Plantilla de la temporada 2024-25 del Club Joventut Badalona | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Sobrenom | La Penya | ||||
| Tipus | equip de bàsquet | ||||
| Creació | 30 març 1930 | ||||
| Activitat | |||||
| Esport | basquetbol | ||||
| Lliga | Lliga ACB de bàsquet | ||||
| Instal·lació esportiva | Pavelló Olímpic de Badalona: Badalona . 12.760 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Juan Antonio Morales Abrisqueta | ||||
| Entrenador principal | Carles Duran Ortega | ||||
| Denominació anterior | Penya Spirit of Badalona(1930–1932) Centre Esportiu Badaloní(1932–1939) Club Juventud de Badalona(1940–1963) Joventut Fantasit(1964–1965) Joventut Kalso(1965–1967) Joventut Nerva(1967–1972) Joventut Schweppes(1972–1977) Joventut Freixenet(1978–1981) Joventut Sony(1981–1982) Joventut Fichet(1982–1983) Joventut Massana(1983–1984) Ron Negrita Joventut(1984–1987) RAM Joventut(1987–1990) Montigalà Joventut(1990–1992) Marbella Joventut(1992–1993) 7 Up Joventut(1993–1995) Festina Joventut(1996–1998) Pinturas Bruguer Badalona(1998–2000) DKV Joventut(2001–2011) FIATC Joventut(2011–2016) Divina Seguros Joventut(2016–2019) Club Joventut Badalona(2019–) | ||||
| Equipament esportiu | |||||
| |||||
| Equipament | Spalding | ||||
| Lloc web | http://www.penya.com | ||||
ElClub Joventut Badalona, popularment conegut com ala Penya, és un club debàsquet de la ciutat deBadalona i un dels equips amb més renom deCatalunya i d'Europa. Fundat l'any1930, és membre fundador de l'ACB, i ha militat sempre a la primera divisió espanyola (ja fos a laLliga espanyola de bàsquet des de 1957 o a la seva continuació, laLliga ACB a partir de 1983).L'any1994 el Joventut es convertí en el primer equip català a guanyar la copa d'Europa de bàsquet (actualEurolliga), essent aquest el més gran èxit esportiu de la història de l'equip badaloní. Ja anteriorment, el 1981, havia estat el primer equip català en aconseguir un títol europeu, laCopa Korac.Al seu palmarès hi ha dueslligues espanyoles, dueslligues ACB, dotzelligues catalanes, duescopes Korac i unacopa ULEB entre altres títols.
La filosofia de club és la de donar oportunitats als joves valors del planter, del qual han sorgit jugadors que han estat molt valorats internacionalment com araRudy Fernández,Ricky Rubio o més anteriormentJordi Villacampa o els germansRafael iTomàs Jofresa. Fruit d'aquesta aposta pel planter, el club verd-i-negre ha disposat tradicionalment d'equips vinculats a les categories inferiors, com la Penya Margall, el mateixSant Josep, o darrerament elClub Bàsquet Prat. L'equip pratenc ha estat lligat al Joventut durant vint anys, entre latemporada 2004-05 i la 2024-25, permetent que els jugadors anessin agafant experiència abans de fer el salt al primer equip.[1] Des de l'estiu de 2025 disposarà d'un equip sub22 a la recentment creadaLliga U.[2]
Des delsJocs Olímpics de 1992 deBarcelona, l'equip juga els seus partits alPavelló Olímpic de Badalona, amb una capacitat per a 12.500 espectadors.
