe dePàdua (Itàlia).
- Nicola Canali, cardenal-diaca deS. Nicola in Carcere Tulliano (1935), protodiaca,penitenciari major i cardenal protector de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem (Itàlia).
- Eugène Tisserant, cardenal-bisbe d'Ostia i de Porto-Santa Rufina, abans cardenal del títol deS. Maria sopra Minerva, abans cardenal-diaca deSs. Vito, Modesto e Crescenzia (1936), degà delCol·legi Cardenalici, arxiver de la Santa Romana Església, abans arquebisbe titular d'Iconio (França.
- Giuseppe Pizzardo, bisbe d'Albano
- Pierre-Marie Gerlier, cardenal del títol deSsma. Trinità al Monte Pincio (1937), arquebisbe deLió, abans bisbe deTarbes iLorda (França).
- Clemente Micara, cardenal-bisbe de Velletri-Segni, abans cardenal del títol deS. Maria sopra Minerva (1946), vicedegà del Col·legi Cardenalici, vicari general de la diòcesi deRoma, abans arquebisbe titular d'Apamea di Siria i nunci aTxecoslovàquia) i aBèlgica, successivament (Itàlia).
- Benedetto Aloisi Masella, cardena-bisbe de Palestrina, abans del títol deS. Maria in Vallicella (1946), arxipreste de laBasílica de Sant Joan del Laterà,camarlenc, abans arquebisbe titular de Cesarea di Mauritania i nunci alBrasil (Itàlia).
- Gregoire-Pierre XV Agagianian, cardenal del títol deS. Bartolomeo all'Isola (1946), prefecte de la Congregació dePropaganda Fide, abans bisbe titular de Comana di Armenia i patriarca de Cilícia (Armènia,Unió Soviètica).
- Clément-Émile Roques, cardenal del títol deS. Balbina (1946), arquebisbe deRennes, abans bisbe deMontauban i arquebisbe d'Ais de Provença, successivament (França).
- Enric Pla i Deniel, cardenal del títol deS. Pietro in Montorio (1946), arquebisbe deToledo, abans bisbe d'Àvila i deSalamanca, successivament (Espanya).
- József Mindszenty, cardenal del títol deS. Stefano al Monte Celio, arquebisbe d'Esztergom, abansbisbe de Veszprém. No pogué assistir al conclave perquè li fou impedida la sortida del seu paísHongria).
- Joseph Frings, cardenal del títol deS. Giovanni a Porta Latina (1946), arquebisbe deColònia (Alemanya).
- Ernesto Ruffini, cardenal del títol deS. Sabina (1946), arquebisbe dePalerm i administrador apostòlic dePiana degli Albanesi (Itàlia)
- Marcello Mimmi, cardenal-bisbe de Sabina-Poggio Mirteto, abans cardenal del títol deS. Callisto (1953), secretari de la Congregació Consistorial, abans bisbe de Crema i arquebisbe deNàpols, successivament (Itàlia).
- Gaetano Cicognani, cardenal del títol deS. Cecilia (1953), prefecte de la Congregació de Ritus i pro-prefecte del Tribunal de la Signatura Apostòlica, abans bisbe titular d'Ancira i nunci aBolívia,Perú,Àustria iEspanya, successivament (Itàlia).
- Angelo Giuseppe Roncalli, cardenal del títol deS. Prisca (1953), patriarca deVenècia, abans arquebisbe titular d'Areopoli i delegat apostòlic aBulgària, arquebisbe titular de Messsembria i vicari apostòlic aTurquia, delegat apostòlic aGrècia i nunci aFrança, successivament. Va ser elegit papa amb el nom deJoan XXIII (Itàlia).
- Valerio Valeri, cardenal del títol deS. Silvestro in Capite (1953), prefecte de la Congregació dels Religiosos, abans arquebisbe titular d'Èfes i delegat apostòlic aEgipte iAràbia, nunci aRomania i aFrança, successivament (Itàlia).
- Pietro Ciriaci, cardenal del títol deS. Prassede (1953), prefecte de la Congregació del Concili, abans arquebisbe titular de Tarso i nunci aTxecoslovàquia i aPortugal, successivament (Itàlia).
- Maurice Feltin, cardenal del títol deS. Maria della Pace (1953), arquebisbe deParís, abans bisbe deTroyes, arquebisbe deSens i arquebisbe deBordeus, successivament (França).
