Coadjutor a lareligió catòlica és el títol d'unclergue encarregat d'ajudar unbisbe en l'administració d'unadiòcesi.
Aldret canònic, el coadjutor es distingeix de l'auxiliarius perquè té el dret de successió(cum iure successionis). Avui, és costum de nomenar un coadjutor quan el bisbe titular té qualsevol incapacitat o esdevé massa gran.[1] Normalment el bisbe titulari requereix el nomenament d'un adjutor o d'un auxialiari, però en circumstàncies excepcionals, unpapa pot nomenar un coadjutor o auxiliarimotu proprio. Segons els reglaments deldret canònic delcatolicisme, un coadjutor és unbisbe amb plens drets territorials i li atorguen unadiòcesi"in partibus infidelium", que vol dir un territori simbòlic d'una ciutat desapareguda o al territori avui ocupat per a altresmonoteismes, de fet sovint a la part actualmentmusulmana de la conca mediterrània.
Fins a la fi de l'antic règim, allà on l'església catòlica continuava tenint poder polític, elsobirans van pesar damunt les decisions papals, com, per exemple, ho va ferMaximilià I alsegle xvii per promoure el seu fidelCorneli de Berghes com a arquebisbe de l'arxidiòcesi de València i després com coadjutor delpríncep-bisbeErard de la Mark alprincipat de Lieja.