![]() | |
Estat de conservació | |
---|---|
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 111397303![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Malvales |
Família | Malvaceae |
Gènere | Cola |
Espècie | Cola nitida![]() Schott iEndl., 1832 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Sterculia nitida![]() |
Sinònims |
Lacola (Cola nitida) és considerat un arbre de la família de lesmalvàcies, encara que també s'engloba dins de lesesterculiàcies,[2] que es troba present de forma nativa en la part occidental tropical d'Àfrica, sobretot aSierra Leone,Libèria,Togo,Congo,Ghana,Costa d'Ivori iGuinea. Actualment, és cultivada a tot arreu, i entre els països conreadors destaquenel Brasil,Indonèsia,Mèxic o lesAntilles. També es coneix amb el nom de kola. Se'n poden distingir dues subespècies, l'alba i larubra (blanca i vermella respectivament).[3]La paraula cola prové dekolatier,[4] que és la denominació africana que rep l'arbre de la cola. La segona part del nom científic,nitida,[5] deriva del llatí i significa brillant, de color blanquinós, referint-se a les característiquesbeines que forma aquest arbre. Sol ser consumida en forma de pols, en infusions o en begudes.
És una planta que creix en llocs humits, de molta pluja i clima molt calorós, com elclima tropical.[6]
És un arbremonoic de creixement lent que pot arribar a fer de 15 a 20 m d'alçada. L'arrel ésaxonomorfa amb tiges llenyoses. Les fulles són senceres,acuminades,ovalades i lleugerament coriàcies, de color verd brillant i sónglabres. Tenen una mida de 15 a 18 cm de longitud i 10 cm de gruix. Lainflorescència és en raïm, i les flors són hermafrodites, de color groc verdós o blanques que creixen en forma depanícules. No presentencorol·la i elcalze ésgamosèpal i és constituït per 5sèpals blancs amb estries porpres. L'androceu és subsèssil i monoadelf amb 10anteres superposades i està unit a l'ovari, que éssúper, formant l'androginòfor. Elgineceu és ovoide i penta o hexacarpel·lar. Elfruit és unpolifol·licle de forma estrellada de color groc en la maduresa, dins de cada un dels quals trobem unes llavors grans de color vermellós que es diuennous de cola.[7][8]
La nou de cola (la llavor) és la part de la planta que s'utilitza com adroga.[9]Les llavors de cola contenen les següents substàncies:
La nou de cola té les següents propietats:
La cola és contraindicada formalment en casos d'úlcera gàstrica igastritis, ja que indueix a la secreció d'àcid gàstric. També és contraindicada en casos d'arrítmia cardíaca, tensió arterial alta, en nens i en dones embarassades o que donen pit.Es recomana no combinar-la amb elcafè o elte.[15]
És el principal ingredient de determinades begudes refrescants de gran consum. A més a més, s'usa com aaromatitzant dellaminadures i dolços.
A Nigèria, el col·lectiu delsHausa-Fulani (representa el 30% de la població), la fam servir sovint en rituals espirituals i també per a donar la benvinguda a nous integrants de la tribu o a visitants. El que fan és triturar les nous de cola i oferir-les als visitants. També s'utilitza per les seves propietats de goma com unxiclet natural.[16]
En certesètnies de l'Àfrica Occidental, la cola s'usa per a demanar la mà a la futura esposa. El nuvi, juntament amb un missatger, compra i embolica un nombre determinat de nous de cola, que varia depenent de l'ètnia. Són entregades a la família de la futura esposa pel missatger i simbolitzen la unió entre les dues famílies. Seguidament, el missatger s'encarrega de comunicar al pare de la núvia les virtuts del nuvi. Si el pare accepta el nuvi, les nous de cola són trencades i es comparteixen per a segellar l'aliança. També s'usa en certsbaptismes africans, com el baptismemalinké, en què després d'anunciar el nom del nounat i del festeig, es reparteixen nous de cola i pa blanc entre tots els assistents.[17]
ATrinidad i Tobago s'usa per a problemes en el part, d'infertilitat i per a lahipertensió arterial.[18]
La cola té uns efectes secundaris que són l'excitació, l'insomni i lataquicàrdia. També pot provocar sobreexcitació seguida dedepressió.[19]
La cola en general (sense distingir-ne espècies) s'ha emprat des de temps remots per diverses ètnies com un estimulant, però a partir del segle XIX pren un protagonisme elevadíssim per la irrupció de laCoca-Cola. El 1886 aAtlanta,Geòrgia,John Pemberton desenvolupa una versió no alcohòlica de la begudaFrench Wine Coca. Inicialment, es ven com a beguda medicinal, ja que es creia que l'aigua carbonatada aportava grans beneficis a la salut. El 1899, després de diversos canvis en el control de la companyia, s'estableix aChattanooga,Tennessee la primera fàbrica embotelladora. La Coca-Cola anà adquirint més i més clients fins a arribar a laPrimera Guerra Mundial, quan té la seva primera expansió internacional, que és encara més gran en laSegona Guerra Mundial, quan comencen a distribuir la beguda en les famosesllaunes. El 1983 desenvolupen la primera variació de la fórmula original de Coca-Cola, la Coca-Cola sense cafeïna, que va tenir una bona acollida, fet clau per a la creació de Coca-Cola en altres sabors, com vainilla, cirera o llimona.És distribuïda en més de dos-cents països, i ha esdevingut un exemple de laglobalització en el segle xx.[20]
En altres projectes deWikimedia: | |
![]() | Commons (Galeria)![]() |
![]() | Commons (Categoria)![]() |
![]() | Viquiespècies![]() |