ElColosseu oColiseu (llatí:Colosseum;italià:Colosseo) fou el majoramfiteatre de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est delFòrum Romà. Bastit al segle i i conegut originalment com aAmphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi), a partir del segle viii fou anomenatColosseum, sia per les seves dimensions majúscules, sia per l'estàtua colossal de l'emperadorNeró que tenia ben a prop.[1]
Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades.[2][3][4] L'emperador i els senadors tenien els seients més propers a l'arena i, de manera progressiva, se situaven els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any80, quan governava l'emperadorTit, i va ser modificat durant el regnat deDomicià.[5]
El Colosseu es va fer servir durant gairebé 500 anys fins bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, fixada l'any476. De fet, els últims jocs s'hi celebraren durant elsegle vi. A més de les lluites entregladiadors, també s'hi van fer molts altres espectacles:naumàquia, cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de batalles famoses i obres deteatre basades en lamitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits durant l'altaedat mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes se'n va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en un santuari cristià, en honor dels presoners martiritzats durant els primers anys delcristianisme. Aquesta mesura va contribuir a aturar l'espoli i n'ha fet possible la conservació. En una de les seves arcades interiors s'hi va construir a mitjan segle xvi l'església de Santa Maria de la Pietat, encara existent i en funcionament avui dia.
Tot i que l'estructura és molt malmesa a causa delsterratrèmols i per l'acció dels picapedrers que la van usar com apedrera, el Colosseu sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura romana. És una de les atraccions turístiques més populars de la Roma moderna i encara està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, ja que elDivendres Sant elpapa encapçala elviacrucis fins a l'amfiteatre.[6][7]
El nom original del Colosseu, provinent del llatí, eraAmphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi), nom assignat per haver estat construït en el regnat dels emperadors de ladinastia Flàvia, després del regnat de l'emperadorNeró.[8] Curiosament, aquest nom no era exclusiu del Colosseu, ja que Vespasià[9] i Tit, constructors del Colosseu, també van edificar un amfiteatre que porta el mateix nom al municipi dePuteoli (nom modernPozzuoli).[10] La denominació Amfiteatre Flavi encara s'utilitza avui dia; però l'estructura és més coneguda popularment com a Colosseu. En l'antiguitat també és possible que els romans es referissin al Colosseu pel nom no oficialAmphitheatrum Caesareum, tot i que aquest nom podria haver estat estrictament poètic.[11][12]
El nom amb què és conegut actualment, Colosseu, es va començar a divulgar a partir del segle viii i es pensa que es deu a una gran estàtua de l'emperadorNeró situada entre l'amfiteatre i eltemple de Venus i Roma[13] anomenada popularmentel Colós (Colossus).[5] L'estàtua possiblement fou enderrocada per reciclar-ne elbronze, ja que només en sobreviu la base.
A l'edat mitjana, el nom llatí deColosseum va derivar cap aColiseum, mot que ha donat elcatalàColiseu (i elfrancèsColisée i elcastellàColiseo), que passà a tenir més acceptació que el d'Amfiteatre Flavi. Com a referent posterior per a les grans construccions destinades a l'espectacle, s'anomenen també coliseus els gransteatres i, en general, qualsevol altre edifici notable.[cal citació]
El Colosseu va ser un regal de l'emperadorVespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entregladiadors i feres salvatges, s'escenificaven batallesmitològiques i es feiensimulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire lliure. Cada espectador ocupava l'espai segons la seva categoria dins la societat romana: els seients inferiors, propers a l'arena, eren per a l'emperador i elssenadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, es reservaven alsesclaus, els estrangers i les dones.[14]
El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperadorVespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. La construcció començà entre l'any70 i el72[2] i finalitzà el80, durant el regnat de l'emperadorTit.[15] El lloc escollit va ser una àrea plana enmig d'una vall baixa entre els turons delCeli,Esquilí iPalatí. Durant el segle ii aquesta zona estava densament poblada; però fou devastada pelGran incendi de Roma de l'any64, després del qualNeró va embargar molta superfície per a afegir-la al seu domini personal. Construí l'immens palau de laDomus Aurea, davant del qual es creà un llac artificial envoltat per pavellons, jardins i pòrtics. L'aqüeducteAqua Claudia existent s'estenia com a aigua de subministrament a tota l'àrea i el Colós de bronze gegantí de Neró s'establia a prop de l'entrada a laDomus Aurea.[16]
Per a construir el Colosseu es va demolir gran part del palau i el llac es va dessecar a través d'una claveguera cap alriu Tíber.[13] Al voltant s'hi van construir les escoles de gladiadors i altres edificis de suport. Segons una inscripció reconstruïda trobada al lloc, «l'emperador Vespasià dedicava la porció que li tocava del botí a construir aquest amfiteatre nou». Creuen que això es refereix a la immensa quantitat de tresor que els romans van aconseguir en la victòria en laGran Revolta jueva de l'any70. El Colosseu es pot interpretar així com un gran monument triomfal construït en la tradició romana de celebrar grans victòries.[16] El fet que Vespasià decidís utilitzar aquests terrenys també es pot interpretar com un gest populista de tornar al poble allò que Neró s'havia apropiat. A diferència d'altres amfiteatres, situats als afores de la ciutat —com és el cas del construït en l'època de l'emperadorAugust, l'anomenatEstatilio Tauro alCamp de Mart— aquest és erigit al cor de la ciutat de Roma.[17]
Els espectacles denaumàquia van poder haver estat un dels qui van tenir lloc a l'amfiteatre
Quan Vespasià va morir (any79), el Colosseu s'havia completat fins al tercer pis. El nivell superior es va acabar i l'edifici fou inaugurat pel seu fill,Tit, l'any80.Cassi Dió explica que es van matar més de 9.000 animals salvatges durant elsjocs inaugurals de l'amfiteatre. L'edifici fou remodelat pel fill més jove de Vespasià, l'emperadorDomicià (81-96) que succeí el seu germà gran i construí l'hipogeu, una sèrie de túnels subterranis utilitzats per a allotjar animals i esclaus. També va afegir una galeria a la part superior del Colosseu per a augmentar-ne l'aforament.[5][17][18]
El217, el Colosseu quedà molt malmès per un foc —provocat per un llamp, segonsCassi Dió—[19] que va destruir els nivells superiors de fusta de l'interior de l'amfiteatre. Aquesta part fou reconstruïda amb pedra cap a l'any223 i la totalitat de l'amfiteatre quedà reparat aproximadament el240. Posteriorment, va sofrir altres reparacions, una de les quals fou possiblement per a arreglar els danys provocats per un terratrèmol el443.
L'últim combat de gladiadors celebrat al Colosseu va ser l'any438 i l'última baralla d'animals l'any523, durant el govern deTeodoric el Gran.[16] Així mateix, el recinte fou l'escenari denaumàquies (combats navals), per les quals s'inundava la part central, ja que algunes zones del paviment es podien eliminar fins a una profunditat d'1,5 metres.[20]
Totes les ciutats importants de l'imperi van seguir l'exemple deRoma. D'acord amb les dades d'un document delsegle iv, el Colosseu tenia una capacitat de 87.000 espectadors. Actualment, es calcula que només n'hi podien haver 50.000 d'asseguts. Els amfiteatres dePozzuoli,Càpua,Verona iTarragona tenien aproximadament la mateixa capacitat.[14]
El Colosseu representat en un mapa de la Roma medieval
El Colosseu va experimentar grans canvis en el seu ús durant elperíode medieval. A finals del segle vi es va construir una petita església dins de l'estructura de l'amfiteatre, encara que aparentment no li va donar un significat religiós a l'edifici sencer. La sorra es va transformar en uncementiri. Els nombrosos espais entre elsarcs i sota els seients es van convertir en fàbriques i refugis i, segons les fonts, es van llogar fins al segle xii.