L'any 2024 l'equip femení assoleix l'ascens a laLliga Femenina Endesa, màxima categoria del bàsquet espanyol a la que no competia des dels anys 70.[3]
El club va ser fundat el1930 amb el nom «Penya Spirit of Badalona», suggerit per Miquel Lloret i Subirana,[4] en homenatge alSpirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales. EmulantCharles Lindbergh, la van anomenar d'aquesta manera amb l'objectiu que la nova penya volés el més alt possible.[5] La denominació perdurà fins a l'any 1932, quan va adoptar el nom de «Centre Esportiu Badaloní»,[6] amb el qual es van registrar oficialment,[7] canvi motivat per la voluntat de legalitzar l'associació i mig imposat pels organismes rectors de l'esport, que no acceptaven el nom primitiu.[8] Després de laGuerra Civil espanyola la denominació del club va ser rebutjada pelGovern Civil, i es va haver d'adoptar el nom encastellà de «Club Juventud de Badalona», satisfent la censura franquista i, alhora, fonèticament es podia pronunciar fàcilment encatalà,[9][7] tot i que popularment va continuar sent més conegut com «la Penya».[10] No va ser fins a l'any1977 que es va poder catalanitzar el nom, esdevenint definitiva la denominació Club Joventut Badalona.[11]
L'elecció dels colors del club va ser completament casual. Un mes després de constituir-se com a penya s'acordà formar un equip de futbol, i uns dies abans del partit Jaume Petit es va desplaçar a Barcelona per comprar les samarretes. Ho va fer a la botiga La Samaritana, situada al carrer del Carme, 41, que en aquell moment era la botiga més antiga d'articles esportius. No va ser fàcil trobar el material necessari per poder vestir l'equip sencer, i finalment va triar unes samarretes de color verd amb amples ratlles verticals de color negre. La compra, que vas ascendir a 18 pessetes, va suposar deixar la tresoreria del club exhaurida.[12]
Diversos uniformes de la història del club:[13][14]
![]() 1930 | ![]() 1950 | ![]() 1967 | ![]() 2003 | ![]() 2017 | ![]() 2018 | ![]() 2019 |
El primer himne del club es va estrenar el4 de maig de1967, en la jornada d'homenatge al club campió de la lliga nacional 1966-67. L'himne era unasardana amb lletra deJosep Gual i Lloberes i música de Josep Maria Guillén. En aquella ocasió l'himne fou interpretat per l'Orfeó Badaloní i la Cobla Principal de Badalona.[15] L'any 1988 es va estrenar el nou i actual himne de la Penya, obra de Chano Montes.[16][17]
El Club Joventut Badalona ha estat un dels clubs pioners en la introducció i desenvolupament delbàsquet aCatalunya, basant la seva política esportiva en el treball del planter. Gran part del modest pressupost de l'equip s'inverteix en els nombrosos equips base amb què compta que engloben joves talents d'un gran ventall d'edats i nacionalitats. La darrera gran fornada de jugadors verd-i-negres presentava, entre d'altres,Ricky Rubio,Rudy Fernández,Pau Ribas,Josep Franch,Henk Norel o, ja uns anys més enrere,Álex Mumbrú oRaül López. Tot i que molts d'aquests talents acaben abandonant el club provant sort a equips més grans i de més projecció en aquell moment, el primer equip de la Penya sempre presenta jugadors formats al planter. La presència, també, de jugadors externs més veterans aporta experiència i lideratge tant als joves com a l'equip en general.
El Club Joventut Badalona va ser fundat el 30 de març de l'any 1930 per un grup de joves badalonins: Cuixart,Estruch,Massot, Lloret, Boada, Corominas, González i Grífol. En aquell moment el club s'anomenavaPenya Spirit of Badalona, en homenatge a l'Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales.
Durant els anys 40 la Penya competia principalment alCampionat de Catalunya de bàsquet, on es va consolidar com un dels millors equips. A partir de latemporada 1945-46, laFederació Espanyola va organitzar elscampionats d'Espanya, als quals hi tenien accés els dos millors equips del Campionat de Catalunya. Va poder alçar-se per primera vegada amb el títol del Campionat d'Espanya davant elReial Madrid CF l'any 1948.
