Claude-Henri de Rouvroy, sovint citat simplement com aSaint-Simon (París,17 d'octubre1760-19 de maig de1825), fou comte de Saint-Simon i un pensadorsocialista utòpic francès, i un dels precursors de lasociologia contemporània, considerat mestre i col·laborador d'Auguste Comte. Les seves idees van donar lloc a un moviment sorgit després de la seva mort conegut com asansimonisme.
Saint-Simon - Œuvres, vol. 4-5. Cliqueu a sobre la imatge per a consultar la versió completa(francès)llatí (500 pàgs.)
Hom el considera prototip d'esperitil·lustrat creatiu i visionari. Pot considerar-se com el primer teòric de la societat industrial, cosa que li ha valgut que alguns li atribuïssin el títol de fundador del socialisme francès, i fins i tot de primer iniciador de lasociologia. Era un intel·lectual plenament immers en l'ambient de la seva època, que va viure intensament.Friedrich Engels va arribar a dir d'ell que era, ambHegel, la ment més enciclopèdica de la nostra època, i que gairebé totes les idees del socialisme posterior estaven contingudes en la seva obra. També elpositivisme està en els seus escrits, però, encara que va proclamar la necessitat de l'estudi científic de la societat, de la política i de la moral, els seus propis escrits eren totalment allunyats de larecerca científica tal com ara comunament s'entén.
Quan es produí laRevolució francesa renuncià el seu títol nobiliari; lluità per laindependència dels Estats Units, i la seva vida bohèmia el portà a dependre econòmicament, de vegades, dels seus propis criats. Fou un dels primers a estudiar la industrialització. La veia positivament (abundància) i creia que podia comportar un nou model social. Havia d'existir la propietat privada, però només si era merescuda; per això, defensava l'abolició del dret a l'herència. Es mostrà contrari als comerciants. Afirmava que hi havia dues classes d'individus: els productors (treballadors, empresaris...) i els no productors (comerciants, nobles, clergues, militars, ganduls...). Laindustrialització era bona, però s'havia de reorganitzar la societat, i la funció de l'estat fóra la de facilitar aquesta transformació, i els treballadors haurien de cobrar segons la seva productivitat.
Ha estat l'autor més influent sobre els primers socialistes, i també va influir molt en els romàntics, en la sociologia deComte,John Stuart Mill i, fins i tot, sobreLluís Napoleó. També la seva influència arriba aKarl Marx, car Marx també compartirà aquest optimisme científic i la fe en el rol tecnològic.