Elconcepte decognició (delllatí:cognoscere, 'conèixer') és el conjunt de processos intel·lectuals pels quals un ésser humà adquireix informació sobre l'entorn i l'elabora per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el judici o el raonament.[2] Fa, doncs, referència a l'aptitud dels individus de processarinformació a partir de lapercepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.[3]
Aquesta capacitat dels éssers humans de processar la informació, a partir dels estímuls que ens arriben del món exterior, el coneixement adquirit amb l’experiència i les característiques subjectives ens permeten valorar i interpretar el món. Les funcions cognitives més importants són l'orientació, l’atenció, el llenguatge, la memòria, lesgnòsies, la praxis i les funcions executives.[4]
La cognició està íntimament relacionada amb conceptes abstractes com arament, percepció,raonament,intel·ligència,aprenentatge,imaginació i molts d'altres que descriuen nombroses capacitats dels éssers superiors encara que aquestes característiques també les puguin compartir algunes entitats nobiològiques, segons ho proposa la intel·ligència artificial.
En les primeres etapes de desenvolupament del concepte, es creia que la cognició era una característica només humana, però amb el desenvolupament de l'etologia i la intel·ligència artificial es debat la validesa de tal argumentació.
Enpsicologia i intel·ligència artificial, el concepte es refereix a les funcions, processos i estats mentals d'agents intel·ligents, amb un enfocament particular en processos com ara comprensió, inferència, presa de decisions, planificació i aprenentatge. Lainvestigació en el camp aborda capacitats dels agents/sistemes com ara l'abstracció, generalització, concreció/especialització i metaraonament, en els quals s'involucren conceptes subjectius com ara les creences,coneixement, estats mentals i preferències.
El concepte de cognició és àmpliament utilitzat per a significar l'acte de conèixer oconeixement, i pot ser definit, en un sentitcultural osocial, com el desenvolupament emergent de coneixement dins d'un grup que culmina amb lasinergia del pensament i l'acció.
Tot i que el mot "cognitiu" es remunta al segle xv, l'atenció als processos cognitius es va produir divuit segles abans, amb el filòsof grecAristòtil (384-322 aC) que va mostrar interès en el funcionament intern de la ment i com afecta a l'experiència humana. Aristòtil va centrar-se en àrees cognitives relacionades amb la memòria, la percepció i les imatges mentals. Va donar gran importància a assegurar que els seus estudis es basaven en l'evidència empírica, és a dir, la informació científica que es recull a través de l'observació i l'experimentació curosa i exigent.[5]
Dos mil·lennis després, el treball de base per als conceptes moderns de cognició va ser establert durant laIl·lustració per pensadors comJohn Locke iDugald Stewart que van tractar de desenvolupar un model de la ment on les idees eren adquirides, recordades i manipulades.[6]
A principis del segle XIX, els models cognitius es van desenvolupar en dos camps: en filosofia -especialment per autors que escriuen sobre lafilosofia de la ment- i en medicina, especialment en metges que volen curar la bogeria. A Gran Bretanya, aquests nous models van ser estudiats perJames Sully a laUniversity College de Londres i, fins i tot, van ser utilitzats en la Llei d'Educació Primària nacional de 1870.[7]
Wilhelm Wundt (1832–1920) va emfatitzar la noció de la introspecció, és a dir, examinar els sentiments interns d'un individu. Amb la introspecció, el subjecte havia de descriure els seus sentiments de la manera més objectiva possible; així Wundt podia trobar la informació científica.[8][9] Amb tot, els psicòlegs posteriors van trobar que els mètodes de Wundt eren massa subjectius i opten per procediments més objectius d'experimentació per arribar a conclusions sobre el procés cognitiu humà.