A principisdels 60 es va cobrir el pavelló deLa Plana. Latemporada 1966-67, amb l'arribada d'Alfonso Martínez, l'equip es va alçar per primer cop amb el títol de campió delliga. Aquella temporada la Penya també va debutar en competició europea, disputant laRecopa d'Europa, en la qual va arribar fins a la 3a ronda. La següent temporada, gràcies al títol de lliga, va ser la primera en la qual el Joventut disputaria laCopa d'Europa, arribant a la lligueta de quarts de final.
L'any 1972 s'estrenava elPavelló d'Ausiàs March, amb capacitat per a 5.000 espectadors. A latemporada 73-74 es va disputar per primera vegada laCopa Korac, de nova creació. A la77-78 arribàZoran Slavnic. La Penya va guanyar 49 partits seguits i va guanyar el títol de lliga espanyola per segona vegada a la història.
A latemporada 80-81 el Joventut va guanyar el seu primer títol europeu, laCopa Korac, gràcies a una cistella deJoe Galvin que va valer una pròrroga, i que duria a la victòria davant el Carrera deVenècia. La Penya guanya laCopa Príncep d'Astúries dues temporades seguides: la86-87 i la87-88. A la temporada89-90 arriba a la final de la Copa Korac i s'imposa al Scavolini dePesaro, amb un gran partit de Montero i Villacampa, aixecant el 2n títol europeu de la seva història.Josep Maria Margall es va retirar i el club va retirar la samarreta verd-i-negra amb el número 7.
A latemporada 90-91 va arribar l'entrenadorLolo Sainz i els jugadors nord-americansCorny Thompson iHarold Pressley. Aquestes incorporacions, juntament amb la base de jugadors de la casa, van formar un equip que va guanyar la primera Lliga ACB del club, contra el FC Barcelona. A la Lliga Europea es va arribar a la final d'Istanbul, on l'equip va caure davant elKK Partizan Belgrad per un triple deAleksandar Djordjevic a l'últim segon.
L'any 1991 s'inaugurava elPavelló Olímpic de Badalona, que seria la seu del Campionat de bàsquet delsJocs Olímpics de Barcelona de 1992. Gràcies al nou pavelló el Joventut va assolir la xifra de 12.000 socis. Es va donar continuïtat a l'equip de la temporada passada i es va guanyar la segona Lliga ACB, aquesta vegada davant el Reial Madrid CF. A latemporada 1992-93 la Penya va quedar subcampiona de lliga i copa.
A latemporada 1993-94 es va assolir l'èxit més gran de la història del club i del bàsquet català. Després de caure a les semifinals de la lliga, l'equip entrenat perZeljko Obradovic, i format per Villacampa, Rafael i Tomàs Jofresa, Corny Thompson, Ferran Martínez, Juanan Morales, Mike Smith, Joffre Lleal, Dani Pérez, Alfons Albert, Dani García i Iván Corrales va arribar a la Final Four de la Copa d'Europa aTel-Aviv i va derrotar l'Olympiakos BC del Pireu a la final, alçant-se amb el títol de Campions d'Europa. La Penya es va convertir en el primer club català en aconseguir-ho.
Després de l'èxit a l'Eurolliga el club va entrar en una crisi econòmica. Es va vendre elPavelló d'Ausiàs March a l'Ajuntament de Badalona, salvant-lo de la desaparició. Es va desfer l'equip que havia guanyat els títols i les dues temporades següents van ser esportivament parlant molt discretes. El 1997, ambGenís Llamas a la presidència,Alfred Julbe com a entrenador, i amb una tripleta de bons americans: Turner, Toolson i Beard, es va guanyar laCopa del Rei i es va arribar a les semifinals de la lliga.