Durant el papat deGregori el Gran molts dels monuments antics van passar a mans de l'Església, que era l'única autoritat efectiva. No obstant això, no tenia recursos per a mantenir-los, de manera que van caure en l'abandó i van ser víctimes de l'espoli. A l'edat mitjana, la decadència de la ciutat va afectar tots els monuments imperials. A més, elsterratrèmols de801 i847 van provocar grans destrosses en un edifici que es trobava pràcticament abandonat i se situava als afores de la ciutat medieval.[18]
Quan, el1084, el papaGregori VII va ser expulsat de la ciutat, molts monuments van caure en mans de famílies de nobles romans, que els van fer servir com afortaleses. Al voltant del1200, la famíliaFrangipani es va apropiar del Colosseu i el va fortificar, fent-lo servir a manera de fortalesa i convertint-lo en la seva àrea d'influència. La seva activitat va anar disminuint progressivament, encara que es tenen notícies que, l'any1332, s'hi va celebrar una gran festa amb bous per a la noblesa romana.[21]
El gran terratrèmol de1349 va danyar-ne greument l'estructura, fent que el costat extern sud s'ensorrés. Moltes d'aquestes pedres despreses van ser reutilitzades per a construir palaus, esglésies (inclòsel Vaticà), hospitals i altres edificis de tota Roma. Un orde religiós es va assentar en el terç nord del Colosseu i el va continuar habitant fins a principis del segle xix. Les pedres de l'interior de l'amfiteatre van ser utilitzades i extretes com si fos unapedrera per a reutilitzar-les en una altra part o (en el cas de la façana demarbre) cremar-les per obtenircalç viva.[16] Les abraçadores de bronze que sostenien lamaçoneria van ser arrencades de les parets, deixant nombroses marques. Encara avui es poden observar aquestes cicatrius a l'edifici.[21]
Al llarg dels segles xv ixvi, eltravertí que recobria el Colosseu va ser arrencat per reutilitzar-lo en altres construccions. Entre d'altres, es va utilitzar per alPalau Barberini i per alPort de Ripetta. Una coneguda dita llatina diuQuod non fecerunt Barbari, fecerunt Barberini (el que no es van atrevir a fer els bàrbars, ho van fer els Barberini). També es va utilitzar per cremar-lo i obtenircalç. L'espoli de pedres va continuar fins a1749, quanBenet XIV va consagrar el monument com a lloc sant en memòria delsmàrtirs allà executats, si bé es creu que la major part d'ells van ser martiritzats alCirc Màxim.[21]
Durant els segles xvi ixvii, funcionaris de l'Església van buscar un paper productiu per al casc en ruïnes del gran Colosseu. Elpapa Sixt V (1585-1590) va preveure convertir l'edifici en una fàbrica de llana per a donar feina a les prostitutes de Roma, encara que aquesta proposta va fracassar a causa de la seva mort prematura. Al segle xix, en canvi, van començar una sèrie d'obres per estabilitzar molts monuments antics. El1820,Pius VII va ordenar construir diversoscontraforts al Colosseu —clarament distingibles avui en dia— sense els quals l'edifici probablement s'hauria esfondrat. Durant tot el segle es van succeir obres de consolidació i millora, en un procés que encara continua.[21]
Al costat del Colosseu es trobava laMeta Sudans, construïda per l'emperadorDomicià entre el89 i el96; era una font monumental de formacònica de 17 metres d'altura envoltada d'aigua. La seva funció era assenyalar la intersecció dels quatre districtes de la ciutat. L'any1936Mussolini en va ordenar la seva demolició perquè «molestava» per a la creació de la Via dei Fori Imperiali.[22] Una de les últimes barbaritats que va patir el Colosseu va ser objecte de simbolitzar l'esborrany de la història d'Itàlia per part dels militars; la part de l'edifici que falta a la primera foto va ser una bomba caiguda en el mateix durant laSegona Guerra Mundial.
El Colosseu és sens dubte un dels grans atractiusturístics de Roma. Hi ha ubicat unmuseu dedicat aldéugrecEros, al pis superior de l'edifici. Ha estat portat alcinema en múltiples ocasions, destacant la increïble reconstrucció digital en la pel·lículaGladiator.
