 | Aquest article tracta sobre la jurisdicció aquitana. Vegeu-ne altres significats a «Comtat de la Mark». |
| Tipus | article de llista de Wikimedia | ||
|---|---|---|---|
| Lloc | |||
Elcomtat de La Marca -la Marcha(occità),la Marche(francès) - fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, alLlemosí, que forma la regió històrica occitana de laMarca llemosina. Va estar dividida en dos parts, l'Alta Marca, amb capital aCharroux i més tard aGarait, i laBaixa Marca, amb capital aBelac.
El duc d'Aquitània Guillem Cap d'Estopa va conferir el comtat probablement a Heli o Sulpici, que podria haver estat el primer comte (potser abans ho fou Jofre de Charroux, pare de Sulpici). El seu fill Bosó el vell, esmentat com acomte de Charroux, va repartir els dominis propis i els heretats entre els fills: Heli el Perigord, Adalbert I l'alta Marca i Bosó II la baixa Marca, Adalbert I que fou tambécomte de Perigord va inaugurar la branca d'Alta Marca i va ser assassinat el995. El va succeir el seu fill Bernat I, mort el1047. A aquest el seu fill Adalbert II (mort el1088) i a aquest el seu fill Bosó III mort assassinat el1091. La successió va passar a sa germana Almodis morta el1116, casada amb Roger el del Poitoucomte de Lancaster i va deixar una filla, Mata o Matilde que el1059 es va casar amb el ducGuillem VIII d'Aquitània, del que es va divorciar el1068. Matilde, probablement filla homònima (i no la mateixa Mata o Matilde), es va casar el1199 ambHug el Vell de Lusignan (mort el1219) que va iniciar la segona dinastia. Mentre la Baixa Marca, que es va iniciar amb Bosó II, comte també de Perigord, va desaparèixer puig que aquest comte va morir emmetzinat el1006 i el seu fill, Aldebert II, fou titulat només comte de Perigord. El seu germà Heli va ser comte de Perigord fins al1068 havent-se ja fet la completa fusió de la Baixa Marca al Perigord.
Hug el Vell de Lusignan va governar fins al1219. El va succeir el fillHug II (X de Lusignan) fins al1249. Va seguir el fill Hug III (XI) que només va governar un any i va morir el1250 entrant llavors el seu fill Hug IV (XII) mort el1270. El seu fill i successor fou Hug V (XIII) mort el1303. La successió va passar a sa germana Maria, casada amb Esteve II deSancerre, que fou comtessa fins al1309 quant el reiFelip IV de França va expropiar el feu i el va donar al seu fill el futurCarles IV de França, que el va tenir fins al1327 en què el va bescanviar amb lacasa de Borbó pelcomtat de Clermont en Beauvaisis. Així el1327 la casa de Borbó va esdevenir casa comtal de La Marca.
Lluís I de Borbó fou comte del1327 al1341. El va succeir el seu fill Jaume I fins a la seva mort el1361. El seu fill Pere va governar poc temps i va morir el1362 deixant l'herència a sa germà Joan I, que va morir el1393 i el va succeir el seu fill Jaume II, mort el1438; llavors la successió va recaure en la filla Elionor de Borbó, casada ambBernat VII d'Armanyac. Leonor fou comtessa fins a la seva mort el1462 i la va seguir el seu fill Jaume d'Armanyac, executat pel rei el1477. Va passar llavors al seu cosí germà Joan II que va morir l'any següent i el va succeir el seu fill Francesc d'Armanyac fins al1495 en què va morir i la successió va anar a parar a un parent llunyà anomenat Gilbert, casat amb Clara deBonzague, que va morir l'any següent (1496) deixant el comtat al fill Lluís II, mort el1501 sense successió i passant al seu germàCarles II el conestable que va morir el1527 i formalment agregat a la corona que ja havia dictat l'expropiació el1523 com a càstig per la defecció de Carles que s'havia passat al bàndol espanyol
Regions culturals i històriques d'Occitània | |
|---|---|
 Alvèrnia ·  Bearn ·  Borbonès ·  Delfinat ·  Gascunyaincloent Armanyac, Bigorra i la Vall d'Aran ·  GuienaincloentAgenès, Carcí, Perigord i Roergue • Llemosíincloent la Marca llemosina ·  Llenguadocincloent elComtat de Foix iFenolleda ·  Mònaco ·  País Niçard ·  Provençaincloent el Comtat Venaissí · Valls Occitanes ·  Velai(històricament a Llenguadoc) ·  Vivarès(històricament a Llenguadoc) | |
Enclavament deLa Gàrdia |