A latemporada 1997-98 es va produir la retirada deJordi Villacampa i la seva samarreta amb el número 8. L'equip va arribar a la final de la Copa però va perdre davant elPamesa de València, i a la lliga va caure a quarts de final. Les quatre temporades següents van ser esportivament molt dolentes. Durant aquests anys van sortir del planter dos jugadors de molt talent:Raül López, que més tard seria el primer jugador sortit del planter verd-i-negre en jugar a l'NBA, iÀlex Mumbrú. Latemporada 2001-02 seria la darrera d'aquesta època en què l'equip no es va classificar pels playoffs, sent a més el primer amb el patrocini deDKV assegurances, que acompanyaria durant 10 anys el nom del club.
A latemporada 2003-04 Aíto torna a ser l'entrenador del Joventut, i el jove escorta del planterRudy Fernández puja al primer equip. Seria la primera temporada de les cinc amb Aíto a la banqueta i Rudy a l'equip. La Penya es classificà per la Copa del Rei i contra tot pronòstic arribaria a la final, on va perdre davant elTau de Vitòria. Als playoffs l'equip va caure a quarts de final.
A latemporada 2005-06 arribarien a l'equipElmer Bennett iLubos Barton, entre d'altres, i l'equip completaria una molt bona temporada en la que es va guanyar laFIBA Eurocup en la final a quatre aKíev davant elBC Khimki i en que Rudy seria designatMVP. A la lliga va acabar en la 4a posició, i als play-offs es va caure a semifinals. Aquesta va ser també la temporada de debut deRicky Rubio amb el primer equip, amb només 14 anys.

Els deutes del club, provocats per lacrisi econòmica del 2008, van provocar que el club presentésconcurs de creditors l'octubre de 2010.[18] En conseqüència, les aspiracions per aconseguir títols es van reduir i l'equip s'acabà consolidant a la zona mitjana de la classificació. L'any 2012 el club va sortir del concurs de creditors.[19]
En abril de 2017Juanan Morales va ser nomenat president del club.[20] Aquest mateix any el club signa un contracte amb l'Ajuntament de la ciutat en forma d'aliança, que havia de permetre solucionar el deute històric de la Penya.[21] L'acord incloia la venda dels terrenys que posseïa el club a la zona esportiva deMas Ram i la cancel·lació del deute que mantenia pel costós manteniment del pavelló olímpic. Poc temps després els interventors de l'ajuntament van decidir anul·lar tots els compromisos adquirits deixant sense abonar cap dels pagaments acordats amb el club i amb el club a un pas de la seva desaparició.[22] Paral·lelament a la mala situació econòmica, l'equip tocava fons ocupant les places de descens directe a poques jornades de l'acabament de latemporada 2017-18. Un canvi a la banqueta,Carles Duran per Ocampo, i les incorporacions deNico Laprovittola iDemitrius Conger, van aconseguir el miracle de la salvació.
En el mes d'agost de 2018 es va anunciar queScranton Enterprises, vehicle inversor dels fundadors de la farmacèuticaGrifols, es compromet a quedar-se, si és necessari, amb el 100% d'una ampliació de capital de gairebé 3,7 milions d'euros, fet que asseguraria definitivament la viabilitat del club a la lliga ACB.[23] En el mes de setembre es va acordar per unanimitat de la junta d'accionistes l'ampliació de capital.[24]