El 1980 laUNESCO va declarar el centre històric deRoma, àdhuc el Colosseu,Patrimoni de la Humanitat.[23] Des del 2000 les autoritats mantenen l'edifici il·luminat durant 48 hores cada vegada que en algun lloc del món se li commuta o ajorna unasentència de mort a un condemnat.[24]
Aquest monument de la Roma clàssica ha estat designat una de lesset noves meravelles del món, segons la designació honorífica anunciada aLisboa el7 de juliol del 2007 en el marc del concursNew 7 Wonders, organitzat pel suísBernard Weber, del qual laUNESCO s'ha desmarcat completament.[25]
L'Amfiteatre Flavi és un enorme edifici ovalat de 189 metres de llargària, 156 d'amplada i 48 d'alçada, amb un perímetre el·líptic de 524 metres. L'organització de l'obra s'executà amb diversos torns de treballadors durant el dia i es va dur a terme amb elements prefabricats que en van permetre una construcció modular. Per aquest motiu es diu que aquest edifici ha estat un model per als recintes esportius moderns, ja que té un disseny enginyós i aporta solucions a problemes actuals.[13]
L'edifici es basa en una construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos que el formen. S'hi pot apreciar la utilització de l'arquitectura típica dels romans, ambarcs de mig punt sobre unspilars gruixuts que també sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten elsarquitraus, elsfrisos i les cornises que fixen el límit de cadascun dels tres primers pisos.[14]
A l'interior de l'edifici hi ha el gran tresor del Colosseu: la graderia (o càvea) no aprofita els desnivells del terreny, sinó que s'aixeca sobre moltes voltes superposades, recolzades damunt de pilastres detravertí. El cor de l'edifici, gràcies a això, és ple de quilòmetres de passadissos amb voltes i d'escales: és una obra pensada per a garantir el moviment fluid de molta gent. En la seva configuració es va usar lavolta de canó i lavolta d'aresta, més complexa.
La façana s'erigeix sobre unestilòbat damunt el qual s'aixequen quatre pisos. El primer pis, de 80 arcades, és d'ordredòric toscà i reflecteix robustesa i virilitat; el segon pis és d'ordrejònic i es compon de base,fust més esvelt que el dòric i uncapitell devolutes; el tercer pis és d'ordre compost, amb el capitell amb fulles d'acant. El quart pis, el darrer, presenta unàtic massís, decorat amblesenes d'estilcorinti. Aquest nivell feia diverses funcions: augmentava la cabuda, proporcionava més obra a l'interior i millorava l'efecte visual. En aquest pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava un tendal immens.[13]
La graderia envolta l'arena i sota aquesta hi ha un subsol per agilitzar l'espectacle. Les feres eren conduïdes a l'arena amb ascensor i també hi havia passadissos i escales i una estudiada distribució d'habitacions i cambres; a més, s'hi va instal·lar un sistema de conducció d'aigua per transformar l'arena en una gran piscina per a lesnaumàquies.[21]
El Colosseu romà va ser potser l'obra més grandiosa de l'arquitectura romana; en ell es van utilitzar les més variades tècniques deconstrucció. Lespilastres i elsarcs són detravertí col·locat senseargamassa. En les parts inferiors i en els soterranis es va emprar latova volcànica de la mateixa manera. Molts d'aquestscarreus anaven subjectes amb grapes metàl·liques. Lesvoltes que sostenen lacàvea es van fer abocantargamassa deciment directament encintres de fusta, una innovació que alleugeria la fàbrica.[26]
El fet que l'edifici es trobés sobre unallacuna va obligar a excavar fins a 14 metres dellims inservibles i establir unafonamentació de gairebé 13 metres d'opus caementicium (filades d'argamassa de calç i pedres alternades).
El terreny de joc pròpiament dit era unoval de 75 per 44 metres; en realitat era una plataforma construïda enfusta i coberta desorra. Tot el subsol era un complex de túnels imasmorres (l'hipogeu) on s'allotjaven els gladiadors, els condemnats i als animals. El sòl disposava de diverses trapes i muntacàrregues que comunicaven amb el soterrani i que podien ser usades durant l'espectacle.[21]
Elplànol de la sorra tenia un complet sistema dedrenatge, connectat a quatre imponentsclaveguerams. S'ha suggerit que obeïen a la necessitat d'evacuar l'aigua després dels espectacles navals. No obstant això, sembla que jaDomicià, abandonant la idea de lanaumàquia, va pavimentar les clavegueres i va col·locar a la sorra elsmuntacàrregues per als combats de gladiadors. Lacoberta de fusta ja no es conserva, de manera que tot ellaberint subterrani roman avui a l'aire lliure.
