ElConclave de maig de 1555, per a l'elecció del papa Pau IV va tenir lloc del 15 al 23 de maig de 1555.[1][2]
L'1 de maig de 1555, després d'amb prou feines vint-i-un dies de pontificat, moria a Roma el papaMarcelo II. El 15 de maig següent, els cinquanta-sis cardenals membres delCol·legi Cardenalici es van reunir novament en conclave per triar al successor. El cardenal Caraffa, de gairebé 80 anys, va ser triat Summe Pontífex, escollint el nom de Pau.
El conclave es va iniciar el 15 de maig sota una atmosfera turbulenta, perquè corrien rumors que els exèrcits francesos i el de la Toscana (aliat amb el Sacre Imperi Romanogermànic) marxarien sobre Roma per forçar als cardenals a una elecció d'acord amb els interessos del rei de França o de l'Emperador. Aquests rumors no es van confirmar i els cardenals van poder organitzar-se per si sols per a l'elecció.
La primera votació va mostrar que el candidat oficial de l'emperador, Giovanni Girolamo Morone, no tindria suficient suport, fins i tot en el seu propi partit i, per tant, la seva elecció era improbable. Els cardenals del partit francès van provar ser més disciplinats i obedients, votant en el cardenal d'Este. La majoria ho va fer sense entusiasme, no obstant això, perquè en general, i no sense raó, consideraven que no estava predisposat per exercir la més alta funció a l'Església. La seva candidatura finalment va ser enterrada amb l'oposició de Alexandre Farnese.
Després del rebuig d'altres candidatures subsegüents, cap cardenal va rebre la necessària majoria de dos terços. A continuació, Guido Ascano Sforza, camarlenc, va proposar la candidatura del degà del col·legi cardenalici, de 79 anys, Gian Pietro Caraffa, i va aconseguir convèncer els altres partits. Caraffa va ser, per tant, recolzat pels partits "francès" i "italià", la majoria exigida, no obstant això, encara faltaven 3 vots. El Cardenal Toledo era contrari a la candidatura del degà i va manifestar que Caraffa no tenia el beneplàcit de l'emperador Carles V. No obstant això, diversos cardenals "de l'emperador" es van insubordinar. El 23 de maig, Caraffa va ser triat per aclamació i va prendre el nom de Pau IV.
L'elecció va ser una completa sorpresa per la llavors "opinió pública". Caraffa com inquisidor s'havia guanyat moltes enemistats. En els anys següents va provar que era temut, no sense raó, i les acusacions de heretgia no es van estalviar a ningú, ni tan sols als cardenals.
Els cardenals que van participar en el conclave de maig de 1555 van ser:[3]
| Pre-1059 |  | |
|---|---|---|
| segle XI | ||
| segle XII | ||
| segle XIII | ||
| segle XIV | ||
| segle XV | ||
| segle XVI | ||
| segle XVII | ||
| segle XVIII | ||
| segle XIX | ||
| segle XX | ||
| segle XXI | ||