L'any 1964, quan l'equipmontcadenc de l'Aismalíbar va desaparèixer, el Joventut va heretar el patrocini de «Fantasit», el nom d'unes plaques de material plàstic decoratiu de l'empresa Aismalíbar,[25] convertint-se aquest en el primer patrocinador del club i posant per primera vegada publicitat a la samarreta.[26] Aquell primer espònsor tan sols va durar una temporada, i les dues temporades següents va ser «Kalso» el patrocinador del club.[27] El 1967 la Penya va començar a portar la publicitat de «Nerva»,[28] una important empresa de confecció tèxtil de l'època, i en seria el patrocinador principal durant quatre temporades.[29] Les següents sis temporades, de 1971 a 1977, seria «Schweppes» el patrocinador de l'equip verd-i-negre.[30]
La temporada 1977-78 començaria sense espònsor a la samarreta, per acabar lluintPepsi al tram final de la competició, sense cap modificació al nom del club. El 1978 es signa un nou contracte amb «Freixenet»,[31] que lluirà el nom a la samarreta i al nom de l'equip durant tres temporades. L'any següent seràSony la companyia que esponsoritzarà el Joventut,[32] i a més Adidas s'encarrega de la confecció de les equipacions substituint la marca «Track» deSantillana, jugador que s'acabava de retirar del club verd-i-negre.[33] Les dues temporades següents tindran patrocinadors diferents: Fichet (1982-83)[34] i Massana (1983-84).[35] El 1984 Ron Negrita es converteix en la primer marca que aconsegueix precedir el seu nom al del club, passant l'equip a ser conegut com «Ron Negrita Joventut». Després de tres temporades l'estiu de 1987 es signa amb «RAM» qui posarà el seu nom a la samarreta verd-i-negra.[36] «Montigalà» i «Marbella» seran els dos noms que portarà el Joventut abans que el 1993 sigui 7up l'espònsor que, durant dos anys i una Lliga Europea inclosa, portarà l'equip de Badalona a la samarreta.[37]
De 1996 a 1998 l'equip va lluir a la samarreta la marca Festina,[38] després d'una temporada en la que no hi va haver cap espònsor.
En el mes de setembre de 1998 es signa un contracte per tres temporades amb Pinturas Bruguer, tot i que finalment només en serien dues les temporades que l'equip duria aquesta denominació.[39] Després d'un any i tres mesos sense sense patrocinador principal, en el mes de gener de 2002DKV Seguros i el Joventut signen un contracte de patrocini per quatre temporades.[40] L'acord s'aniria renovant fins al 2011, convertint-se d'aquesta manera en el patrocinador més longeu de la història del club. Aquell mateix estiu es signa un acord de patrocini per tres temporades amb la Mútua d'Assegurances Generals FIATC.[41]
L'any 2016, després de cinc temporades amb FIATC, la Penya presenta l'asseguradora Divina Pastora Seguros com a nou patrocinador.[42]En el mes de juliol de 2019 finalitza l'etapa de patrocini del club amb Divina Pastora Seguros i el nom oficial de l'equip torna a ser Club Joventut Badalona.[43] Des de llavors la Penya no té cap espònsor principal que doni nom a l'equip, però sí que llueix a la samarreta publicitat de la Fundació Probitas, estretament lligada aGrifols, el nou mecenes verd-i-negre.[44]
L'estiu de 2024 el Joventut signa ambJoma i deixa enrere la marca nord-americana Spalding, la qual havia vestit la Penya durant les darreres dotze temporades.[45]
| Període | Denominació | Empresa subministradora de roba | Patrocinador principal | Altres patrocinadors | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1964-1965 | Juventud Fantasit | — | — | ||