- Georges-François Xavier-Marie Grente, cardenal del títol deS. Bernardo alle Terme (1953), arquebisbe-bisbe deLe Mans (França).
- Giuseppe Siri, cardenal del títol deS. Maria della Vittoria (1953, arquebisbe deGènova, abans bisbe titular de Liviade i auxiliar d'aquella arxidiòcesi (Itàlia).
- John Francis D'Alton, cardenal del títolpro illa vice deS. Agata dei Goti (1953), arquebisbe d'Armagh, abans bisbe titular de Binda i coadjutor de Meath i bisbesede plena d'aquesta darrera diòcesi, successivament (Irlanda).
- Giacomo Lercaro, cardenal del títol deS. Maria in Traspontina (1953), arquebisbe deBolonya[3][4]
, abans arquebisbe deRavenna (Itàlia).
- Benjamín de Arriba y Castro, cardenal del títol deS. Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio (1953), arquebisbe deTarragona, abans bisbe deMondoñedo i d'Oviedo, sucessivament (Espanya).
- Fernando Quiroga y Palacios, cardenal del títol deS. Agostino (1953), arquebisbe deSant Jaume de Galícia, abans bisbe deMondoñedo (Espanya).
- Joseph Wenderl, cardenal del títol deS. Maria Nuova (1953), arquebisbe deMúnic iFreising, abans bisbe titular de Lebesso i coadjutor d'Espira i bisbesede plena d'aquesta darrera diòcesi, sucessivament (Alemanya.
- Stefan Wyszyński, cardenal del títol deS. Maria in Trastevere (1953), arquebisbe deVarsòvia, abans bisbe deLublin i arquebisbe deGniezno, successivament (Polònia).
- Alojzije Stepinac, cardenal prevere sense títol atorgat (1953), arquebisbe deZagreb, arquebisbe titular de Nicopsi i auxiliar d'aquella arxidiòcesi. No pogué assistir al conclave perquè li fou impedida la sortida del país (República Federal Socialista de Iugoslàvia).
- Alfredo Ottaviani, cardenal-diaca deS. Maria in Dominica (1953), pro-secretari de la Congregació delSant Ofici, abans substitut de la secretaria d'estat (Itàlia).
- Norman Thomas Gilroy, cardenal del títol deS. Quattro Coronati (1946), arquebisbe deSydney, abans bisbe de Port Augusta, arquebisbe titular de Cipsela i coadjutor de Sydney, successivament (Austràlia).
- ↑Lentz, Harris M.Popes and Cardinals of the 20th Century: A Biographical Dictionary (en castellà). McFarland & Company, 2002, p. 147.ISBN McFarland & Company.
- ↑Coppa, Frank J.Politics and the Papacy in the Modern World (en anglès). Frank J. Coppa, 2008, p. 161.ISBN 0313080488.
- ↑Santolaria, José-Apeles.Historias de los Papas (en castellà). Barcelona: Plaza & Janés Editores, 1999, p. 224.ISBN 978-84-015-4049-3 [Consulta: 18 gener 2011].
- ↑Madrid-Malo, Mario.Tú eres Pedro: el papado en la historia (en castellà). Bogotá: Editorial San Pablo, 2005.ISBN 978-95-869-2727-7 [Consulta: 19 gener 2011].
Cardenals convocats al conclave que va elegir el papaJoan XXIII| D'Àfrica | 1 cardenal |
|---|
| D'Amèrica | 13 cardenals |
|---|
| D'Àsia | 3 cardenals |
|---|
| D'Europa | 35 cardenals |
|---|
| D'Oceania | 1 cardenal |
|---|
| Total | 53 cardenals |
|---|
Dels quals
- 6 erencardenals-bisbes (Europa 6)
- 45 erencardenals-preveres ode títol (Àfrica 1; Amèrica 13; Àsia 3; Europa 27; Oceania 1)
- 2 erencardenals-diaques (Europa 2)
- Zizola, Giancarlo.Il conclave. Storia e segreti. (en itàlià). Milano: Rizzoli/Newton Compton, 2005, 3a ed. p. 217-221.ISBN 9788854103931.
|
|---|
| Pre-1059 | | |
|---|
| segle XI | |
|---|
| segle XII | |
|---|
| segle XIII | |
|---|
| segle XIV | |
|---|
| segle XV | |
|---|
| segle XVI | |
|---|
| segle XVII | |
|---|
| segle XVIII | |
|---|
| segle XIX | |
|---|
| segle XX | |
|---|
| segle XXI | |
|---|
|
