| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Clothildis, Rotilde, Chroctechildis 474  Lió | ||
| Mort | 3 juny 545(Gregorià) (70/71 anys) Tours | ||
| Sepultura | Santa Genoveva (París); desapareguda, on hi ha avui el Panthéon | ||
| Rei dels francs | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | consort | ||
| reina | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme | ||
| Festivitat | 3 de juny | ||
| Iconografia | Com a reina | ||
| Patrona de | Força aèria lleugera de l'Exèrcit de Terra francès | ||
| Altres | |||
| Títol | Burgund prince(en) Reina dels Francs | ||
| Família | Dinastia burgúndia | ||
| Cònjuge | Clodoveu I(493(Gregorià)–511(Gregorià)),mort del cònjuge | ||
| Fills | Ingomer, Clodomir, Khildebert I, Clotari I, Clotilde | ||
| Pare | Khilperic II de Burgúndia | ||
| Germans | Gundebald | ||
Clotilde (en llatíCrotechildis[1]) (Lió,Regne franc,474[2]-Tours,3 de juny de545[3]) fou una princesa borgonyona, reina consort delsfrancs. És venerada com a santa, i la seva festa se celebra el3 de juny.
Clotilde era la filla del reiburgundiKhilperic II, fill del reiGondioc i germà deGundebald,Godegisil iGundemar I. El nom de la mare de Clotilde no és conegut. La seva data de naixement és aproximada, malgrat les aparences.
La infantesa i la joventut de Clotilde es desenvoluparen a la cort burgúndia sota els regnats de Gondioc, mort els anys 470, i després deKhilperic I, mort cap a 480, i finalment sota el regnat conjunt dels quatre fills de Gondioc. Dos d'aquests, Gundemar i Khilperic II, pare de Clotilde, desapareixen durant els anys 480, deixant el lloc a Gundebald i a Godegisil com a únics reis dels burgundis en els anys 490. Aquesta desaparició de dos dels germans és objecte d'un cert nombre d'interrogants.
| « | Gondioc havia estat rei dels burgundis... Havia tingut quatre fills: Gundebald, Godegisel, Khilperic i Gundemar. Gundebald va degollar Khilpéric, el seu germà, i va ofegar la dona d'aquest lligant-li una pedra al coll. Va condemnar a l'exili les seves dues filles; la gran, que va prendre els hàbits, es deia Croma, la més jove es deia Clotilde. Ara bé, com Clodoveu enviava sovint ambaixades a Borgonya, la jove Clotilde fou vista pels seus ambaixadors. Com l'havien trobat elegant i sensata i havien sabut que era de família reial, ho van anunciar al rei Clodoveu. Sense trigar, aquest va enviar a Gundebald una ambaixada per demanar-ne la mà. Aquest últim no va gosar oposar un rebuig a la petició i la va remetre als ambaixadors, i aquests van portar la noia, presentant-la al més aviat possible al rei. Quan la va haver vist, el rei va ser omplert d'una gran alegria i es van unir en matrimoni, quan ja tenia d'una concubina un fill anomenat Teodoric. | » |
| —Gregori de Tours,Historia Francorum, Livre II, paragraphe XXVIII, traduction Robert Latouche,Les classiques de l'histoire de France au Moyen Âge, volume 27, p. 116-117, aLa Bourgogne au Moyen Âge, Académie de Dijon, Centre régional de recherche et de documentation pédagogique, Dijon, 1972. | ||
El relat (molt curt) de la massacre fou reprès llavors pelLíber Historiae Francorum, crònica del segle viii, que n'augmenta l'abast tràgic en introduir dos fills de Khilperic, decapitats per l'oncle regicidi.[4]
Segons la llegenda, tenintClodoveu I notícia de la bellesa de Clotilde, que es trobava, en aquell temps, en la cort del seu germàGundebald, hi envià el seu amic Aurelià, disfressat de captaire, perquè la visités secretament i li fes a mans un anell demanant-li el seu consentiment per a un futur matrimoni. Un cop obtingut aquest, Aurelià proposà les noces a Gundeblad i la princesa fou enviada a França a unir-se amb el seu promès.