| 1965-1966 | Juventud Kalso | ||||
| 1966-1967 | |||||
| 1967-1968 | Juventud Nerva | ||||
| 1968-1969 | |||||
| 1969-1970 | |||||
| 1970-1971 | |||||
| 1971-1972 | Juventud Schweppes | ||||
| 1972-1973 | |||||
| 1973-1974 | |||||
| 1974-1975 | |||||
| 1975-1976 | |||||
| 1976-1977 | |||||
| 1977-1978 | Club Joventut Badalona | ||||
| 1978-1979 | Joventut Freixenet | ||||
| 1979-1980 | |||||
| 1980-1981 | |||||
| 1981-1982 | Joventut Sony | ||||
| 1982-1983 | Joventut Fichet | ||||
| 1983-1984 | Joventut Massana | ||||
| 1984-1985 | Ron Negrita Joventut | ||||
| 1985-1986 | |||||
| 1986-1987 | [C] | ||||
| 1987-1988 | RAM Joventut | ||||
| 1988-1989 | |||||
| 1989-1990 | |||||
| 1990-1991 | Montigalà Joventut | ||||
| 1991-1992 | |||||
| 1992-1993 | Marbella Joventut | ||||
| 1993-1994 | 7up Joventut | ||||
| 1994-1995 | |||||
| 1995-1996 | Joventut | — | |||
| 1996-1997 | Festina Joventut | [D] | |||
| 1997-1998 | |||||
| 1998-1999 | Pinturas Bruguer Joventut | ||||
| 1999-2000 | |||||
| 2000-2001 | Joventut | — | |||
| 2001-2002 | DKV Joventut | ||||
| 2002-2003 | |||||
| 2003-2004 | |||||
| 2004-2005 | |||||
| 2005-2006 | |||||
| 2006-2007 | |||||
| 2007-2008 | |||||
| 2008-2009 | — | ||||
| 2009-2010 | |||||
| 2010-2011 | |||||
| 2011-2012 | FIATC Joventut | ||||
| 2012-2013 | |||||
| 2013-2014 | |||||
| 2014-2015 | |||||
| 2015-2016 | |||||
| 2016-2017 | Divina Seguros Joventut | ||||
| 2017-2018 | |||||
| 2018-2019 | |||||
| 2019-2020 | Joventut | ||||
| 2020-2021 | |||||
| 2021-2022 | |||||
| 2022-2023 | |||||
| 2023-2024[E] | |||||
| 2024-2025[F][G] | |||||
Els primers anys de vida del club no va tenir camp estable, la Penya va voltar per diversos terrenys. Segons les memòries deJoaquim Massot, un dels fundadors de l'entitat, els camps van estar situats al carrer del Indústria (1930); al barri d'Artigues (1932), molt efímer amb l'anècdota que un bon dia va ser convertit en camp de conreu; dos al carrer del Manresà, un a la banda del barri de les Mallorquines deMontgat (1933) i l'altre alManresà de Badalona (1934); a la riera deCanyet, en un terreny pertanyent al centre parroquial de l'antiga església del Sant Crist (1935), alcarrer de la Costa (1936); al carrer d'Iris (1937); a la finca deCa l'Arnús, que havia esdevingut parc municipal; al passatge d'en Viñas (1939), i durant un any al pati del Col·legi Nen Jesús de Praga (1843).[46]
Va ser el1944, durant la postguerra, que el club va disposar d'un espai estable, un terreny que tenia en préstec al carrer de Latrilla. Finalment, el1948 l'equip es va traslladar a una pista situada a laplaça de la Plana, on el1962 va poder disposar per primera vegada d'un pavelló cobert i ben equipat. Després de deu anys, gràcies a l'èxit i creixement assolits, el club va estrenar un altrepavelló al carrer d'Ausiàs March, on va romandre fins que es va traslladar alPalau Municipal d'Esports, que va ser construït per acollir les competicions de bàsquet delsJocs Olímpics de Barcelona de 1992, que van tenir seu a Badalona per la tradició del bàsquet local.[47]

El planter verd-i-negre, tot i el seu prestigi, fins fa uns anys no havia format a cap jugador que hagués jugat, posteriorment, a la lliga americanaNBA. Actualment són vuit els jugadors formats al planter de la Penya que han estat escollits alDraft de l'NBA:
Balanç = 40 derbis.

