| |||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | comercialitzadora | ||||
| Indústria | comerç atlàntic d'esclaus icomerç | ||||
| Forma jurídica | empresa cotitzada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 3 juny 1621 | ||||
| Fundador | Willem Usselincx iJohannes de Laet | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1792 | ||||
| Reemplaçat per | Tweede Geoctroyeerde West-Indische compagnie | ||||
| Localització dels arxius | |||||
| Activitat | |||||
| Produeix | pelatge | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (1623–1647) |
| ||||
| Entitat matriu | Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals | ||||
| Propietari de | |||||
| Format per | |||||
LaCompanyia Neerlandesa de les Índies Occidentals (enneerlandès:West-Indische Compagnie oWIC) va ser fundada l'any1621 a lesProvíncies Unides per aconseguirmonopolis comercials per la unió de diversos comerciants holandesos.[1]
El 2 de juny de 1621, va rebre el monopoli del comerç a lesÍndies Occidentals (elCarib) i la jurisdicció sobre el comerç d'esclaus africans, Brasil, el Carib i Amèrica del Nord. L'àrea on podria operar l'empresa va consistir en l'Àfrica occidental (entre el tròpic de Càncer i el Cap de Bona Esperança) i les Amèriques, que inclou l'Oceà Pacífic i la part oriental de Nova Guinea. El propòsit de la Companyia era eliminar la competència, especialment l'espanyola o portuguesa i es va convertir en decisiu en la colonització holandesa de les Amèriques.
LaGuerra neerlando-portuguesa va ser un conflicte armat esdevingut entre1588 i1654 en el que les forces navals de lesProvíncies Unides dels Països Baixos van envair les colònies de l'Imperi Portuguès aAmèrica, l'Àfrica iÀsia.Anglaterra va donar suport als neerlandesos durant el transcurs de la guerra, beneficiant-se de la rivalitat entre els seus dos principals rivals en orient. La intrusió de lesProvíncies Unides al Brasil començà amb els corsaris neerlandesos que van saquejar les costes de l'Estat de Bahia el1604 i vancapturar Salvador en 1624. De1630 a 1654 els neerlandesoses van establir al nord-est i van controlar la costa més accessible des d'Europa, però sense penetrar l'interior. Els colons de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals al Brasil vivien en setge constant, malgrat la presència aRecife deJoan Maurici de Nassau-Siegen com a governador. LaRevolta lusobrasilenya contra el dominiholandès va acabar amb la pèrdua holandesa de les colònies brasileres el1654[2] i els neerlandesos es van retirar formalment el1661.
Nova Amsterdam va arribar a ser l'assentament colonial neerlandès més gran de l'Amèrica del Nord i va romandre en poder delsPaïsos Baixos fins al1664, quan va caure en mansangleses durant lesGuerres anglo-neerlandeses de mitjans delsegle XVII. Els neerlandesos van reprendre-la per un curt període el1673, quan van canviar-li el nom pel deNova Orange, fins que la van cedir definitivament als anglesos el1674.[3] A canvi van rebreSurinam, que va ser colònia neerlandesa fins a l'any 1975.
