Lesllavors d'algunes espècies, anomenades grans decafè, s'utilitzen per aromatitzar diferents begudes i productes. Els fruits i les llavors, contenen una certa quantitat decafeïna i tenen un sabor dolç distintiu.[2]
La planta és un delsconreus comercials més valuosos i comercialitzats del món i és un producte d'exportació important de diversos països, inclosos els d'Amèrica Central i delSud, elCarib i Àfrica. El comerç de cafè depèn en gran manera de dues de les més de 130 espècies,Coffea arabica (comunament coneguda simplement com a cafè), que representa el 60-80% de la producció mundial de cafè, iCoffea canephora (cafè del Congo o cafè robusta), que representa al voltant del 20-40%.[3][4] Ambdues espècies de cafè són vulnerables alscanvis, causats pel canvi climàtic, a les seves zones de cultiu, cosa que probablement provocarà un descens de la producció en algunes de les regions de cultiu més importants.[5][6][7]
Sónarbusts o petitsarbresperennes iperennifolis, inermes i sovint amb branques laterals horitzontals. Lesfulles són el·líptiques i habitualment disposades de manera oposada, amb una nervadura molt marcada i una cutícula cerosa que les protegeix i dificulta l'evaporació de l'aigua. Lesflors són petites, sèssils o amb un pedicel curt, hermafrodites, fragants i amb unacorol·la de color blanc o rosa formada per un tub i de 4 a 9 lòbuls. L'androceu és format per un nombre d'estams que va de 4 a 8, algineceu hi ha unovari bilocular, amb un òvul a cadalòcul, l'estigma és bilobulat. Les flors s'agrupen eninflorescències axil·lars. Elfruit és unadrupa globosa o el·lipsoide de color vermell, porpra, taronja, groc, blau o negre a la maturitat, cada fruit conté una o duesllavors, que són els grans de cafè en el cas de les poques espècies que s'aprofiten comercialment i que es caracteritzen per una mena de solc longitudinal.[8][9]
Hi ha més de 130 espècies deCoffea, que es cultiva a partir de llavors. Les dues més populars sónCoffea arabica (comunament coneguda simplement com a cafè), que representa entre el 60 i el 80% de la producció mundial de cafè, iCoffea canephora (cafè del Congo o cafè robusta), que representa al voltant del 20-40%.[3][4]C. arabica és preferida pel seu gust més dolç, mentre queC. canephora té un contingut més elevat de cafeïna.C. arabica té els seus orígens a les terres altes d'Etiòpia i l'altiplà de Boma delSudan, i va sorgir com a resultat d'un híbrid entreC. canephora iC. eugenioides.[12]
Els arbres produeixen fruits vermells o morats comestibles, que es descriuen com abaies epígines o com adrupesindehiscents.[13] La fruita sovint es coneix com a "cirera del cafè" i conté dues llavors, anomenades "grans de cafè".[14][15] Malgrat aquests termes, el cafè no és ni una veritablecirera (el fruit de determinades espècies del gènerePrunus) ni una veritablemongeta (llavors de plantes de la famíliaFabaceae).
En aproximadament el 5-10% de qualsevol collita de fruites de cafè, només es troba un sol gra. Anomenat "caracolillo", és més petit i rodó que un gra de cafè normal.
Quan es cultiva alstròpics, el cafè és un arbust vigorós o un arbre petit que normalment creix a una alçada de 3 a 3,5 m. Les espècies de cafè cultivades més comunament creixen millor a elevacions elevades, però no toleren temperatures de congelació.[16]
L'arbre deCoffea arabica produirà fruits al cap de tres a cinc anys, produint-se durant una mitjana de 50 a 60 anys, encara que és possible fins a 100.[17] Les flors blanques són molt perfumades. La fruita triga uns nou mesos a madurar.
↑4,04,1«Coffee: World Markets and Trade» (en anglès americà). United States Department of Agriculture – Foreign Agricultural Service, 16-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 8 desembre 2017].
↑Läderach, Peter; Ramirez–Villegas, Julian; Navarro-Racines, Carlos; Zelaya, Carlos; Martinez–Valle, Armando; Jarvis, Andy «Climate change adaptation of coffee production in space and time» (en anglès americà). Climatic Change, vol. 141, 1, 26-10-2016, pàg. 47–62.DOI:10.1007/s10584-016-1788-9.ISSN:0165-0009.
↑Chen, Tao; Taylor, Charlotte M.Flora of China (en anglès). vol. 19. via eFloras,Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1994 [Consulta: 13 juliol 2024].
↑«Coffea L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 11 juliol 2024].
↑Petek, Marcos Rafael; Sera, Tumoru; Alteia, Marcos Zorzenon «Genetic variability for frost resistance among Coffea accessions assessed in the field and in a cold chamber» (en anglès americà). Brazilian Archives of Biology and Technology, vol. 48, 1, 1-2005, pàg. 15-21.DOI:10.1590/S1516-89132005000100003.
.svg){kind=icon}
