Unclaustre (delllatíclaustrum) és un espai arquitectònic al costat d'unacatedral o contigu a aquesta, unaabadia o un altre edifici religiós.[1] Consisteix generalment en quatre galeries tancades en quadrat amb porticades decolumnes,capitells ivoltes. Al centre, a cel obert, s'hi disposa un pati, hort o jardí.
L'arquitectura monàsticamedieval acostuma a ordenar-se a l'entorn d'un claustre que constitueix el nucli interior delmonestir o clausura i mitjançant el qual s'articulen els espais de la comunitat que l'habita. Així, i malgrat que té una funció eminentment pràctica i de distribució dels espais, s'aprofitava per a usos diversos, com el conreu de plantes, la meditació, la lectura i, fins i tot, com acementiri de membres de la comunitat i de famílies i nissagues destacades.
En un altre sentit, s'anomenaclaustre el conjunt del professorat d'un centre, recordant l'aspecte comunitari del claustre arquitectònic.