Hermann Ebbinghaus (1850–1909) va realitzar estudis cognitius sobre la funció i la capacitat de la memòria humana. Ebbinghaus va desenvolupar un experiment pioner en el qual va construir més de 2.000 síl·labes fetes de mots inexistents (per exemple, 'EAS'). Després va examinar la seva capacitat per aprendre'ls. Va triar intencionalment paraules buides de significat en lloc de paraules reals per controlar la influència de l'experiència preexistent sobre el que les paraules podrien simbolitzar.[8][10] Ebbinghaus va observar i hipotetitzar les variables que podien haver afectat la capacitat d'aprendre i recordar les no paraules que va crear. Va concloure experimentalment que existeix l'anomenadacorba d'aprenentatge, és a dir que allò que s'aprèn s'accelera al principi, augmenta a poc a poc i es pot mantenir si hi ha repeticions de les dades, perquè si no cau en l'oblit. També va avançar el concepte d'aprenentatge significatiu, en veure que connectant patrons sil·làbics amb paraules ja conegudes es memoritzaven més de pressa.[11]
Mary Whiton Calkins (1863–1930) va ser una influent pionera nord-americana en l'àmbit de la psicologia. El seu treball també es va centrar en la capacitat de memòria humana. Una teoria comuna, anomenada efecte de recència, es pot atribuir als estudis que va dur a terme.[12] L'efecte de recència és la tendència a recordar millor els últims elements d'una llista. La teoria de Calkins està estretament relacionada amb els estudis i les conclusions dels experiments de memòria realitzats per Hermann Ebbinghaus.[13] Val a dir que el mot recència és un cultisme del llatí (recentia) que no està encara recollit en català, però és un cultisme adaptat correctament, tal com han fet altres llengües:recency (en anglès),récence (en francès), etc.[14]
William James (1842–1910) és una altra figura fonamental en la història de la ciència cognitiva. James estava molt descontent amb l'èmfasi de Wundt en la introspecció i l'ús d'estímuls sense sentit d'Ebbinghaus. Per això va optar per centrar-se en l'experiència de l'aprenentatge humà en la vida quotidiana i la seva importància per a l'estudi de la cognició i va examinar aspectes de la cognició com la percepció, la memòria, el raonament i l'atenció en la publicació dePrincipis de psicologia,[15] Aquests llibre va esdevenir durant anys una obra de referència per a universitats i professionals, ja que va iniciar el reconeixement de la psicologia com a disciplina autònoma de la filosofia, i va definir-la "com la ciència de la vida mental, tant en seus fenòmens com en les seves condicions. Els fenòmens són coses com les que anomenem sensacions, desitjos, cognicions, raonaments, decisions, etc."[16]
La psicologia cognitiva ocognitivisme és la branca de la psicologia que estudia la cognició, és a dir, la capacitat que tenim d’obtenir informació del nostre entorn i d’interpretar-la. La cognició és possible gràcies als anomenats processos cognitius com la percepció, l’atenció, l’aprenentatge, la memòria... Aquesta branca de la psicologia té els seus fonaments en que el comportament d’un individu depèn dels estímuls que rep de l’entorn i de la seva forma de pensar i de percebre aquest entorn. Així doncs, els processos mentals individuals són fonamentals i influeixen en la manera de ser.