El Joventut ha tingut diferents seccions esportives al llarg de la seva història. En els inicis de l'entitat, els primers partits dels verd-i-negres van ser defutbol. Al llarg de tota la seva història, també hi ha hagut equips detennis taula,boxa,handbol ohoquei sobre patins, entre d'altres. En alguns esport com en elvoleibol, el Joventut va arribar a tenir equip aDivisió d'Honor.[50]
La secció de bàsquet femení va començar a disputar partits oficials alsanys 40,[51] però no va ser fins als 50, gràcies a l'impuls dePere Gol, que va començar a competir de manera regular. Des de l'any 1971, any en què es va perdre la categoria, l'equip va arribar diverses vegades a la Primera Divisió, categoria en la que no es va poder mantenir per la falta de recursos econòmics.[52]
L'any 2024 l'equip assoleix novament l'ascens a laLliga Femenina Endesa[3] després de quatre temporades a lasegona categoria del bàsquet nacional.[53]
La Penya també disposa d'una secció debàsquet en cadira de rodes que competeix a la màxima categoria. Es va crear el juny del 2001, després que el club arribés a un acord d'adscripció amb l'equip de l'associació Grup d'Amics Minusvàlids de Badalona (GAM), que competia des de 1992.[54] El GAM Joventut es va mantenir a l'elit durant una dècada, disputant la Divisió d'Honor, màxima categoria de la lliga espanyola. El 2004 i 2005 va aconseguir la classificació per a la Copa del Rei, i va ser tres vegades campió de la Lliga Catalana, entre el 2008 i el 2011. En no poder fer front al cost dels desplaçaments, a causa de la falta de patrocinadors, en finalitzar la temporada 2011/12 va haver de renunciar a la Divisió Honor. Les tres següents temporades l'equip es va mantenir actiu competint a la Lliga Catalana.[55]
Gràcies a la Fundació del club, la temporada 2013-14 l'equip torna a competir a nivell estatal, ja amb el nomJoventut BCR, disputant la Primera Divisió.[56] Des de la temporada 2022-23 l'equip disputa la Divisió d'Honor, la màxima categoria del Bàsquet en Cadira de Rodes, i rep l'esponsorització dels laboratorisMenarini i juga els seus partits com a «Menarini Joventut».[57]
Àmbit europeu:
Àmbit espanyol:
Àmbit català:
| Temp. | Lliga | Copa | Competició Europea | Altres | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| N | Lliga | Pos. | Lliga Regular | Play-Off | ||||||||||
| Pos. | V-D | V-D | Play-Off | N | Competició | Resultat | SCA | CPA | LC | |||||
| 1956-57 | ||||||||||||||
| 1957-58 | ||||||||||||||
| 1958-59 | ||||||||||||||
| 1959-60 | ||||||||||||||
| 1960-61 | ||||||||||||||
| 1961-62 | ||||||||||||||
| 1962-63 | ||||||||||||||
| 1963-64 | ||||||||||||||
| 1964-65 | ||||||||||||||
| 1965-66 | ||||||||||||||
| 1966-67 | ||||||||||||||
| 1967-68 | ||||||||||||||
| 1968-69 | ||||||||||||||
| 1969-70 | ||||||||||||||
| 1970-71 | ||||||||||||||
| 1971-72 | ||||||||||||||
| 1972-73 | ||||||||||||||
| 1973-74 | ||||||||||||||
| 1974-75 | ||||||||||||||
| 1975-76 | ||||||||||||||
| 1976-77 | ||||||||||||||
| 1977-78 | ||||||||||||||
| 1978-79 | ||||||||||||||
| 1979-80 | ||||||||||||||
| 1980-81 | ||||||||||||||
| 1981-82 | ||||||||||||||
| 1982-83 | ||||||||||||||
| 1983-84 | ||||||||||||||
| 1984-85 | ||||||||||||||
| 1985-86 | ||||||||||||||
| 1986-87 | ||||||||||||||
| 1987-88 | ||||||||||||||
| 1988-89 | ||||||||||||||
| 1989-90 | ||||||||||||||
| 1990-91 | ||||||||||||||
| 1991-92 | ||||||||||||||
| 1992-93 | ||||||||||||||