Les grades es diferenciaven en graus, diversos pisos reservats a cada classe social:[27]
Elpodium, el primer d'ells, s'asseien els romans més il·lustres: elssenadors,magistrats (Cursus honorum),sacerdots i potser lesvestals. En ambdós extrems de l'eix menor hi havia sengles llotges: la tribuna imperial (pulvinar), i una altra reservada per al magistrat que a vegades presidia els Jocs. Atès que aquest pis era el més proper a les feres, hi havia una xarxa metàl·lica de protecció i arquers apostats regularment.
Elmaenianum primum, pels aristòcrates que no pertanyien al senat.
Elmaenianum secundum, dividit en l'imum, per als ciutadans rics, i elsummum, per als pobres.
Elmaenianum summum in ligneis, fet defusta, probablement sense seients, i reservat per a les dones pobres.
A més, alguns ordres socials, com elstribuns, sacerdots o la milícia, tenien sectors reservats.[20]
L'accés des dels passadissos interns fins a les grades es produïa a través dels vomitoris, anomenats així perquè permetien sortir una enorme quantitat de gent en poc temps. Estava tan ben dissenyat que els 50.000 espectadors podien ser evacuats en una mica més de cinc minuts.[14][20]
La façana s'articula en quatreordres, i les seves altures no es corresponen amb els pisos interiors. Els tres ordres inferiors els formen 80 arcs sobre pilastres, i amb semicolumnes adossades que suporten unentaulament purament decoratiu. El quart el forma una paret cega, amb pilastres adossades, i finestres en un de cada dos vans. La part superior del Colosseu era de fusta i va ser reconstruïda amb pedra cap a l'any 223.
Els ordres de cada pis són successivamenttoscà,jònic icorinti. L'últim pis té un estil indefinit que va ser catalogat en el segle xvi comcompost. Era corrent superposar estils diferents en pisos successius, però no era habitual fer edificis amb quatre ordres superposats. Les comunicacions entre cada pis es realitzaven a través d'escales i galeries concèntriques. L'emperador tenia una entrada principal a la part nord per a ell i la seva família, i les altres tres entrades axials eren per als cònsols.[14]
El cobriment dels murs es va realitzar ambestuc, encara que actualment es troben a la vista els blocs detravertí col·locats en filades i units amb juntes demorter i subjectes amb grapes deplom ibronze; en la zona superior de l'últim pis es copsen materials més lleugers com elmaó.[20]
El Colosseu comptava amb unacoberta de tela desplegable accionada mitjançantpolitges. Aquesta coberta, feta primer amb tela de vela i després substituïda perlli, més lleuger, servia per protegir els espectadors del sol i es recolzava en un entramat de cordes del qual se sap poca cosa. Cada sector de roba podia moure's per separat dels del voltant, i eren accionats per un destacament de mariners de la flota romana.[20]
A la part superior de la façana s'han identificat els buits en els quals es posaven els 240pals de fusta que suportaven els cables. Pel que sembla, les cordes s'ancoraven a terra, ja que d'una altra manera els pals suportarien massa pes: a aquest efecte hi havia un anell concèntric de pedres ocipus situats a 18 metres de la façana a l'esplanada exterior, i que també permetien el control del públic per evitar aglomeracions. La franja entre la façana i els cipus estavapavimentada ambtravertí.[14]
Mosaic dePompeia que representa alguns dels espectacles que s'haurien ofert al Colosseu
El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys: en elsegle vi es van fer els últims Jocs. Es feia servir per baralles degladiadors així com per una gran varietat d'esdeveniments. Els espectacles, anomenatsmunera, sempre eren patrocinats per ciutadans en comptes de per l'Estat. Tenien un fort elementreligiós, però també eren una demostració de poder i d'influència familiar, i van resultar ser increïblement populars en laplebs. Un altre espectacle popular era lacaça d'animals, ovenatio. S'hi feien servir una gran varietat de bèsties salvatges, la majoria importades d'Àfrica iÀsia:rinoceronts,hipopòtams,elefants,girafes,lleons,panteres,lleopards,cocodrils iestruços.[21] Les batalles i la caça es representaven alsescenaris amb arbres i edificis movibles. Aquests esdeveniments se celebraven a vegades a una gran escala: es diu queTrajà va celebrar les seves victòries aDàcia el107 amb jocs que van incloure 11.000 animals i 10.000 gladiadors, desenvolupant-se durant 123 dies. El públic o l'emperador podia salvar el gladiador que quedava malferit mitjançant la posició en què posés el seu polze, cap amunt o cap avall, representant la vida o la mort del lluitador vençut.[21]
