| Aquest article tracta sobre la filla de Ptolemeu XIII i Cleòpatra III d'Egipte. Si cerqueu filla de Cleòpatra VII d'Egipte i Marc Antoni, vegeu «Cleòpatra Selene». |
| Nom original | Κλεοπάτρα Σελήνη |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 135 aC |
| Mort | 69 aC Selèucia del Zeugma |
| Rei Selèucida | |
| Activitat | |
| Ocupació | reina regnant |
| Període | Període hel·lenístic |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Dinastia Ptolemaica |
| Cònjuge | Ptolemeu IX Làtir (germà) Ptolemeu X Alexandre I (germà) Antíoc VIII Grif (Cosí) Antíoc IX de Cízic (Cosí/cunyat) Antíoc X Eusebi (fillastre) |
| Fills | Amb Ptolemeu IX Làtir : Berenice III Amb Ptolemeu X Alexandre I Ptolemeu XI Alexandre II Amb Antíoc X Eusebi Antíoc XIII Asiàtic Seleuc Cybiosactes |
| Pares | Ptolemeu VIII Evergetes II |
| Germans | Cleòpatra IV Cleòpatra Trifena Ptolemeu Memfita Ptolemeu IX Làtir Ptolemeu X Alexandre I Ptolemeu Apió |
Cleòpatra V Selene (Κλεοπάτρα Σελήνη;circa 135/130 aC –Selèucia del Tigris, 69 aC) fou una princesalàgida, filla dePtolemeu VIII Evergetes II i deCleòpatra III.
Es va casar com era costum amb son germàPtolemeu IX Làtir.[1] Quan el seu marit fou obligat per Cleòpatra III a deixar a la seva dona-germanaCleòpatra IV el114 aC, Làtir es va casar amb l'altra germana Selene, però no consta cap mena d'associació al tron a diferència de la seva germana granCleòpatra IV, si bé aquest era el costum. En cas d'haver estat associada li hagués correspost el nom de Cleòpatra V. L'associació en tot cas només va durar fins al110 aC.
En marxar el seu marit a l'exili (110 aC) va romandre aEgipte i es va casar ambAntíoc VIII Grypos, i mort aquest el96 aC, ambAntíoc X Eusebios o Eusebes. Aquest va morir vers al83 aC combatent aTigranes II d'Armènia i Cleòpatra va viatjar a Roma per fer reconèixer els drets al tron dels seus fills, probablementSeleuc VII Cibiosactes (que degué restar al país) iAntíoc XIII Asiàtic. Després del75 aC elsenat romà va reconèixer a Seleuc i Antíoc com a reis de Síria. Cleòpatra Selene va ser empresonada i assassinada per Tigranes cap a l'any70 aC,[2] però la seva derrota davantPompeu (69 aC) va produir un aixecament aAntioquia, on Antíoc XIII fou aclamat rei, nomenament que va ser aprovat perLuci Licini Lucul·le.[3]