Fos quina fos la realitat de l'episodi, Clotilde va rebre a la cort de Gundebald una educació no sols polida sinó cristiana, sens dubte transmesa per la reina cristiana Caretena, que se suposa esposa de Gundebald.
Aviat, Clotilde adquirí un gran ascendent sobre l'ànim de Clodoveu, i l'induí a abraçar la fe catòlica que ella ja professava; els seus esforços foren per molt de temps infructuosos i la mort d'Ingomir, el seu primogènit, accentuà la repugnància del rei a abraçar el catolicisme. Malgrat això i per la insistència de Clotilde, Clodoveu autoritzà el bateig del segon fill,Clodomir, amb el qual restava preparat el terreny per a la futura conversió delsfrancs, i Clotilde complia la que ella creia la seva missió. Poc de temps després (496), el seu espòs rebia el baptisme de mans del bisbeRemigi de Reims.
Clodoveu i Clotilde residiren principalment a Clichy, Épineuil, Chelles, Rueil o Bonneuil. Després de lavictòria de Vouillé sobre els visigots el 507, el rei va fer deParís la seva capital.
Poca cosa més se sap de Clotilde. Es pot suposar que influí en la moderació que mostrà Clodoveu quan intervingué en les lluites entre els reis deBorgonya, com també en l'aliança que pactà més tard amb Gundebald. A pesar d'això i de la seva influència, després de la mort de Clodoveu, en la fi deles lluites fratricides entre Clodomir iSegimon de Borgonya, la llegenda es rabejà amb Clotilde, pintant-la com una dona venjativa i sanguinària. La història i els fets proven el contrari, ja que fou la mitjancera que aconseguí eliminar les rivalitats entre els seus fillsKhildebert I iClotari I, que amenaçaven d'iniciar una cruenta guerra civil al regne dels francs.
A la mort de Clodoveu, Clotilde es va retirar a Saint-Martin de Tours, però va seguir de manera versemblant influenciant els seus tres fills:Clodomir,Khildebert I iClotari I.
Dona política, els va induir a una expedició contra elRegne de Burgúndia dels fills de Gundebald, de manera versemblant per venjar els seus pares assassinats (segons Gregori de Tours). A causa d'aquesta guerra, el seu fillClodomir va morir a la Batalla deVézeronce.
Va intentar protegir els tres fills de Clodomir, però no va poder salvar més queClodoald, el futursant Clodoald, mentre que els dos altres eren massacrats pels seus oncles.
Per socórrer la seva filla enviada aHispània des de 511 (i igualment ditaClotilde), va empènyer Khildebert a atacar el marit d'aquesta, el reivisigotAmalaric, que la maltractava. ATours, va imposar bisbes burgundis refugiats al seu entorn.
D'altra banda molt pietosa, va fer erigir un monestir (alsAndelys), ampliar Saint-Pierre de Reims, reconstruir els Saints-Apôtres deRouen i va ser associada a la construcció a París del monestir dels Saints-Apôtres, esdevingut l'abadia de Sainte-Geneviève (actual Liceu Henry-IV).
Va acabar els seus dies en la pietat, prop de la tomba de sant Martin, aTours, on va morir el3 de juny del545. Va ser enterrada aParís al costat del seu espòsClodoveu I, al monestir dels Saints-Apôtres que havia contribuït a fundar.
Gairebé immediatament després d'haver mort, fou proclamada santa per aclamació. El seu cos fou portat a París i sebollit al costat del seu marit a l'església dels Sants Apòstols, on avui hi ha elPanthéon.
Des de 1995 l'Aviació lleugera de l'Exèrcit de terra ha escollit santa Clotilde com a patrona. És, en efecte, en les seves oracions que Clodoveu va poder sortir victoriós aTolbiac «submergint l'enemic sota el foc del cel», cosa que és precisament avui la funció delshelicòpters de combat de l'exèrcit francès.