| 1993-94 | ||||||||||||||
| 1994-95 | ||||||||||||||
| 1995-96 | ||||||||||||||
| 1996-97 | ||||||||||||||
| 1997-98 | ||||||||||||||
| 1998-99 | ||||||||||||||
| 1999-00 | ||||||||||||||
| 2000-01 | ||||||||||||||
| 2001-02 | ||||||||||||||
| 2002-03 | ||||||||||||||
| 2003-04 | ||||||||||||||
| 2004-05 | ||||||||||||||
| 2005-06 | ||||||||||||||
| 2006-07 | ||||||||||||||
| 2007-08 | ||||||||||||||
| 2008-09 | ||||||||||||||
| 2009-10 | ||||||||||||||
| 2010-11 | ||||||||||||||
| 2011-12 | ||||||||||||||
| 2012-13 | ||||||||||||||
| 2013-14 | ||||||||||||||
| 2014-15 | ||||||||||||||
| 2015-16 | ||||||||||||||
| 2016-17 | ||||||||||||||
| 2017-18 | 1 | ACB | 15 | 15 | 12-22 | 3 | Champions League | Segona Ronda | ||||||
| 2018-19 | 1 | ACB | 7 | 7 | 18-16 | 0-2 | Quarts de final | SF | ||||||
| 2019-20 | 1 | ACB | 12 | 12 | 9-14 | 2-3 | 5ens Grup A (Fase excepcional) | 2 | Eurocup Basketball | TOP 16 | ||||
| 2020-21 | 1 | ACB | 7 | 7 | 20-16 | 1-2 | Quarts de final | Quarts de final | 2 | Eurocup Basketball | Quarts de final | |||
| 2021-22 | 1 | ACB | 4 | 22-12 | 3-4 | Semifinals | Quarts de final | 2 | Eurocup Basketball | Vuitens de final | SF | |||
| 2022-23 | 1 | ACB | 4 | 7 | 19-14 | 3-3 | Semifinals | Semifinals | 2 | Eurocup Basketball | Semifinals | |||
| 2023-24 | 1 | ACB | 10 | 10 | 16-18 | 2 | Eurocup Basketball | Quarts de final | ||||||
| 2024-25 | 1 | ACB | ||||||||||||
Plantilla corresponent a latemporada 2024-25:
| Jugadors | Entrenadors | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Entrenador Assistents
Darrera actualització: | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||

Diversos han estat els presidents del club badaloní al llarg dels seus anys d'història. El primer president del club segons l'acta fundacional va serMario Cuixart i Borbonet, un dels fundadors de laPenya Spirit of Badalona.[60] Amb ell, setze són les persones que han dirigit el club verd-i-negre en un moment o altre. Entre tots ells destaquen noms com Antoni Viñallonga president l'any 1967, any en què es va guanyar la primera lliga;Lluís Conesa, el president més llorejat de la història del club,[61] president quan es va assolir laCopa d'Europa de 1994, convertint la Penya en el primer club català a obtenir el màxim títol europeu; oJordi Villacampa, que va fer possible que jugadors com Ricky Rubio o Rudy Fernández portessin novament el club al més alt del panorama esportiu.
Des del 25 d'abril de 2017, el president de l'entitat ésJuanan Morales, ex-jugador del Joventut entre 1987 i 1995.
Al sostre delPavelló Olímpic es poden veure tres samarretes del Joventut amb els dorsals 5, 7 i 8. Són els dorsals retirats en honor dels darrers jugadors que els van dur a la samarreta: el 5 perRafa Jofresa, el 7 perJosep Maria Margall i el 8 perJordi Villacampa.
Jofresa (1983–1996 i 1999–2003) va dur la samarreta del primer equip del Joventut durant 17 temporades, formant part de l'equip que va guanyar l'Euroliga de 1994, el títol més destacat del setze que va aconseguir a la Penya. Tot i això,Rudy Fernàndez va dur també el número 5 un temps després. El petit dels Margall (1972–1990), conegut també com "el Matraco", va jugar 18 temporades al primer equip de la Penya aconseguint onze títols, entre els quals destaquen les duescopes Korać del club. Villacampa (1979–1997) va guanyar tants títols com temporades va jugar al primer equip: 18, entre els quals destaquen l'Eurolliga i dues Korać.