 |
L'actualdivisió deCatalunya encomarques té el seu origen en undecret de laGeneralitat de Catalunya de l'any1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al1939, fou suprimida pelrègim franquista. Posteriorment, el 1987, laGeneralitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el1988 s'hi afegiren tres noves comarques: elPla de l'Estany, elPla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 esmodificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica delMoianès[1] i el 3 de maig del 2023, elLluçanès.[2] El 17 de juny de 2023Biosca iTorà van passar definitivament a formar part delSolsonès[3] i el 29 de junySant Feliu Sasserra va tornar alBages.[4] El 30 de juliol de 2025Aiguafreda va adscriure's aOsona provinent delVallès Oriental.[5]
Actualment, Catalunya està dividida en 43 entitats: 42 comarques, cadascuna administrada pel seuconsell comarcal —amb l'excepció delBarcelonès on elconsell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pelConsell General d'Aran.[nota 1] Sovint es fa servir la simplificació de «43 comarques» (malgrat que l'Aran no és pas una comarca), que permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.[7]
Elsromans van anomenarcivitates els principalspoblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori:Ceretans (Cerdanya),bergistans (Berguedà),ausetans (Osona).
Sota l'estructura administrativa romana, la provínciaTarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent deTàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense laplana de Lleida i amb elMaestrat.Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són:gerundenses (Gironès),segarrensis (Segarra), a més delterritorium tarraconensis (Camp de Tarragona iTarragonès).
En l'època visigoda, es van constituir les seus episcopals al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres:Bàrcino (que inclouria l'actual Barcelonès i les parts més properes a aquesta delVallèsBaix Llobregat iMaresme),Emporiae (Empordà tot i que l),Orgellia (Bisbat d'Urgell).
L'establiment de tot un seguit decomtats fronterers a laGòtia per part de l'Imperi Carolingi va portar un règimfeudal amb dominis senyorials variables estructurats encomtats,vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats delRosselló,Pallars oRibagorça.
Durant l'edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim demarca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen elPrincipat de Catalunya per comarques.Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra».Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts».Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».[8]
Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle xix. Elcatalanisme polític va manifestar el seu rebuig a ladivisió provincial de 1833 plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte deConstitució per a l'Estat Català elaborat alCongrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de lesBases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».[9]
Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista.Pau Vila va fer un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis degeografia regional de l'escola geogràfica francesa.[9]
L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vicepresident. Els treballs es van concretar en ladivisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.
El 1939, ladictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990 (creació administrativa de les comarques delPla de l'Estany, elPla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça).
L'any 2000, en l'Informe Roca, un equip format perMiquel Roca i Junyent iJesús Burgueño, entre d'altres, van proposar de crear alguna comarca més: ElMoianès (capital:Moià) aprovada pelParlament de Catalunya el 15-4-2015, laVall de Camprodon (capital:Camprodon), laSelva Marítima (o Marina) (capital:Blanes), l'Alta Segarra (capital:Calaf) i elSegre Mitjà (capital:Ponts), a més de dividir elBaix Llobregat en dos (la part nord, elBaix Llobregat Nord, amb capital aMartorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.
Encara J. Burgueño, l'any2003, proposava de crear també elLluçanès (capital:Prats de Lluçanès), laVall de Ribes (capital:Ribes de Freser), laRibera de Sió (capital:Agramunt), laBaixa Segarra (capital:Santa Coloma de Queralt) i elBaix Montseny (capital:Sant Celoni), a més de canvis de límits (lesGarrigues, elRipollès, etc.).[10]
El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articlesel/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més:Anoia,Garraf iTerra Alta.[11] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.
Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.[12]
Les dades bàsiques de les «43 comarques», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants2022,[13] són:
| Comarca | Codi terr. | Codi | Habitants (2022) | Sup. (km²) | Dens. (2022) (hab./km²) | Capital | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| l'Alt Camp | 01 | AC | 45.540 | 538 | 84,7 | Valls | |
| l'Alt Empordà | 02 | AE | 144.926 | 1.358 | 106,8 | Figueres | |
| l'Alt Penedès | 03 | AP | 110.929 | 593 | 187,2 | Vilafranca del Penedès | |
| l'Alt Urgell | 04 | AU | 20.482 | 1.447 | 14,2 | la Seu d'Urgell | |
| l'Alta Ribagorça | 05 | AG | 3.958 | 427 | 9,3 | el Pont de Suert | La menys poblada |
| l'Anoia | 06 | AI | 125.065 | 866 | 144,4 | Igualada | |
| l'Aran[* 1] | 39 | VN | 10.268 | 634 | 16,2 | Vielha e Mijaran | |
| elBages | 07 | BG | 180.873 | 1.092 | 165,6 | Manresa | |
| elBaix Camp | 08 | BC | 197.525 | 697 | 283,3 | Reus | |
| elBaix Ebre | 09 | BB | 79.636 | 1.003 | 79,4 | Tortosa | |
| elBaix Empordà | 10 | BM | 138.517 | 702 | 197,4 | la Bisbal d'Empordà | |
| elBaix Llobregat | 11 | BT | 833.540 | 486 | 1.715,1 | Sant Feliu de Llobregat | |
| elBaix Penedès | 12 | BP | 112.460 | 296 | 379,4 | el Vendrell | |
| elBarcelonès | 13 | BR | 2.280.042 | 146 | 15.643,5 | Barcelona | La més poblada, la més petita i la més densament poblada |
| elBerguedà | 14 | BD | 40.279 | 1.185 | 34 | Berga | |
| laCerdanya (Baixa Cerdanya)[* 2] | 15 | CD | 19.443 | 547 | 35,6 | Puigcerdà | |
| laConca de Barberà | 16 | CB | 20.176 | 650 | 31 | Montblanc | |
| elGarraf | 17 | GF | 156.794 | 185 | 847 | Vilanova i la Geltrú | |
| lesGarrigues | 18 | GG | 19.011 | 798 | 23,8 | les Borges Blanques | |
| laGarrotxa | 19 | GX | 59.750 | 735 | 81,3 | Olot | |
| elGironès | 20 | GN | 198.582 | 576 | 345 | Girona | |
| elLluçanès | 43 | n/d | 5.586 | 227 | 24,61 | Prats de Lluçanès | |
| elMaresme | 21 | MM | 462.213 | 399 | 1.159,8 | Mataró | |
| elMoianès | 42 | MO | 14.428 | 338 | 42,7 | Moià | |
| elMontsià | 22 | MT | 68.744 | 735 | 93,5 | Amposta | |
| laNoguera | 23 | NG | 39.297 | 1.784 | 22 | Balaguer | La més gran |
| Osona | 24 | OS | 165.229 | 1.245 | 132,7 | Vic | |
| elPallars Jussà | 25 | PJ | 13.199 | 1.343 | 9,8 | Tremp | |
| elPallars Sobirà | 26 | PS | 7.181 | 1.378 | 5,2 | Sort | La menys densament poblada |
| elPla d'Urgell | 27 | PU | 37.045 | 305 | 121,4 | Mollerussa | |
| elPla de l'Estany | 28 | PE | 32.941 | 263 | 125,4 | Banyoles | |
| elPriorat | 29 | PR | 9.238 | 499 | 18,5 | Falset | |
| laRibera d'Ebre | 30 | RE | 21.920 | 827 | 26,5 | Móra d'Ebre | |
| elRipollès | 31 | RI | 25.510 | 957 | 26,7 | Ripoll | |
| laSegarra | 32 | SR | 23.601 | 723 | 32,7 | Cervera | |
| elSegrià | 33 | SI | 212.388 | 1.397 | 152,1 | Lleida | |
| laSelva | 34 | SV | 177.542 | 995 | 178,4 | Santa Coloma de Farners | |
| elSolsonès | 35 | SL | 13.632 | 1.001 | 13,6 | Solsona | |
| elTarragonès | 36 | TR | 263.428 | 319 | 824,8 | Tarragona | |
| laTerra Alta | 37 | TT | 11.408 | 743 | 15,4 | Gandesa | |
| l'Urgell | 38 | UR | 37.447 | 580 | 64,6 | Tàrrega | |
| elVallès Occidental | 40 | VC | 940.881 | 583 | 1.613,5 | Sabadell iTerrassa | |
| elVallès Oriental | 41 | VR | 417.543 | 735 | 568,1 | Granollers | |
| Catalunya | CAT | 7.792.611 | 32.108 | 242,7 |
Els canvis produïts per la creació de comarques del 1988 foren:[16]
| Municipi | Comarca anterior | Comarca actual |
|---|---|---|