Durant els primers dies del Colosseu els escriptors clàssics deien que l'edifici es feia servir per anaumachiae (més conegudes com anavalia proelia) o simulacions debatalles navals. Les fonts que expliquen els Jocs inaugurals que va ferTit el80 descriuen que el pis inferior s'omplia d'aigua per a mostrarcavalls ibous prèviament entrenats nedant. També expliquen una recreació d'una famosa batalla naval entre els grecs deCorfú i elscorintis. Això ha estat objecte de debat per als historiadors, ja que, encara que omplir l'edifici d'aigua no hagués presentat problemes, no és clar com podrien haver fet que la sorra fos impermeable, ni si hi hagués hagut espai suficient perquè elsvaixells de guerra es moguessin. S'ha suggerit que les fonts parlaven d'un altre lloc, o que el Coliseu tenia en els seus orígens un amplecanal inundable que anava fins al seu eix central i que posteriorment hauria estat substituït per l'hipogeu.[16]
El poetaMarcial també es va fer ressò d'aquests Jocs inaugurals, i més concretament ens descriu una lluita de gladiadors que passaria a la història, la deVero i Prisco: tots dos van lluitar fins a l'extenuació davant l'emperadorTit, sense que cap dels dos arribés a imposar-se sobre l'altre. Aquest afany i capacitat de resistència va ser recompensat amb el clam popular, que va portar el Cèsar a perdonar-los. Tan excepcional va ser aquest fet que Marcial el va recollir en la seva obraLiber spectaculorum.[28]
També es feien «silvà», recreacions depaisatges naturals a la sorra.Pintors,tècnics iarquitectes construïen una simulació d'unbosc amb arbres i arbustos reals que es plantaven a la sorra. Hi posaven animals per poblar el paisatge i sorprendre la multitud. Aquests escenaris es podrien haver usat simplement per mostrar un entorn natural a la població urbana, o com a teló de fons per a lacaça o obres que narravenepisodis mitològics. Ocasionalment, també s'usaven per execucions en què l'heroi de la història, interpretat pel condemnat a mort, era assassinat de manera espantosa, però mitològicament autèntica, sent devorat per bèsties o cremat fins a la mort.
Durant molt de temps s'ha considerat el Colosseu com l'escenari de nombrososmartiris dels primerscristians. De tota manera, aquesta creença sembla només haver sorgit durant elsegle xvi. Les fonts romanes i de l'alta edat mitjana es refereixen a martiris cristians en llocs de Roma vagament descrits —com a l'amfiteatre o a l'arena—, però sense especificar concretament la seva localització; de fet, hi havia nombrosos estadis, amfiteatres i circs a Roma. Sovint es diu quesant Telèmac, per exemple, va morir al Colosseu, peròTeodoret de Cir, en els seus escrits sobre aquesta mort, diu que va morir a l'estadi (is to stàdio).[29]
A l'edat mitjana el Colosseu no era vist com un lloc sagrat. El seu ús com afortalesa i després com a pedrera demostra la poca importància espiritual que se li atribuïa en un temps en què els llocs que s'associaven amb els màrtirs eren molt venerats. No formava part dels itineraris agrupats per a ser visitats pelspelegrins ni en obres com ara laMirabilia Urbis Romae (Meravelles de la ciutat de Roma) del segle xii, que diu que elCirc Màxim —i no el Colosseu— va ser el lloc on van succeir aquests martiris. Part de l'estructura estava habitada per una ordre cristiana, però aparentment no tenien motius religiosos ni espirituals per ocupar aquest edifici.[21]
Sembla que solament durant els segles xvi ixvii es va considerar el Colosseu com un lloc de culte. El papaPius V (1566-1572) va recomanar que els pelegrins reunissin sorra del Colosseu com si fos unarelíquia, ja que estava impregnada de la sang dels màrtirs. Aquesta segurament va ser una visió minoritària fins que Fioravante Martinelli, quasi un segle més tard, la va popularitzar. Martinelli, al seu llibreRoma ex ethnica sacra, del1653, va incloure el Colosseu al davant d'una llista de llocs sagrats relacionats amb els martiris. Evidentment, el llibre de Martellini va tenir un clar efecte en l'opinió pública; com a resposta a la proposta que alguns anys més tard va fer el cardenal Altieri de convertir el Colosseu en unaplaça de toros, Carlo Tomassi va publicar un pamflet com a protesta pel que considerava una profanació.[21] La controvèrsia que va seguir va persuadir el papaCliment X de tancar les arcades externes del Colosseu i a declarar-losantuaricristià, tot i que el debat sobre com era desacre l'edifici continuaria encara algun temps més.
