La localitat es troba envoltada d'una horta al peu de la Serra de Callosa i situada a 16 metres sobre el nivell del mar. Coix està situada en l'anomenada "Ruta de la Pedra", que comparteix amb les poblacions veïnes deCallosa de Segura iOriola. Aquesta localitat també pertany a la rutaCamí del Cid i a laSenda del poeta.
El terme municipal, de 16,6 km², situat entre zones d'horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de laserra de Callosa, compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims més representatius. Així mateix, posseeix una rica i variada representació dels animals i les plantes, moltes d'elles autòctones; l'oferta ludicoesportiva es completaria amb la possibilitat de practicar l'espeleologia en laCova del Gat.
El seuclima mediterrani està caracteritzat per hiverns suaus i estius calorosos amb elevada humitat per la proximitat del mar i l'influx propi de l'horta. La temperatura mitjana anual sol rondar els 19 graus, amb precipitacions escasses però a vegades poden arribar a ser torrencials (gota freda), els cels solen ser poc coberts i els vents fluixos.
Mapa de 1729 dels termes municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora
El seu origen és possiblement d'origenvisigot, com ho avalen els vestigis i restes arqueològiques trobats en la falda del seu forest. Al voltant del castell s'han trobat restes de l'Edat del Bronze, iberes i romanes i al paratge conegut com La Hoya també hi ha evidències d'haver estat habitat pels visigots.
La denominació de Coix amb la qual se li coneix en l'actualitat, és fruit de successives variacions i adaptacions del vocable llatí "COXU" o "COXUM", que d'acord amb l'opinió del filòleg francès Du Cange venia a significar lloc tancat o tancat, tal vegada per les muntanyes que ho tanquen pel costat sud i llevant.
L'antigaalqueriaàrab de Coix va ser conquistada en data primerenca perAlfons X deCastella, qui la cedit en1226 a Aben Hudiel Damoch, quedant sota la jurisdicció d'Oriola i incorporada al senyoriu àrab dels rais deCrevillent. En1244, pel tractat d'Almizra, quedà integrada en elRegne de Múrcia, en1266 davant la insurrecció mudèjar d'aqueix regne el rei en Jaume va intervenir i va annexionar-lo al terme d'Oriola. En1296Jaume II l'ocupa i confirma a Ahmed, senyor de Crevillent la possessió de Coix, cosa que succeeix dues vegades més en1298 i1307. En1304 per lasentència de Torrellas resta definitivament adscrit alRegne de València i passa a anomenar-se Coix; en1320, darrere la desaparició del senyoriu de Crevillent, Jaume II donà el municipi a Arardo de Mur, el fill del qual, amb l'autorització dePere IV, la va vendre en1339 a la família Vidal, passant en el segle xv als Dávalos.
L'expulsió delsmoriscs en1609 i la granpesta de l'any1648, que va deixar alBaix Segura gairebé buida d'efectius humans, cobrint-se aquest buit amb grans immigracions de colons de l'altiplà castellà, que va contribuir definitivament a la pèrdua de la llengua vernacla, i amb la implantació delcastellà va començar a ser anomenada "Cox", nom emparat més tard amb elsDecrets de Nova Planta emesos pel primer Borbó,Felip V.
Es va segregar del terme d'Oriola en1522, encara que va pertànyer a la seva governació fins a1707. En1822 es va integrar en la província deMúrcia, passant novament alPaís Valencià en 1833.
Es desconeix l'origen del vocable Coix, perquè no existeix informació paleogràfica que ho acredite. Per tenir solament dues consonants es descarta el seu origen àrab. En el Repartiment d'Oriola apareix comBenimancox, que es pot traduir com afamília Amán, de Coix, és a dir, el lloc on residia aquesta família musulmana en el moment de la conquesta cristiana. Encara que encastellà avui en dia s'accepta la ics per so actual, la seua pronunciació correcta éscoj, pel so natural de la ics com a antiga jota castellana, i el seu gentilicicojense.[1][2][3]
Una de les primeres activitats econòmiques del poble és la venda ambulant en els mercats de les poblacions properes. Els problemes desequera endèmics a la zona han obligat a l'abandonament de l'agricultura en favor de la comercialització de fruites i hortalisses, ben palesa en el nombre de magatzems que s'hi han establert. Entre la indústria, destaca latèxtil icalcer.
La cuina, la típica de la comarca però amb personalitat pròpia: arròs amb serranes, arròs amb crosta, arroz del burro i putxero amb pilotes en són una mostra. Tenen renom el forn i la rebosteria locals:toñas de manteca,escaldadas ialmojabenas, d'origen àrab.
Castell de Coix, o de Santa Bàrbara. És el més antic del País Valencià. Successives reformes i la destrucció parcial en la guerra de1936-1939 obligaren a una recent restauració que no inclogué la reconstrucció de les merles i que el donen la seua actual fesomia.
El Molí. Situat en el lloc conegut com El Barrio que hauria estat el lloc, a banda del poblament musulmà, on s'assentaren els primers pobladors cristians.
Jardí-Glorieta. Ocupa el jardí del que fou convent de Carmelites i conté dos pins centenaris i gran quantitat de palmeres i d'altres espècies.