Durham és uncomtat del nord-est d'Anglaterra. Limita ambTyne i Wear al nord-est,Northumberland al nord,Cúmbria a l'oest,North Yorkshire al sud i lamar del Nord a l'est. Es va originar al segle xix quan era un comtat palatí governat pel bisbe de Durham i tenia un territori una mica més extens que l'actual. Avui dia, entre les ciutats més poblades no està la seva capital, la ciutat deDurham, sinó: Darlington, Hartlepool i Stockton-on-Tees.
Es diu que lageologia va néixer com a ciència en aquesta contrada o, si més no, el termegeologia, emprat per primera vegada perRichar de Bury, bisbe de Durham, que va crear aquesta paraula basada en termes delgrec antic per incloure en la seva obra enciclopèdica. La riquesa d'aquestes terres enplom,coure izinc ha fet de la mineria la base tradicional de la seva economia. La zona occidental, anomenadaPenins Nord, és una àrea declarada d'especial bellesa (AONB), mentre que elcastell de Durham i lacatedral de Durham han estat declarats patrimoni de la humanitat.
Molts comtats anglesos s'anomenen com la seva capital afegint el sufix-shire, però això no es compleix en aquest cas, ja que no ha existit mai la paraulaDurhamshire. El nom oficial és Durham,[1] però comunament s'accepta també l'expressióComtat de Durham i així s'eviten confusions amb la capital. Aquesta peculiaritat fa que sigui l'únic comtat anglès que porti la paraulaCounty («comtat»), cosa més pròpia dels comtatsirlandesos. L'explicació que es dona per aquest fet és que els primers governants d'aquest comtat eren bisbes i l'anomenaven Comtat Palatí de Durham, i la forma actual seria la forma abreujada d'aquell nom.
El 2009 va haver una llei que modificava l'estructura d'aquest comtat i que creava un consell per administrar només una part del comtat, unaautoritat unitària,[2] la qual va rebre el nom artificial de "comtat del Comtat de Durham". Una esmena posterior,[3] per evitar aquest embolic, diferenciava entre el "Comtat de Durham" (el comtat) i el "Consell de Durham" (l'autoritat unitària).
El Comtat de Durham està configurat per roques formades durant elCarbonífer a la zona occidental, amb estrats de roques delPermià en la zona oriental amb altres delTriàsic pe damunt de les més antigues. Aquestes seqüències sedimentàries estan esquitxades dedics isills deroques ígnies que van saltar des dels volcans d'Escòcia en diferents moments entre el períodeDevonià. Tot plegat està tapat per depòsits no consolidats delQuaternari que van sorgir d'una glaciació i d'altres processos que van començar a operar des del període postglacial fins a l'actualitat.[4] L'interès geològic de la part occidental del comtat va quedar reconegut amb la creació l'any 2003 de l'àrea d'especial bellesa natural del Nord dels Penins (AONB), el primer dels parcs geològics d'Europa.[a][6]
Blackhall Rocks, a la costa de Durham.
La paraulageologia, formada per la unió de dos termes delgrec antic, va ser invenció de Richard de Bury, bisbe de Durham al segle xiv, que en la seva obraThe Philobiblon deia que és «la ciència de la terra» .[7] En aquestes terres elplom, elcoure i elzinc s'han extret es de segles.[8] Entre els llocs designats d'especial interès científic estan:Moorhouse iCross Fell (compartit amb Cúmbria).Natural England i altres organismes de conservació porten la gestió d'aquests llocs. La costa de Durham també té aquesta designació per la seva geomorfologia.
Aquest comtat va sorgir del territori assignat pel rei sota el control del bisbe de Durham, que tenia diversos noms: "Ciutat lliure de Durham", "Ciutat lliure de les terres de sant Cuthbert", "Terres de sant Cuthbert entre el Tyne i el Tees", o fins i tot, "Ciutat lliure d'Haliwerfolc".[9]
La jurisdicció especial del bisbe venia de quan el reiEgfrid de Northúmbria va cedir una gran quantitat de territoris, l'any684, asant Cuthbert, en representació del priorat deLindisfarne, que ell podria escollir a la seva elecció. Vers l'any883 s'havia construït aChester-le-Street una catedral on restaven els ossos del sant i el cos deGuthfrith, rei de York, dins l'àrea atorgada a sant Cuthbert entre els riusTyne iWear. El995 la seu del bisbat es va traslladar aDurham.