El papaBenet XIV (1740-1758) va prohibir la utilització del Colosseu com a pedrera i va erigir unviacrucis prop de l'arena, que hi va romandre fins al febrer del1874.[21] Sant Benet Josep Labre va passar els últims anys de la seva vida entre els murs del Colosseu vivint de la caritat dels fidels, fins a la seva mort el1783.[30] Diversos papes del segle xix van manar realitzar treballs de reparació i restauració al Colosseu, per la qual cosa l'edifici encara conserva una connexió amb la cristiandat. Es van posarcreus en diversos punts prop de l'arena i, encara actualment, cadaDivendres Sant el papa encapçala una processó a l'amfiteatre en memòria dels màrtirs cristians.[31]
A la pel·lícula de1953Vacances a Roma el Colosseu serveix de teló de fons per a nombroses escenes.
A la pel·lícula de1954Demetrio y los gladiadores l'emperadorCalígula sentencia al cristià Demetri a lluitar al Colosseu, encara que la mencionada escena és anacrònica, perquè Calígula és anterior a la construcció de l'edifici.
A la pel·lículaGladiator deRidley Scott (2000) el Colosseu es va recrear per ordinador per restaurar la glòria dels seus millors temps al segle ii. La reconstrucció de l'edifici és fidel i dona una bona impressió de com va poder ser l'hipogeu. Tot i això, molts dels edificis que envoltaven al Colosseu a la pel·lícula mai no van existir, i la seva proximitat alTíber tampoc no és veraç.
A la pel·lícula de ciència-ficcióThe Core (2003) el Colosseu és destruït per múltiples llamps que el redueixen a runes juntament amb la resta deRoma.
A la pel·lícula deLizzie McGuire (2003) el Colosseu serveix d'escenari perquè la protagonista canti a milers d'espectadors.
A la pel·lículaJumper (2008) es veu el Colosseu com a escenari de batalla entre el protagonista (Hayden Christensen) i part dels seus enemics.
El Colosseu figura a la moneda de cinc cèntims d'euro d'Itàlia.
La fama de Colosseu com a lloc d'entreteniment ha fet que el seu nom fos tornat a utilitzar-se a altres edificis públics moderns, particularment alsEstats Units, onteatres, sales de concerts iestadis s'anomenen comunament «colosseus» (Coliseums).[32]
Nombrosos artistes, especialment del segle xviii ixix, l'han fet objecte de les seves obres dedibuix,gravat opintura, entre ells:
↑William H. Byrnes IV (Spring 2005) «Ancient Roman Munificence: The Development of the Practice and Law of Charity».Rutgers Law Review vol. 57, issue 3, pàg. 1043-1110.
↑BBC.co.uk, BBC's History of the Colosseum pàg. 1.
↑Teodoret de Cir.Historias de los monjes de Siria (en castellà). Edición de Ramón Teja. Colección: Estructuras y Procesos. Religión. Madrid: Editorial Trotta, 2008.ISBN 978-84-8164-851-5.
↑Pernoud, Régine.Les Saints au Moyen Âge - La sainteté d'hier est-elle pour aujourd'hui? (en francès). París: Plon, 1984, pàg. 23.ISBN 978-22-6602-087-9.
↑Catholic Encyclopedia Ed. The Encyclopedia Press, 1913
%2c_Kolosseum_--_2024_--_0610.jpg)
.jpg)
