Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Colúmbia-Moses (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaColúmbia-Moses
Tipusllengua illengua vivaModifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deWashingtonModifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'AmèricaModifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües salish
llengües salish de l'interiorModifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill críticModifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3colModifica el valor a Wikidata
Glottologcolu1241Modifica el valor a Wikidata
EthnologuecolModifica el valor a Wikidata
UNESCO803Modifica el valor a Wikidata
IETFcolModifica el valor a Wikidata
Endangered languages1696Modifica el valor a Wikidata

Lallengua Colúmbia-Moses, oColúmbia-Wenatchi (en Colúmbia-Moses:Nxaảmxcín), és unallengua indígena d'Amèrica del Nord que es va extingir el 2023.[1] Formava part de la família meridional dellengües salish de l'interior. Els parlants van viure tradicionalment a lareserva índia de Colville-Okanagan. El poble de Colúmbia foren seguidors del cap indi Moses (1829-1899) i d'aquí reben el seu nom.

Hi havia dos dialectes, el colúmbia (també anomenat sinkiuse, columbià) i el wenatchi (wenatchee, entiat, chelan). El wenatchi era la llengua hereva de lestribusWenatchi, Chelan i Entiat, columbià dels Sinkiuse-Columbia.

Pauline Stensgar, que va morir el 2 de maig de 2023 als 96 anys, va ser la darrera parlant amb fluïdesa de la llengua.[1]

Característiques

[modifica]

Alfabet Colúmbia-Wenatchi:

Alfabet nxaảmxcín[2]
aaacčəəəhḥʷiiikʷlllll̓łƛ̓mp
qq̓ʷršstuuuwxx̌ʷyʔʕʕ̓ʕʷʕ̓ʷ


Les tres vocals del Colúmbia-Moses són /i/, /a/, /u/. De vegades es transcriuen com a [e]; /i/, [o]; /u/ i [æ]; /a/, i també podria tendir a sonar sense accent, gairebé com un so schwa, /ə/.

Una paraula de mostra nxaảmxcínː

  • Snkɬxwpáw'stn = 'corda de roba'(Czaykowska-Higgins i Willett 1997)[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,01,1Hanlon, James «Last fluent speaker of n̓xaʔm̓xčín̓ language dies at 96». The Spokesman-Review, 05-05-2023.
  2. [[#CITEREF|]].
  3. «View Chapters».

Bibliografia addicional

[modifica]
  • Czaykowska-Higgins, Ewa and Paul Proulx. 2000. "REVIEWS - What's in a Word? Structure in Moses-Columbia Salish". International Journal of American Linguistics. 66, no. 3: 410.
  • Kinkade, M. Dale. "Dictionary of the Moses-Columbia Language (Nxaʔamxcín)". Nespelem, Wash: Colville Confederated Tribes, 1981.
  • Mattina, Nancy. 2006. "Determiner Phrases in Moses-Columbia Salish". International Journal of American Linguistics. 72, no. 1: 97.
  • Willet, Marie Louise. 2003. "A Grammatical Sketch of Nxa'amxcin" PhD Thesis, University of Victoria.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Colúmbia-Moses_(llengua)&oldid=35544996»
Categories:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp