 | Aquest article tracta sobre la comarca valenciana. Vegeu-ne altres significats a «comte». |
| |||||
| Tipus | comarca del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Capital | Cocentaina | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 28.337(2024) (75,28hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 376,4 km² | ||||
| Limita amb | |||||
ElComtat és unacomarca central delPaís Valencià, amb capital aCocentaina. L'any2021 tenia 28.112 habitants.
El Comtat limita al nord i oest amb laVall d'Albaida i laSafor, a l'est amb laMarina Alta i laMarina Baixa i al sud amb l'Alcoià.
El Comtat està ubicat al nord de laprovíncia d'Alacant, i el seu accident geogràfic més important és la gran depressió de la Foia de Cocentaina, prolongada en lavall de Perputxent. Aquesta depressió, vertebrada pel riuSerpis, es troba envoltada d'un conjunt de serres que sobrepassen els mil metres d'altitud: laserra de Mariola, laSerra d'Aitana, laserra del Benicadell, laSerreta, laSerrella, laserra d'Alfaro, etc.
Malgrat que en la proposta oficial de la Generalitat apareix com una comarca separada de l'Alcoià, la gran majoria de geògrafs que han elaborat propostes de comarcalització identifiquen aquestes dues comarques unides en una sola amb el nom deValls d'Alcoi oMuntanyes d'Alcoi; la qual cosa tindria més sentit per les relacions econòmiques, històriques i culturals ambAlcoi i la resta de la comarca.
Actualment, 11 poblacions del Comtat estan organitzades formant lamancomunitat de Mariola, sota la presidència de Rafael Climent, alcalde de Muro.[1]
L'economia de gran part de la comarca està basada en l'agricultura de secà, encara que la Foia de Cocentaina està fortament industrialitzada, sobretot en indústriatèxtil, i antigament també encalcer i indústriapaperera.
| Comtat (2021) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Al Comtat s'han descobert una gran quantitat d'assentaments prehistòrics, tant delPaleolític, delNeolític, com de l'edat del bronze. De fet, a Beniarrés, es troba lacova de l'Or,que ha estat catalogada com el jaciment neolític més important delPaís Valencià. També, el Comtat és una de les zones on més acumulació hi ha de jaciments depintures rupestres incloses en elPatrimoni de la Humanitat de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
A l'època ibèrica el Comtat torna a ser una important regió. De fet, una de les grans regions iberes del sud-est peninsular s'anomenaContestania. Al comtat, sobretot a la Foia de Cocentaina, abunden els jaciments arqueològics: l'Alberri, laSerrella, lesJovades, laCovalta, elCabeço de Mariola, etc.
Malgrat això, es podria dir que una part molt important de la història del Comtat es desenvolupa a l'edat mitjana, al voltant de l'estratègiccastell de Cocentaina i el comtat que allí es va crear, donant així el nom a la comarca. El primer comte de Cocentaina fou l'almirallRoger de Llúria. Des d'aleshores, les poblacionscristianes imusulmanes conviviren en aquestes terres durant un llarg període. Això va provocar nombroses revoltes i situacions conflictives, com per exemple les tres revoltesmorisques d'Al-Azraq, al segle xiii. Passà per compra als Roís de Corella, d'origen navarrès.
El1609, l'expulsió dels moriscos fou especialment dramàtica per a la comarca, no sols per les revoltes que es van originar, sinó també perquè, finalment, moltes poblacions quedaren despoblades i la gran majoria de terres foren abandonades. El comtat passà posteriorment als Benavides, i per enllaç matrimonial als Fernández de Córdoba. Recentment, als Hohenlohe-Langenburg.
Probablement, per la influència del veí poble d'Alcoi, la Foia de Cocentaina es beneficià d'una creixent industrialització que hui en dia encara és la base econòmica de la comarca.
La comarca del Comtat és decreació moderna, l'any1989, i històricament i íntegrament formava part de l'antiga comarca de lesValls d'Alcoi. Aquesta comarca apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt,Comarques naturals del Regne de València, publicat l'any1934.
A més, el Comtat històric sols englobavaMuro,Cocentaina,L'Alqueria d'Asnar,Gaianes iAlcosser de Planes, que junt a lavall de Perputxent i laBaronia de Planes formaven en l'edat mitjana el quarter de Cocentaina. Així i tot, els pobles del Comtat sempre han estat considerats com a part de la comarca d'Alcoi, per tant l'actual divisió entre l'Alcoià i el Comtat és recent.
Frainós és una subcomarca del Comtat formada pels municipis d'Alcoleja,Benasau iBenilloba.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
l'Alacantí · l'Alcalatén · l'Alcoià · l'Alt Maestrat · l'Alt Millars · l'Alt Palància · l'Alt Vinalopó · elBaix Maestrat · elBaix Segura · elBaix Vinalopó · elCamp de Morvedre · elCamp de Túria · laCanal de Navarrés · elComtat · laCostera · laFoia de Bunyol · l'Horta Nord · l'Horta Sud · laMarina Alta · laMarina Baixa · laPlana Alta · laPlana Baixa · laPlana d'Utiel · elsPorts · elRacó d'Ademús · laRibera Alta · laRibera Baixa · laSafor · elsSerrans ·València · laVall d'Albaida · laVall de Cofrents · elVinalopó Mitjà | .svg) | |