| Banyoles | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Camós | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Cornellà del Terri | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Crespià | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Esponellà | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Fontcoberta | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Palol de Revardit | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Porqueres | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Sant Miquel de Campmajor | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Serinyà | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Vilademuls | el Gironès | el Pla de l'Estany |
| Barbens | l'Urgell | el Pla d'Urgell |
| Bell-lloc d'Urgell | el Segrià | el Pla d'Urgell |
| Bellvís | la Noguera | el Pla d'Urgell |
| Castellnou de Seana | l'Urgell | el Pla d'Urgell |
| Fondarella | el Segrià | el Pla d'Urgell |
| Golmés | el Segrià | el Pla d'Urgell |
| Ivars d'Urgell | l'Urgell | el Pla d'Urgell |
| Linyola | la Noguera | el Pla d'Urgell |
| Miralcamp | el Segrià | el Pla d'Urgell |
| Mollerussa | el Segrià | el Pla d'Urgell |
| el Palau d'Anglesola | el Segrià | el Pla d'Urgell |
| el Poal | la Noguera | el Pla d'Urgell |
| Sidamon | el Segrià | el Pla d'Urgell |
| Torregrossa | les Garrigues | el Pla d'Urgell |
| Vilanova de Bellpuig | l'Urgell | el Pla d'Urgell |
| Vila-sana | l'Urgell | el Pla d'Urgell |
| Barruera | el Pallars Jussà | Alta Ribagorça |
| el Pont de Suert | el Pallars Jussà | Alta Ribagorça |
| Vilaller | el Pallars Jussà | Alta Ribagorça |
Al gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis:[17]
| Municipi | Comarca anterior | Comarca actual |
|---|---|---|
| Alfarràs | Noguera | Segrià |
| Arbolí | Priorat | Baix Camp |
| Bonastre | Tarragonès | Baix Penedès |
| Caldes de Montbui | Vallès Occidental | Vallès Oriental |
| Castellet i la Gornal | Garraf | Alt Penedès |
| Esplugues de Llobregat | Barcelonès | Baix Llobregat |
| els Garidells | Tarragonès | Alt Camp |
| Masllorenç | Alt Camp | Baix Penedès |
| la Molsosa | Anoia | Solsonès |
| Montesquiu | Ripollès | Osona |
| Montornès de Segarra | Urgell | Segarra |
| Olesa de Bonesvalls | Garraf | Alt Penedès |
| la Portella | Noguera | Segrià |
| Sant Jaume d'Enveja | Baix Ebre | Montsià |
| Sant Just Desvern | Barcelonès | Baix Llobregat |
| Sant Quirze de Besora | Ripollès | Osona |
| Santa Maria de Besora | Ripollès | Osona |
| Vallfogona de Riucorb | Segarra | Conca de Barberà |
| Vidrà | Ripollès | Osona |
| Municipi | Comarca anterior | Nova comarca |
|---|---|---|
| Calders | Bages | Moianès |
| Castellcir | Vallès Oriental | Moianès |
| Castellterçol | Vallès Oriental | Moianès |
| Collsuspina | Osona | Moianès |
| l'Estany | Bages | Moianès |
| Granera | Vallès Oriental | Moianès |
| Moià | Bages | Moianès |
| Monistrol de Calders | Bages | Moianès |
| Sant Quirze Safaja | Vallès Oriental | Moianès |
| Santa Maria d'Oló | Bages | Moianès |
El4 de novembre de2011, 8 municipis van tramitar alDepartament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca delLluçanès.[18] La demanda que van presentar els ajuntaments va passar tots els tràmits necessaris, i com a resultat el 26 de juliol de 2015 se celebrà el procés participatiu com a pas previ per tal d'esdevenir comarca oficialment reconeguda, amb un resultat positiu en vuit dels tretze municipis que en formen part. El 3 de maig de 2016 la mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la sol·licitud, presentada per tots els grups parlamentaris, per crear la ponència redactora de la proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès. Després d'anys de reivindicació social, el3 de maig del 2023 elParlament de Catalunya n'aprovà definitivament el seu estatus, fet pel qual esdevingué la quaranta-tresena comarca de Catalunya.
