Comptar amb els dits és segurament la manera decomptar més antiga i és molt probable que ja fos utilitzada en laprehistòria. Està en l'origen de la forma dels signes en la majoria dels sistemes de numeració, però, lògicament, és molt més fàcil de veure amb claredat en els més antics que en els més moderns. Amb els dits de les mans es pot arribar a comptar fins a 1024, usant elcodi binari.
Una de les formes d'indicar el nombre 3 amb els ditsForma xinesa d'indicar el nombre 3
Encara que el càlcul amb els dits sembla gairebé instintiu en l'espècie humana (un dit pot simbolitzar, es podria dirmetaforitzarmímica ment a un objecte qualsevol), es noten alguns mètodes particularment interessants:
Elsnombres romans semblen haver sorgit com un esbós de càlcul posicional (encara que mai es va arribar a la perfecció del càlcul manual xinès), en efecte l'origen del signe' I' sembla derivar de cada dit per separat, en tant que l'origen del signe numeral' V' (equivalent al 5 "aràbic") derivaria de la posició conjunta del polze i l'índex, d'aquesta manera la numeració romana amb càlculs digitals posicionals, per combinatòria dona la possibilitat de representar diversos nombres: I = 1, V = 5, IV = 4, VI = 6, etc. Després es van afegir signes que no corresponien a la representació dels dits sinó (basant-se en la forma denumeració grega) a lletres (X, C, D, L, M) - en el cas de la X (= 10) però es pot suposar la superposició mímica de dos V (V+Λ). En tot cas el termedígit etimològicament deriva de la paraulallatina que correspon a l'espanyola dit (de la mà) i hauria donat lloc al nom del nombre 10, com quedeu són els dígits (originalment els dits de les mans) aquí es pot notar que els sistemesdecimals es basen originàriament en el mòdul 10 corresponent als deu dits de les mans.
També és possible comptar amb els dits en el sistemaduodecimal. Sol fer-se amb lesfalanges, per exemple:
I així successivament fins a arribar a 12: el polze sobre la tercera falange deldit petit.
Diverses cultures (per exemple lamaia) han recorregut als dits de mans i peus, això sembla haver donat origen als sistemes denumeració vigesimal, és a dir la basada en mòduls de 20 com que, normalment, l'ésser humà té 20 dits.
En l'Extrem Orient, particularment enXina s'ha desenvolupat una elaborada tècnica o metodologia decomptar amb els dits de la mà. Aquesta utilitza els dits en forma decàlculposicional, semblant a l'ús dels comptes d'unàbac, permetent realitzar missatges precisos de forma senzilla i veloç.