Després de la conquesta normanda d'Anglaterra, la maquinària administrativa establerta perGuillem el Conqueridor va arribar amb lentitud al nord del país. El primer xèrif de Northumberland fou Gilebert, que va estar al càrrec entre l'any1076 i el1080, i en un text del segle xii es diu que Durham estava dins del territori d'aquest xèrif.[10] Això no obstant, els bisbes disputaven l'autoritat del xèrif de Northúmberland i la dels seus oficials. El segon, per exemple, va perdre la confiança del bisbat per ser l'assassí deMalcolm Canmore, rei d'Escòcia. La corona anglesa va considerar fins a finals del segle xiii que Durham estava dins el territori deNorthumberland. El 1293 el bisbe va portar el cas davant els tribunals i el parlament també ho va discutir.[11] Els arguments del bisbe van prevaldre i des del segle xiv va ser un comtat que no depenia de Northúmbria, sinó que rebia les ordres directament del rei i era el bisbe qui designava el xèrif de Durham.[12] Amb aquestes característiques, reunia totes les condicions per a rebre el nom de "Comtat Palatí de Durham".
L'extensió primigènia consistia en un cos principal que s'estenia incloent una part del vessant delsPenins a l'oest, el riu Tees al sud, els rius Tyne i Derwent al nord i la mar del Nord com a frontera est.[13] El comtat posseïa, a més, uns quants territoris fora d'aquest nucli: Bedlingtonshire,[14] Islandshire[15] i Norhamshire,[16] tots tres dins deNorthumberland; i Craikshire al nord deYorkshire. Aquestes fronteres es van fer servir com a districtes electorals fins al1832, i per delimitar l'àrea judicial i administrativa fins a la llei de reforma dels comtats del1844, que va posar els territoris externs sota la jurisdicció dels comtats on estaven situats. L'any 1831 el comtat tenia una extensió de 679.530 acres (2.750 km²)[13] i una població de 253.910 habitants.[17]
Fins al segle xv l'oficial de més rang dins del Comtat Palatí de Durham era l'steward. Els altres funcionaris eren: el xèrif (sheriff) el fiscal (coroners), el camarlenc (chamberlain) i el senescal (chancellor). El càrrec de tresorer palatí es va crear al segle xii. L'assemblea palatina gestionava les qüestions fiscals de tot el comtat. El consell del bisbe, format per membres del clergat, el xèrif i uns barons, regulava els afers judicials. N'hi havia dos tribunals: un anomenatChancery (per a delictes regulats per les lleis comunes) i un segon que tenia tres subdivisions amb relació a l'àmbit a què afectés el delicte que es jutjava: Tribunal dels boscos (jutjava, per exemple, els caçadors furtius), Tribunal marítim (admiralty court, per a delictes comesos per oficials de vaixells) imarshalsea (per a delictes comesos pels funcionaris del govern).[18]
L'administració i la justícia s'exercia des dels edificis annexos a la catedral de Durham, la seu del bisbat i del comtat palatí.