Els municipis que formen part d'aquesta comarca són els següents:
| Municipi | Comarca anterior | Nova comarca |
|---|---|---|
| Alpens | Osona | Lluçanès |
| Lluçà | Osona | Lluçanès |
| Olost | Osona | Lluçanès |
| Oristà | Osona | Lluçanès |
| Perafita | Osona | Lluçanès |
| Prats de Lluçanès | Osona | Lluçanès |
| Sant Marti D'Albars | Osona | Lluçanès |
| Sobremunt | Osona | Lluçanès |
| Comarca | 1988 | 1990 | 2015 | 2023 |
|---|---|---|---|---|
| l'Alt Camp | perd Masllorenç i guanya els Garidells | |||
| l'Alt Penedès | guanya Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls | |||
| l'Alta Rigagorça | guanya Barruera, el Pont de Suert i Vilaller | |||
| l'Anoia | perd la Molsosa | |||
| el Bages | perd Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló | |||
| el Baix Camp | guanya Arbolí | |||
| el Baix Ebre | perd Sant Jaume d'Enveja | |||
| el Baix Llobregat | guanya Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern | |||
| el Baix Penedès | guanya Masllorenç i Bonastre | |||
| el Barcelonés | perd Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern | |||
| la Conca de Barberà | guanya Vallfogona de Riucorb | |||
| el Garraf | perd Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls | |||
| les Garrigues | perd Torregrossa | |||
| el Gironés | perd Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls | |||
| el Lluçamés | guanya Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanés, Sant Martí d'Albars i Sobremunt | |||
| el Moianès | guanya Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló, Collsuspina, Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja | |||
| el Montsià | guanya Sant Jaume d'Enveja | |||
| la Noguera | perd Bellvís, Linyola i el Poal | perd Alfarràs i la Portella | ||
| Osona | guanya Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà | perd Collsuspina | perd Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanés, Sant Martí d'Albars i Sobremunt | |
| el Pallars Jussà | perd Barruera, el Pont de Suert i Vilaller | |||
| el Pla d'Urgell | guanya Bell-lloc d'Urgell, Fondarella, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, Sidamon, Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d'Urgell, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana, Bellvís, Linyola, el Poel i Torregrossa | |||
| el Pla de l'Estany | guanya Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls | |||
| el Priorat | perd Arbolí | |||
| el Ripollés | perd Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà | |||
| la Segarra | perd Vallfogona de Riucorb i guanya Montornès de Segarra | |||
| el Segrià | perd Bell-lloc d'Urgell, Fondarella, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola i Sidamon | guanya Alfarràs i la Portella | ||
| el Solsonès | guanya la Molsosa | |||
| el Tarragonés | perd Bonastre i els Garidells | |||
| l'Urgell | perd Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d'Urgell, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana | perd Montornès de Segarra | ||
| el Vallés Occidental | perd Caldes de Montbui | |||
| el Vallés Oriental | guanya Caldes de Montbui | perd Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja |
| Catalunya | Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Lluçanès · Maresme · Moianès · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vallès Occidental · Vallès Oriental |  |
|---|---|---|
| Catalunya del Nord | ||
| Altres | ||
