Claude Simon (Antananarivo,Madagascar,13 d'octubre de1913 -París,França,6 de juliol de2005) fou unescriptor francès enllengua francesa de famíliaperpinyanesa i resident a la vilarossellonesa deSalses, considerat un dels pares delnouveau roman, guardonat amb elPremi Nobel de Literatura l'any1985.
Va néixer el10 d'octubre del1913 a la ciutat d'Antananarivo, capital de l'illa deMadagascar, en aquells momentscolònia francesa. Un any després, el seu pare, oficial de l'exèrcit, va ser mort durant laPrimera Guerra Mundial i Simon es va instal·lar amb la seva mare aPerpinyà, on residia la seva àvia. En finalitzar l'escola secundària alCollège Stanislas deParís i després d'unes breus estades acadèmiques a laUniversitat d'Oxford i la deCambridge, va estudiarpintura sota la direcció delcubistaAndré Lhote.
El 1936, va viatjar aBarcelona i va lluitar en laGuerra Civil al costat delbàndol republicà, una experiència que el marcà per a la resta de la seva vida. En esclatar laSegona Guerra Mundial, va participar en labatalla del Mosa l'any 1940; però, detingut pelsalemanys, fou enviat a un camp d'extermini aSaxònia. En el trasllat a un camp de presoners deFrança, va aconseguir escapar-se i es va afiliar al moviment de laResistència francesa. Refugiat al sud-est francès, en aquell moment zona lliure, va establir-se a la població deSalses, i es va dedicar a lavitivinicultura, la pintura i lafotografia, abans de dedicar-se a l'escriptura.
Els últims anys de la seva vida va alternar la seva residència entre Salses i París, ciutat on va morir el6 de juliol del2005 a noranta-un anys.Dominique de Villepin,primer ministre de França, va expressar la seva "tristesa més profunda" per la mort de Simon, dient en la seva declaració: "Laliteratura francesa ha perdut un dels seus grans autors".[1]
Les seves primeres obres com a escriptor,Le Tricheur (El trampós,1946) iLa Corde Raide (La corda fluixa,1947), no obtenen grans èxits, però el1960 publicàLa Route des Flandres (La ruta de Flandes), el seu primer èxit literari i en la qual tracta sobre la derrota militar francesa del1940 i per la qual rebé el premi de laNouvelle vague l'any1961. Juntament ambAlain Robbe-Grillet iNathalie Sarraute,Robert Pinget,Samuel Beckett,Jean Ricardou iClaude Ollier, va formar part del grup literari delnouveau roman, sorgit aFrança l'any1950 i que breument va incloure la presència deMichel Butor iMarguerite Duras.El1967, fou guardonat amb elPremi Médicis per la seva obraHistoire (Història), que explica un dia qualsevol en la vida d'un home jove. Aquesta obra el va confirmar com un autor de prestigi i minoritari, una consideració que no canviarà fins a l'obtenció delPremi Nobel.
El1981, surt a la llumLes Géorgiques (Les geòrgiques),[2] en què en tres èpoques diferents i en períodes d'agitació i violència —laRevolució Francesa, laGuerra Civil espanyola i laSegona Guerra Mundial— tres personatges viuen successos i experiències que semblen superposar-se. En aquest llibre, l'autor torna a reflectir la seva experiència en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola.
El1985, fou guardonat amb elPremi Nobel de Literatura per la qualitat de les seves novel·les,que combinen la creativitat del poeta i la del pintor en donar un profund testimoniatge de la complexitat de la condició humana.[3]
El1989 publicàL'Acacia (L'acàcia),[4] una novel·la fortament autobiogràfica i que és reconeguda com una obra mestra de la literatura antibèl·lica. En aquesta obra, descriu el viatge amb la seva mare i la seva tieta a través de laFrança devastada de l'any1918, a la recerca de la tomba del seu pare. El2001, a vuitanta-vuit anys, va publicar la seva última novel·la,Le Tramway (El tramvia),[5] una autobiografia amb records de la seva infància i vellesa, en la qual es descriu a si mateix com un autor "difícil, avorrit, il·legible i confús".
- 1945:Le Tricheur
- 1947:La Corde raide
- 1952:Gulliver
- 1954:Le Sacre du Printemps
- 1957:Le Vent. Tentative de restitution d'un retable baroque
- 1958:L'Herbe
- 1960:La Route des Flandres
- 1962:Le Palace
- 1966:Femmes, sobre vint-i-tres pintures deJoan Miró
- 1967:Histoire,
- 1969:La Bataille de Pharsale
| |
- «Claude Simon» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
|
|---|
| 1901–1925 | |
|---|
| 1926–1950 | |
|---|
| 1951–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