L'exerciciaeròbic ianaeròbic té relació amb la millora cognitiva.[17] Segons alguns estudis sembla que a curt termini augmenta l'atenció, la memòria verbal i visual. No obstant això, els efectes són transitoris i disminueixen amb el temps, després de la finalització de l'activitat física.[18]
Els estudis que avaluen elfitoestrogen, els suplements denabius i elsantioxidants no van mostrar efectes significatius.[19][20][21] En canvi, un estudi sobre els efectes dels suplements dietètics en la cognició durant lamenopausa mostren que lasoja i suplements deGinkgo biloba podrien millorar la cognició de les dones.[22]
Amb tot, una alimentació equilibrada ja aporta elsnutrients necessaris, segons María José Alonso Osorio, professora de Ciències de la Salut a laUOC. Els suplements poden ser beneficiosos només quan l'alimentació és inadequada i no aporta els nutrients necessaris per al correcte funcionament del cervell, es pateix estrès o hi a una disminució de l'absorció de nutrients en la dieta per causes fisiològiques o per envelliment. Una bona alimentació per al cervell ha de ser una dieta rica enpeix (preferiblementblau, que és el que aporta mésàcids grassos omega-3),fruits i llavors seques, fruita, verdura, llegums i cereals integrals ioli d'oliva mentre que cal limitar al màxim elsgreixos saturats i l'alcohol. En canvi, les vitamines del grup B, els àcids grassos omega-3, les vitamines E i C, els carotens, els polifenols de certes plantes i minerals com zinc, seleni i magnesi poden tenir un paper beneficiós en la prevenció de laneurodegeneració i podrien reduir el dany neuronal produït pels radicals lliures en el cos quan no hi ha suficients antioxidants per eliminar-los. També la ingesta equivocada o excessiva de suplements pot provocar just l'efecte advers, ja que poden interactuar i ser perjudicials. .[23] Un estudi recopilatori va concloure que les persones que segueixen unadieta mediterrània tenien una millor funció cognitiva.[24]
L'exposició d'individus ambdeteriorament cognitiu a activitats quotidianes dissenyades per estimular el pensament i la memòria en un entorn social semblen millorar la cognició. Tot i que els materials d'estudi són petits, i caldrà confirmar els resultats, l'efecte de l'estimulació cognitiva social sembla ser més gran que els efectes d'alguns tractaments farmacològics.[25]
L'estimulació magnètica transcranial, coneguda per les seves sigles en anglèsTMS (Transcranial magnetic stimulation) és una forma no invasiva d'estimulació cerebral. Hom empra uncamp magnètic per induir uncorrent elèctric en una àrea específica del cervell mitjançant lainducció electromagnètica.[26] Aquest model ha demostrat que millora la cognició en individus sense demència un mes després de l'inici de la sessió de tractament en comparació amb abans del tractament. Amb tot l'efecte no va ser significativament més gran en comparació amb el placebo.[27]
↑ «The politics of cognition: liberalism and the evolutionary origins of Victorian education».British Journal for the History of Science, vol. 50, 4, 12-2017, pàg. 677–699.DOI:10.1017/S0007087417000863.PMID:29019300.
↑8,08,1 «Psychology as a science».Handbook of Psychology, vol. 1, The history of psychology, 2003, pàg. 1–26.DOI:10.1002/0471264385.wei0101.
↑ «Aerobic exercise to improve cognitive function in older people without known cognitive impairment».The Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 2015, 4, 4-2015, pàg. CD005381.DOI:10.1002/14651858.CD005381.pub4.PMC:10554155.PMID:25900537.
↑ «The effects of acute wild blueberry supplementation on the cognition of 7–10-year-old schoolchildren».European Journal of Nutrition, vol. 58, 7, 10-2019, pàg. 2911–2920.DOI:10.1007/s00394-018-1843-6.PMC:6768899.PMID:30327868.
↑ «Chocolate and the brain: neurobiological impact of cocoa flavanols on cognition and behavior».Neuroscience and Biobehavioral Reviews, vol. 37, 10 Pt 2, 12-2013, pàg. 2445–2453.DOI:10.1016/j.neubiorev.2013.06.013.PMID:23810791.
↑ «Cognitive stimulation to improve cognitive functioning in people with dementia».The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2, 2-2012, pàg. CD005562.DOI:10.1002/14651858.CD005562.pub2.PMID:22336813.
↑Berlim, Marcelo T;Van den Eynde, Frederique;Jeff Daskalakis, Z «Clinically Meaningful Efficacy and Acceptability of Low-Frequency Repetitive Transcranial Magnetic Stimulation (rTMS) for Treating Primary Major Depression: A Meta-Analysis of Randomized, Double-Blind and Sham-Controlled Trials».Neuropsychopharmacology, vol. 38, 4, 19-11-2012, pàg. 543–551.DOI:10.1038/npp.2012.237.PMC:3572468.PMID:23249815.