Elprior de Durham era el de més rang entre els barons del bisbat. Hi van haver deu barons palatins fins al segle xii, els més importants eren: els Hylton, senyors delcastell de Hylton, els Bulmer, senyors de Brancepeth, els Conyer, senyors de Sockburne, els Hansard d'Evenwood i els Lumleys, senyors delcastell de Lumley. Els Neville tenien extenses propietats en aquest comtat i John Neville (1337 – 1388), va establir elcastell de Raby la seva principal residència després de fer-lo restaurar el 1377. En elquo warranto[b] del 1293 hi constaven dotze barons sota la jurisdicció del bisbe. La darrera vegada que la corona va posar a prova el poder del bisbe del comtat palatí va ser l'any1536 quan, mitjançant una llei d'Enric VIII (Act of Resumption) es llevava la potestat al bisbe a perdonar ofenses contra la llei i el dret a nomenar funcionaris.[19] L'any1646 el palatinat va ser formalment abolit. Durant larestauració de la monarquiaes va recuperar el comtat palatí i va continuar amb els mateixos poders fins al 5 de juliol del1836, quan una llei va ordenar que les atribucions del bisbe serien revertides en la corona.[20]
Els límits municipals de la ciutat de Durham, Stockton-on-Tees i Sunderland van quedar modificats ama la llei de reformes locals del 1835. El 1875 Jarrow va quedar incorporat com a municipi dins del comtat i el mateix va passar amb West Hartlepool l'any 1887.[21] Amb la llei de governs locals del 1888 la major part del comtat va quedar sota el control del nou Consell del Comtat de Durham; en van quedar excloses de l'administració del nou organisme els burgs de Gateshead, South Shields i Sunderland que, per motius cerimonials continuarien dins del comtat de Durham, i es va nomenar com a representant unLord Lieutenant. El 1974, el comtat administratiu i els burgs van quedar abolits en aplicació de la llei de governs locals del 1972 i es va crear, en substitució, el comtat no metropolità de Durham. Aquest nou comtat va perdre territori al nord-est (a la rodalia de Gateshead, South Shields i Sunderland) que va ser transferit aTyne i Wear, i al sud-est (a la rodalia de Hartlepool) que va ser transferit aCleveland[c]. Al mateix temps va guanyar l'àrea del districte rural de Startforth, que anteriorment era part delNorth Riding Yorkshire. L'àrea representada pelLord Lieutenant va ser ajustada mitjançant llei perquè coincidís amb el comtat no metropolità, que ara tindria 3.019 km².[17]
El 1996, com a part de les reformes administratives del 1990, el comtat de Cleveland fou abolit[22] i el seu territori va ser transformat en quatreautoritats unitàries: Middlesbrough, Stockton-on-Tees, Hartlepool i Redcar.[23] El 1997, Darlington també va esdevenir autoritat unitària. L'any 2009 van tornar a haver canvis estructurals promoguts pel Departament per les Comunitats i Governs Locals, els set districtes en què estava dividit el Consell del Comtat de Durham van ser abolits (Chester-le-Street, Derwentside, Ciutat de Durham, Easington, Sedgefield, Teesdale, Wear Valley[24]) i el seu territori va esdevenir una autoritat unitària; aquests canvis van entrar en efecte l'1 d'abril del 2009.[2]
Com a resultat de totes aquestes reformes, l'actual comtat cerimonial de Durham està configurat per quatre districtes del tipus autoritat unitària: Durham (amb 126 consellers), Darlington, Hartlepool i Borough of Stockton-on-Tees. El comtat cerimonial no té funcions administratives sinó representatives, funció que recau en dues persones: elLord Lieutenant i elHigh Sheriff.
Vaques pasturant en l'antiga mina deCockfield Fell.Treballadors de les drassanes de Sunderland durant la primera guerra mundial.
L'economia tradicional del comtat estava basada en la mineria, que ocupava gairebé tota la població que no es dedicava a la pagesia. El reiEsteve d'Anglaterra posseïa una mina a Durham que va donar al bisbe Pudsey. En la mateixa època s'esmenten mines a Coundon, Bishopwearmouth i Sedgefield. Cockfield Fell és una de les més antigues.Ricard II va donar llicència als habitants de Durham per export el mineral extret, per a la qual cosa feien servir principalment el port deSunderland.[25]
Elplom s'extreia a les mines de la part occidental, però tambécoure izinc.[8] El conreu de lamostassa era el producte agrícola més estès.[26] A Gateshead era important la indústria de l'adoberia. Sunderland va despuntar per laconstrucció de vaixells.[27]
La següent taula compara l'aportació de cadascun els sectors al producte interior brut valorat en milions de lliures esterlines, entre 1995 i 2004.
↑quo warranto és un terme jurídic medieval que es feia servir per designar la causa portada davant d'un tribunal per determinar qui tenia la franquícia de govern i administració sobre un territori.
↑El Comtat de Cleveland només va existir entre 1974-1996
.jpg)
Nov2007.jpg)
_(33802721126).jpg)
